LES VERGES
Aquí teniu un fragment del llibre En aquell temps...La vila abans de 1925(I) de Mossen Antoni Rubins que explica com anaven a cantar serenates.
El dissabte de les Verges es feien el que es deien "serenates". N'hi havia per a tots els gusts i voluntats, perquè es feien amb tota la música i a vegadesb només amb dos o tres músics, o just amb unes guitarres més o manco rapinyades, segons la manya dels aficionats que les tocaven. També en feien tocant un violí i tocant un acordeó, que li deien orgue. Quan no podien més s'arreglaven amb la ximbomba, i així sortien del pas.
Les cases on feien serenates tenien preparat un refresc a base de bunyols amb sucre o mel i una botella de palo o mistela, que la fadrina obsequiada amb la serenata treia al portal i convidava als músics i acompanyants a menjar bunyols.
TIRAU COÇA EN ES LLENÇOL
SORTIU A SA LLUM DEL DIA
QUE NOLTROS SOM UN ESTOL
QUE NO PERD MAI S'ALEGRIA
A CIUTAT HI HA PINTORS
QUE PINTEN MOLTES DE COSES
EMPERÒ NO PINTEN ROSES
TAN HERMOSES COM SOU VOS.
AQUESTA JA ÉS SA DARRERA
QUE CANTAREM PER AQUÍ
I QUI MOS VULGUI SENTIR
JA MOS POT VENIR A DARRERA.
(gloses populars)
Hi ha gloses populars que fan referència a aquest dolç típic d'aquesta època.
VOLEU QUE VOS DIGUI
LO QUE ÉS UN BUNYOL
UNA COSA RODONA
AMB UN FORAT TOT SOL.
FA BUNYOLS DINS SA CALDERA
QUE ÉS PLENA D'OLI QUE BULL
I TÉ A DINS SA PASTERA
DOS RIBELLS A CARAMULL.
