Tema 1.

En aquest tema veuràs com es formen els nombres i com els podem aproximar.

NUMERACIÓ

Per expressar quantitats utilitzem les xifres (des del 0 fins al 9) que poden variar el seu valor segons la posició que ocupin. Per exemple en el número 21, la xifra 2 val dues desenes, és a dir 20 unitats, mentre que al número 12, la xifra 2 val dues unitats.

La posició de les xifres sempre repeteix la sèrie CENTENA, DESENA, UNITAT (CDU), ja siguin simples, de miler o de milió (M, Mo)

Per fer la descomposició de qualsevol nombre usem inicials, per exemple; 3.041.597 = 3UMo + 4DM + 1UM + 5C + 9D+ 7U. També podem descompondre sense usar lletres; 3.041.597 = 3.000.000 + 40.000 + 1.000 + 500 + 90 + 7

Per comparar nombres naturals (ni fraccions ni decimals) hem de seguir els següents passos:

1r- sempre és més gran el nombre amb més xifres. Per exemple; 3.026> 985

2n-en cas d'empat, és major el nombre amb la xifra més alta més a l'esquerra. Per exemple; 3.026> 3.018, perquè 2>1.

APROXIMACIONS

Per aproximar un nombre hem de preguntar a la xifra posterior a l'afecctada: "Ets major o igual que 5?

Si la resposta és SÍ, augmenta la xifra, si la resposta és NO queda igual. Per exemple l'aproximació a la desena de 348 és 350, perquè 8>5, i a la centena és 300 perquè 4<5



Càlcul per fer cada dia

operacions.php

Problemes per fer cada dia


problemes.pdf
problemes.pdf

PROBLEMES PER FER CADA DIA 2ª PART

Banc problemes 5 primària.pdf
CALCULO.pdf

TEMA 2

En aquest tema estudiaràs:

La multiplicació

Operacions combinades.

Potències

Estimacions

La multiplicació consisteix en comptar vàries vegades una mateixa quantitat, per exemple si compram 6 quaderns que costen 2€, haurem de pagar 6 x 2 = 12€. De manera que es pot dir que la multiplicació equival a la suma d'un mateix nombre, en el nostre exemple 2€, 6 vegades; 2+2+2+2+2+2=12€ Els nombres que es multipliquen reben el nom de factors i el resultat es diu producte.

En les operacions combinades apareixen diverses operacions en una sola expressió, per exemple; 5 x 3 - 7 + 4

Per resoldre aquestes operacions cal seguir un orde determinat ja que, en l'anterior exemple si abans de restar feim la suma el resultat final seria; 15 - 11 =4, en canvi si restam abans de sumar obtenim; 15-7 +4= 8+4=12 i això no és possible en Matemàtiques. De manera que en trobar operacions combinades seguim l'orde següent:

  • 1r - operacions entre parèntesi

  • 2n - multiplicacions i divisions

  • 3r - sumes i restes començant per l'esquerra

Per exemple 16 - 7 x2 + (8-5) = 16- 7x2+3= 16 -14 +3=2+3=5

Les potències són multiplicacions on un dels factors es repeteix vàries vegades, per exemple 4x4x4x4x4= 4 elevat a 5, on 4 és la base, 5 l'exponent i el resultat serà 1.024. Per escriure potències l'exponent es col·loca al cantó superior dret de la base en tamany reduït i per llegir-les la norma general és "base elevat a exponent" però si l'exponent és 2 o 3, es llegeix "base al quadrat" o "base al cub"

Les estimacions són operacions que no es fan amb el nombres indicats, sinó amb les seves aproximacions, per exemple la suma 43 + 18, si aproximam a les decenes quedaria 40+20, de manera que l'estimació seria 60


A continuació trobaràs unes activitats que et podem ajudar, fes-les al quadern i recorda a usar el llapis pel càlcul.

