La carta [...] és una comunicació escrita de caràcter interpersonal i de contingut molt variat, segons si es tracten temes personals, comercials, administratius....
Històricament, la lletra s'enviava per correu, mentre que avui també es pot enviar per fax o per correu electrònic, tot i que al passar la frontera cap al correu electrònic, ja no s'anomena carta o lletra, sinó que entrem en el camp del que anomenem missatge, missatge de correu electrònic o simplement un correu electrònic o correu-e, reservant-se el terme carta o lletra per missives en paper. El resultat d'un carteig entre dos o més remitents / destinataris, és a dir, el conjunt de cartes, impresos i altres trameses, és la correspondència.
La carta formal té unes característiques molt rigoroses, tant pel que fa a l'estructura com a la redacció de la informació.
[...]
Viquipèdia
El diari personal o dietari, està format per textos que resumeixen els fets que han passat al seu autor o autora i també el que pensa i desitja, el que diuen els altres, etc. S’hi sol escriure diàriament, començant sempre per la data i no té una estructura ni una extensió determinades, perquè qui l’escriu ho fa per ell/ella mateix/a.
Estructura.
- Encapçala cada fragment amb la data del dia en què escrivim.
- Empra la 1ª persona gramatical. Qui escriu és el/la protagonista.
- Els verbs en passat. Els fets ja han tingut lloc.
- Els parlaments dels personatges s’hi poden escriure de manera directa o indirecta.
Explicar el que ha dit de manera directa.
La senyora ha intentat consolar-lo sense aconseguir-ho i després, amb una veu potent i amb una expressió enfurismada- com mai l’havíem vist, ha manat:
- Que s’aixequi immediatament el que ha agafat els diners.
Explicar el que ha dit de manera indirecta.
La senyora ha intentat consolar-lo sense aconseguir-ho i després, amb una veu potent i amb una expressió enfurismada - com mai no l’havien vist -, ha manat que s’aixequés immediatament el que havia agafat els diners.
Exemple de diari personal.
18-6-92
Ja està! Finalment avui he fet els exàmens. He de dir que m’han anat força bé. De fet eren més fàcils que no em pensava. Ja m’ho diu tothom, que pateixo massa per les coses; però, què vols que hi faci, si sóc així,,, L’escola em fa patir perquè m’agradaria treure sempre bones notes. De fet ja ho faig, però hi pateixo molt. ENRIC LARREULA, Alba. Ed. La Galera
www.xtec.cat/~msolduga/menu/finestra/catala/diari_personal.doc
Una anècdota és un conte curt que narra un incident interessant o entretingut, una narració breu d'un succés curiós. Sempre està basada en fets reals, un incident amb persones reals com personatges, en llocs reals. Tanmateix, amb el pas del temps les petites modificacions realitzades per cada persona que l'explica poden derivar en una obra fictícia, que segueix sent explicada però que tendeix a ser més exagerada.
Viquipèdia
Un acudit és una petita narració o una sèrie curta de paraules, fruit de la imaginació, que pot ser parlada o escrita, i que té la intenció de fer riure l'oient o el lector. Normalment persegueix una finalitat humorística, tanmateix hi ha acudits amb connotacions polítiques, rivalitats esportives, etc. Hom diu que hi ha acudits "bons" i acudits "dolents", depenent de l’efecte final causat. Molts cops això és influenciat directament per la manera com es presenta l'acudit, és a dir, com s'explica l'acudit.