A més d'aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure molts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.
Cohèlet, Epíleg, 12, 12
De sobte recordà com una vegada, el pare, en una d’aquelles sessions silencioses de la sala d’estar, mentre miraven la televisió, se’l mirà i li amollà, com una frase que pretenia ser perfecta i resoluda, que el secret de la felicitat, el màxim misteri de la vida dels homes, és dominar el diumenge. “Si domines els diumenges, seràs feliç”, li etzibà.
Frueix de la vida amb la dona que estimes durant tots els dies de la teva efímera existència
Un cop dins l’obrador, i amb la companyia de les notícies de la ràdio, el Fantasma feia anar la pala per enfornar el pa, enllestia les coques salades de verdura i de tonyina, pinzellava amb clara d’ou els croissants i cargolava amb un hàbil gest la pasta lluent i oliosa de les ensaïmades.
Menja amb alegria el teu pa
...I quan ja ha fet dos mossos de la torrada, apareixen.
El primer que veu són unes cames, unes cuixes i uns pubis. Passegen despulls i amb la parsimònia dels qui acaben de sortir del llit. No són joves: ella està molt prima i ell és l’amo d’una panxa considerable. Tenen la pell molt bronzejada.
I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara
Però les proves d’història eren diferents. Pel simple fet de ser història, quan cap d’ells no sabia la resposta amb seguretat, ningú s’hi aventurava. Ni tan sols ell, en història, si la cosa no estava clara, no reclamava la seva condició de jutge. Fins i tot, la incertesa davant alguna resposta d’història els havia creat més d’un problema amb la policia…
Certament, la llum és agradable i fa bo de veure el sol
...el pare li va ensenyar un animal nou cada vegada amb certa periodicitat. Hi va reunir, en aquell pis, a més dels cadells, dos cans ja adults que, de fet, se’n cuidaren dels petits, cinc gats, lloros, cacatues, i en una peixera que ocupava tot un cos del menjador un mar de peixos de colors tropicals.
L’home no és pas més que la bèstia
De seguida vàrem tornar a la feina i va ocórrer: quan em vaig girar un moment per recollir del terra un pot de tractament, vaig sentir l’esglai. En girar-me el vaig veure de peu, endret d’aquella màquina, amb la mà alçada, plena de sang i el capciró del dit sobre la fusta.
Qui talla pedra pot prendre mal. qui estella llenya es posa en perill
Hi vaig caure, aleshores: aquell home cec havia jugat a les cartes, més a les fosques que ningú, llançat a l’atzar i la confiança amb els seus companys de joc. Havia mostrat les cartes com, a vegades, es mostra tot l’amor.
La sort del neci també serà la meva
Tots aquells pensaments li resultaven estranys. Sabia per una mena de consciència històrica i social, que portar nens en aquest món era més aviat un acte d’egoisme, pura fantasia transcendental, una pífia de la imaginació. En tot cas, un acte que requeria una responsabilitat…
El savi té ulls a la cara
...una planta amb una pinta estranya. Tenia una tija no gaire gruixuda, de la qual sortien un nombre considerable de branquetes, de les quals havien brotat un nombre més considerable encara de fulles verdes com totes les plantes que havia vist fins ara. Però les fulles d’aquesta planta formaven una mena de bifurcació a la punta…
Els sacrificis que ofereixen els necis
Què busquen les mosques? Com és -es demana- que unes són sobre les escloves del meló, unes altres sobre la tassa i una al mòbil? Quin gust animal les fa ser diferents unes de les altres? Quina estètica secreta segueixen? Quina inclinació gustativa o alimentària defensen o avalen?
L’ametller floreix, la llagosta s’engreixa i la taperera madura