Calcula (abreujant tant com puguis) 32 x 905= 3.420 x 780=

Resol (8-3)x4 - 16:2= 3x(3+2) - 4x2= 6 + 4x2 - 13=

Estima a la centena; 4.308 - 853 394 x 2 6.832 + 1.333

Escriu en forma de potència i calcula 3x3= 6x6x6= 2x2x2x2x2x2=



Tema 3 LA DIVISIÓ

La divisió és l'operació inversa del producte; si veiem en el tema anterior que multiplicar és repetir diverses vegades una quantitat determinada, amb la divisió poden saber quantes vegades es pot repetir una quantitat en una altra de major. Per exemple, 45: 9=5, significa que per arribar a 45 puc comptar el 9 cinc vegades.(En els problemes la divisió sol aparèixer en forma de repartiment, fer parts, ... )

Els termes d'una divisió són; DIVIDEND, el nombre gran que s'escriu fora de la caixa, DIVISOR, el nombre que s'escriu dins la caixa, QUOCIENT o resultat i el RESIDU que determina si la divisió és exacta (residu=0) o entera. Per exemple en la divisió 48 :9 = 5 (3), 48 és el dividend, 9 el divisor, 5 el quocient i 3 el residu.

La prova de la divisió es fa així; DIVISOR X QUOCIENT + RESIDU = DIVIDEND. En l'exemple anterior; 9x5+3=48

La divisió té un propietat molt important, i és que si multiplicam o dividim el dividend i el divisor per un mateix nombre el quocient serà el mateix, encara que el residu sí canviarà. Per exemple si la divisió de l'exemple anterior la multiplicam per 2, seria 96:18, i el quocient continua essent 5, però el residu és 6 (3x2).

EXERCICIS

Les següents activitats t'ajudaran a preparar bé aquest tema:

1.- Calcula i completa la graella

356 : 8 4.032 : 12 7.384 : 28 53.665 : 327

DIVIDEND

DIVISOR

QUOCIENT

RESIDU

EXACTA/ENTERA

2.- Fes la prova de les divisions de l'exercici anterior

3.- Aplica la propietat fonamental de la divisió en els casos següents (és a dir, has de fer les divisions indicades i les que resulten de les operacions entre parèntesi, i comprovar si el quocient és manté i com canvia el residu):

36 : 5 = (multiplica per 4)

429 : 8 = (multiplica per 2)

168 :12 = (divideix entre 6)

4.060 : 25 = (divideix entre 5)



Tema 4

MÚLTIPLES I DIVISORS

Un nombre és múltiple d'un altre si és el resultat de multiplicar-lo; per exemple, 10 és múltiple de 5, perquè 5 x 2 = 10. De manera que per comprovar que un nombre és múltiple d'una altre, en dividir-los hem de tenir una divisió exacta.

Per trobar els múltiples d'un nombre hem de escriure ordenadament els resultats de multiplicar-lo per 0, 1, 2, ... Per exemple m(4)=0, 4, 8, 12, 16, 20, ...

Un nombre és divisor d'un altre si en dividir-los tenim una divisió exacta, per exemple; 3 és divisor de 12 perquè 12:3=4 i el residu és zero. Com veus el concepte de múltiple i divisor estan relacionats; 3 és divisor de 12 i 12 és múltiple de 3)

Els criteris de divisibilitat ens ajuden a saber, sense fer cap divisió, si alguns nombres són divisors d'un altre. Els més importants són els següents:

- el 2 és divisor d'un nombre si aquest acaba en zero o xifra parell. Per exemple, 2 és divisor de 108, però no ho és de 311

- el 5 és divisor d'un nombre si aquest acaba en zero o cinc. Per exemple, 5 és divisor de 405, però no ho és de 303

- els 3 és divisor d'un nombre si la suma de les seves xifres és múltiple de 3. Per exemple 3 és divisor de 207 (2+0+7=9) però no ho és de 712 (7+1+2=10)

Així, per exemple, els divisors de 30 són; d(30)=1, 2, 3, 5, 6, 10, 15 i 30

Els nombres primers són aquells que només tenen dos divisors (ell mateix i l'1) com per exemple el 13, i la resta de nombres que, per tant tenen més de dos divisors s'anomenen composts.

