COM EREN ELS CASTELLS MEDIEVALS?

Més enllà de la seva funció militar o defensiva, els castells eren un lloc d'hàbitat més per als hòmens de l'edat mitjana. El castell medieval tal com el coneixem avui en dia fou el resultat final d'un procés evolutiu, un tipus d'arquitectura única que no existia abans de l'edat mitjana, vinculat directament a una forma peculiar d'estructurar la societat característica d'este període, el règim senyorial i el feudalisme.

Simbolitzaren també una forma de vida típica i genuïna de l'època, la cavalleresca, i tot el seu univers de trobadors, tornejos, dames, cavallers galants, etc.

Però no cal oblidar que el castell no deixà mai de ser també un focus de vida familiar i social. Podem definir el castell, per tant, com la residència fortificada d'un poderós i dels seus familiars i acostats. Recordem que per a la societat medieval la soledat era inconcebible: totes les activitats es realitzen de forma grupal. Això explica que en els castells ens trobem que, a més del senyor i de la seua família, residisquien allí cavallers, treballadors del castell, etc.

El castell fou, junt amb l'església, el gran edifici i símbol de l'edat mitjana. Encara que ambdós eren construccions molt importants, el castell tenia unes connotacions diferents de les de l'església quant a la influència en l'hàbitat que el rodeja. Tota la comunitat, especialment la rural, s'organitzà entorn del castell. A vegades este fenomen inclús originà la formació de barriades o inclús de ciutats senceres als seus peus, fora de les seues muralles, els burgos.