Si ho has entès tot pots fer aquests exercicis:

1.- Escriu els deu primers múltiples de 4 i de 7

2.- Escriu tots els divisors de 24 i de 35

3.- Classifica aquests nombres en PRIMERS o COMPOSTS: 2, 6, 9, 11, 15, 18 i 19


Tema 5

Fraccions (1ª part)

Les fraccions serveixen per representar parts de la unitat (tallades d'un pastís, porcions de pizza,...) i s'escriuen posant dos nombres separats per una barra horitzontal o diagonal.

El nombre superior rep del nom de numerador i es llegeix talment, mentre que el nombre inferior es diu denominador i es llegeix afegint "-ens" al seu nom. Per exemple 5/7 es llegeix "cinc setens".Hi ha tres excepcions; si el denominador és 2, es diu "mitjos", si és 3, es diu "terços" i si és 4 es diu "quarts"

El denominador indica les parts iguals en què dividim la unitat, i el numerador indica les parts que tenim en compte (pintam, menjam,...)

Per calcular la fracció d'un nombre, multiplicam pel numerador i dividim pel denominador, per exemple, 2/5 de 10 = 2 x 10 : 5 = 20:5=4

En alguns problemes podem usar una fracció com a divisió, posant com a denominador les parts que feim i com a numerador les unitats que hem de dividir. Per exemple; Si tenim 2 coques a repartir entre cinc persones, corresponen 2/5 de coca a cada una.

Per sumar o restar fraccions que tenguin igual denominador, s'opera només el numerador i es manté el mateix denominador.

Si vols practicar una mica prova de fer les següents activitats:

1.- En cada fracció indica quin és el seu numerador, el denominador, com es llegeix i fes el dibuix corresponent: 3/7, 3/2, 8/10, 2/3 i 1/4

2.- Calcula 2/5 de 15, 4/7 de 21 i 5/8 de 24

3.- Troba els resultats; 7/6 - 4/6= 9/12 + 3/12= 4/7 - 3/7= 5/9 + 4/9=

Tema 6 Fraccions (2ª part)

FRACCIONS EQUIVALENTS

Són aquelles que tenen el mateix valor encara que apareguin nombres distints. Es reconeixen perquè el producte creuat dona el mateix resultat. Per exempple 3/5 i 4/7 NO són equivalents ja que 3x7=21 i 4x5=20. En canvi, 2/4 i 1/2 SÍ són equivalents ja que 2x2=4x1

Podem trobar fraccions equivalents si multiplicam(amplificació) o dividim (simplificació) el numerador i el denominador per un mateix nombre, per exemple; 2/3=4/6=6/9... (multiplicam per 2, 3,..) o 16/24=8/12=4/6,... (dividim entre 2,4,...)


NOMBRES MIXTES

Són aquells formats per la unió d'un nombre natural (2) i una fracció (3/5). Per exemple 2 i 3/5 representa que en una festa s'han menjat 2 pizzes senceres i 3/5 d'una altra pizza. Podem expressar una fracció en forma de nombre mixt dividint el numerador pel denominador, de manera que el quocient serà el nombre natural, i el residu serà el numerador, mentre que el denominador no canvia. Per exemple 13/5=2 i 3/5.

Igualment poden expressar un nombre mixt en forma de fracció, en aquest cas multiplicam el natural pel denominador i li sumam el numerador, mantenint el mateix denominador. Per exemple; 1 i 3/5= 8/5

COMPARACIÓ DE FRACCIONS

Si dues fraccions tenen igual denominador, és major la que té el numerador més gran; 4/7>3/7

En canvi, si tenen igual numerador, és major la que té el denominador més petit; 4/7<4/5 (ja que si feim 7 tallades d'una coca, seran més petites que si en feim 5)

Ara bé, si tenim una parella de fraccions sense numeradors ni denominadors iguals, abans de poder comparar-les necessitam transformar-les en fraccions equivalents d'igual denominador. Per fer-ho hem de multiplicar la 1ª fracció pel denominador de la 2ª, i la segona fracció pel denominador de la primera. Per exemple; 2/5 i 4/9; feim 2x9/5x9 i 4x5/9x5, de manera que ens queda 18/45 i 20/45. Aleshores podem dir que 2/5<4/9

Per practicar pots fer les activitats següents:

Comprova quines parelles de fraccions són equivalents: 4/6 i 2/3

6/7 i 3/4 12/20 i 3/5

Troba dues fraccions equivalents a 2/5 per amplificació i dues equivalents a 28/32 per simplificació

Transforma en nombre mixt; 12/7 i 9/4

Transforma en fracció 1 i 2/5 3 i 2/9

Compara 4/3 i 4/7 5/10 i 8/10 3/8 i 5/9

MATEMÀTIQUES

TEMA 7

Els nombres decimals


En aquest tema aprendràs:

  • Concepte de nombre decimal.

  • Lectura i escriptura de nombres decimals.

  • Comparació de nombres decimals.

  • Aproximacions.

  • Suma i resta de decimals.

  • Estimacions de sumes i restes.

TEORIA

Nombres decimals.odt

VIDEO 1 NOMBRES DECIMALS. INTRODUCCIÓ

VIDEO 3 ESCRIURE UNA FRACCIÓ DECIMAL EN FORMA DE NOMBRE DECIMAL I AL REVÉS

VIDEO 4 SUMA I RESTA DE NOMBRES DECIMALS

VIDEO 5 SUMA I RESTA DE NOMBRES DECIMALS

VIDEO 6 COMPARACIÓ DE NOMBRES DECIMALS

VIDEO 8 APROXIMACIONS A LES DÈCIMES


TEMA 8. Multiplicacions i divisions amb nombres decimals.

En aquest tema aprendràs :

  • Càlcul de multiplicacions de nombres decimals.

  • Càlcul de divisions amb nombres decimals en el dividend, en el divisor o en els dos.

  • Resolució de problemes de suma, resta,multiplicació o/i divisió de nombres decimals.

  • Obtenció de quocients amb un nombre determinat de xifres decimals.

  • Càlcul de l’expressió decimal d’una fracció.

Tema 8. mates.pdf

Tema 9. PERCENTATGES

En aquest tema treballarem:

  • Les fraccions decimals.

  • Càlcul de percentatges (tant per cent, %)

  • Problemes de la vida diària amb percentatges.

tema 9 percentatges.odt

Tema 10. Unitats de longitud, capacitat, i massa.

tema 10 unitats de mesura.odt

TEMA 11 La mesura de la superfície

La superfície o àrea d'una figura és l'extensió que ocupa. Així podem dir que un fol té menys superfície que una cartolina però en té més que una postal. Lògicament la superfície d'una figura està limitada per la seva llargària (o longitud) i la seva amplària (o altura), de manera que per calcular la superfície d'una figura intervenen DUES DIMENSIONS. És per això que la unitat bàsica de superfície és el metre quadrat , ja que es mesura la longitud i l'altura.

Així que les distintes unitats de superfície seran; km quadrat, hm quadrat, dam quadrat, m quadrat, dm quadrat, cm quadrat i el mm quadrat que usarem per mesurar des de l'extensió d'un municipi (Marratxí té poc més de 54 km quadrats) fins a la d'una ungla del dit petit del peu (7mm quadrats).

El més important és que, degut a que són unitats al quadrat, en lloc d'anar de 10 en 10, com els metres, litres o grams, van de 100 en 100 (ja que 10 al quadrat són 100) de manera que cada escaló de l'escala de superfície s'ha de fer multiplicant o dividint per 100 i per tant no hem de fer un bot, sinó dos bots per a cada escaló.

PRÀCTICA

Fixa't en l'exemple i transforma les següents mesures en metres quadrats: 2hmq i 30damq = 20.000 + 3.000 = 23.000mq (la q ara significa quadrats)

0'03kmq i 4 hmq = 50.000 cmq i 320.000mmq =

0'8damq i 870dmq = 1'5damq i 450.000cmq =


En un full del quadern dibuixa un dmq, un cmq i un mmq cada un dins del major, i a continuació escriu el nom de 3 objectes que tenguin una superfície que es pugui mesurar fàcilment en cada una de les unitats que has pintat


Resol els problemes:

N'Alejandro vol fer un mosaic de 8dmq usant peces de 5cmq Quantes peces necessita?


Na Júlia té una menjador que fa 12mq i vol posar-hi una estora rectangular que fa 25dm de llarg i 14 dm d'ample. Quina superfície del menjador quedarà sense cobrir?

Tema 12 El sistema sexagesimal

Les mesures dels angles i algunes mesures de temps (hores, minuts i segons) no formen un sistema decimal, és a dir, no van de 10 en 10, sinó que van de 60 en 60. Per això es diu formen un sistema sexagesimal.

La seva escala és molt curta; només té 3 escalons!! I encara que tenen el mateix nom, tenen diferents símbols. Les unitats de temps són h, min i seg, mentres que les dels angles són º, ' i ''

Per manejar l'escala no poden posar o llevar zeros ni fer bots amb la coma, en aquest cas no tenim més remei que fer les operacions; en baixar un escaló multiplicam per 60 i en pujar hi dividim.

Podem sumar o restar mesures de temps i/o d'angles tenint en compte que si es tracta d'una operació "duent" no en durem una desena o una centena, sinó que en durem seixanta.

Per exemple; 43 min + 52 min = 95min que són 1h i 35min ( ja que als 95min en restam 60, que fan una h)

Si es tracta d'una resta; 3 min i 12seg - 1min i 40seg= 1min i 32seg perquè hem restat 40seg a 72 seg de manera que duim 1 min.

Pots fer les activitats següents:

Passa a hores, minuts i segons 5.842 seg

Passa a '' 3º 21' 30''

Cacula 4h 23min 45seg + 2h 36min 20seg

30º 21' 15'' - 23º 32' 40''


exercicis en línia

Tema 13 FIGURES GEOMÈTRIQUES

Bàsicament podem distingir dos tipus de figures; amb costats curvats o amb tos els costats rectes. Aquestes darreres reben el nom de polígons i segons el nombre de costats poden ser triangles, quadrilàters, pentàgons, hexàgons, ...

Aquells polígons que tenen els angles i els costats iguals (com per exemple el quadrat) són regulars, mentres que si tenen angles o costats de diferent mida són irregulars (per exemple un rombe).

Classificació de triangles

Els triangles ( polígons de tres costats ) segons com siguin els seus angles poden ser; acutangles si tenen tots els angles aguts (<90º), rectangles si tenen un angle recte (=90º) o obtusangles si tenen un angle obtús (>90º). I segons com siguin els costats poden ser equilàters (tots els costats iguals), isòsceles (dos costats iguals) o escalè (cap costat igual). De manera que per anomenar correctament un triangle hem de dir Nom i dos Llinatges, per exemple; Triangle Rectangle Isòsceles.

Classificació de quadrilàters

Els quadrilàters (polígons de quatre costats) poden tenir tots els costats paral·lels (PARAL·LELOGRAMS), dos costats paral·lels (TRAPEZIS) o cap costat paral·lel (TRAPEZOIDES). I entre els paral·lelograms es poden distingir quatgre tipus:

  • QUADRAT, costats i angles iguals

  • RECTANGLE, angles iguals, costats diferents

  • ROMBE, angles diferents , costats iguals

  • ROMBOIDE, angles i costats diferents

EL CERCLE

Un cercle NO ÉS UN POLÍGON, ja que té un costat curvat. Aquest costat curvat rep del nom de circumferència. I en un cercle podem distingir alguns elements:

  • el radi; línia recta que uneix qualsevol punt de la circumferència amb el centre del cercle

  • el diàmetre; línia recta que uneix dos punts de la circumferència passant pel centre (lògicament és el doble del radi)

  • la corda; línia recta que uneix dos punts de la circumferència sense passar pel centre

  • el semicercle; línia curva que uneix dos punts de la circumferència units pel diàmetre

  • un arc; línia curva que uneix dos punts qualsevols de la circumferència

Moviments

A una figura li podem aplicar dos moviments distints:

  • la simetria, consisteix en dibuixar la figura mantenint el tamany però canviant la seva orientaciò segons una línia anomenada eix de simetria

  • la translació, consisteix en dibuixar la figura mantenint el tamany i l'orientació però desplçant-la un distància determinada

TEMA 14. Fórmules geomètriques.

Una fórmula matemàtica és una expresió d'una o vàries operacions en la qual apareixen lletres i/o nombres. Les lletres tenen valor numèric variable de manera que per aplicar una fórmula n'hi ha prou amb substituir cada lletra pel seu valor i resoldre les operacions indicades.

Per exemple la fórmula de l'àrea d'un triangle és A = b x a / 2 , on A significa àrea, a significa altura i b significa base de manera que per calcular l'àrea d'un triangle que tè 5cm de base i 4cm d'altura, farem els següents càlculs; A = 5 x 4 /2 = 10cmq. En canvi, si calculam l'àrea d'un triangle més petit, per exemple de 3cm de base i 2cm d'altura, hem de fer les operacions següents; A = 3 x 2 / 2 = 3cmq

Les fórmules que hem d'aprendre en aquest tema són:

  • àrea del quadrat A = c x c on c significa costat

  • àrea del rectangle A = b x a

  • àrea del triangle A = b x a / 2

  • longitud de la circumferència L = 2 x # x r on L significa longitud, r significa radi i # té el valor de 3,14

  • àrea del cercle A = # x rq recorda que rq significa radi al quadrat

Pots practicar calculant les àrees de...

. un quadrat de 4dm de costat

. un rectangle de costats de 3 i 5 cm

. un triangle de 7m de base i 8m d'altura

. un cercle de 5dm de radi

vídeo d'àrees

TEMA 15

PROBABILITAT i ESTADÍSTICA

Sovint ens trobam situacions que tenen un resultat incert; en tirar un dau o treure una carta d'un joc,... Es pot expressar matemàticament la probabilitat d'un determinat resultat usant fraccions o percentatges. En usar fraccions posam com a denominador el total de resultats possibles i com a numerador el total de resultats satisfactoris, per exemple la probabilitat de treure un nombre menor de 3 en tirar un dau (de parxís) serà 2/6 ja que poden sortir 6 nombres diferents i 2 d'ells són menors de 3.

L'estadística és una part de les matemàtiques que permet presentar una quantitat elevada de informació de manera senzilla i fàcil de captar i interpretar. Per exemple la nota mitjana d'una avaluació representa en un únic nombre el valor de cinc o sis notes de diferents controls. Recorda que trobar la mitjana d'una sèrie de valors (per exemple, les notes de 5 controls) primer sumam les notes i dividim el resultat entre 5.

BON ESTIU i fins el proper curs!!!!!!!!!!!!!

ACTIVITATS

Fes la descomposició dels nombres seguint l'exemple: 32.708 = 3DM + 2UM + 7C + 8U

709.348 =

4.800.040 =

Forma els nombres corresponents a les següents descomposicions:

Per exemple; 4DM + 2C + 5U = 40.205

5CM + 6UM + 3D + 6U=

3UMo + 6DM + 7C + 3D + 9U=

Aproxima a les desenes, 863>> 538>> 2.806>> 4.096>>

Aproxima a les centenes els nombres de l'activitat anterior;