Embedded Files
Benvingudes i benviguts! Aquí comença el recorregut per la Masia d'en Cabanyes i alhora un viatge pel segle XIX. Amb aquesta visita descobrireu el Romanticisme i la nissaga Cabanyes, els quals van deixar una profunda petjada a la comarca del Garraf.
1. La Façana
La Masia d’en Cabanyes va ser construïda a finals del segle XVIII per encàrrec de Llorenç de Cabanyes i Fuster (1758-1814), hisendat i comerciant de vins i aiguardents. La família Cabanyes, procedent del Maresme, s'havia instal·lat a Vilanova perquè el pare d'en Llorenç s'havia casat amb la vilanovina Marianna Fuster, amb la intenció d'ampliar el patrimoni familiar.
La seva construcció es va fer durant el regnat de Carles IV, en una època de canvis socials i econòmics, just acabada la revolució francesa i començada la revolució industrial a Anglaterra. A Catalunya l'economia es recuperava gràcies al comerç i al desenvolupament de l'agricultura. Era el moment en què el Romanticisme, un nou corrent ideològic fonamentat en la llibertat de l'individu, s'estenia per Europa.
La Masia Cabanyes, d'estil neoclàssic, va ser bastida per Domenico Bagutti, seguint el patró de l'arquitecte Andrea Palladio, amb columnes i frontó a la manera antiga. Es tracta d'un cas singular en l'arquitectura de la Catalunya de finals de segle XVIII, ja que s'acosta més a la vil·la italiana que no pas a la masia popular catalana, tot i la galeria porticada. Finalment, fixem-nos en la finestra cegada del centre de la façana. Un cop al primer pis, descobrirem què ens amaga.
L'exposició permanent
L'exposició permanent
2. L'expansió del Romanticisme
Tota la planta expositiva està dedicada al Romanticisme i a la nissaga Cabanyes. El Romanticisme va néixer a Alemanya a finals del segle XVIII. Originàriament era un moviment literari, l'anomenat Sturm und Drang (tempesta i ímpetu), que es caracteritzava per la rebel·lió contra la rigidesa de les normes de la Il·lustració i per l'exaltació de l'individu a través dels seus sentiments, llavors molt reprimits.
A partir d'Alemanya la llavor del Romanticisme s'anirà estenent per Europa i ocuparà tots els camps de l'art i la cultura.
El Romanticisme, a més, tenia un caràcter revolucionari, ja que era una ruptura amb la tradició i l'ordre jeràrquic anterior. Aquesta vessant va facilitar que el moviment s'estengués a tots els àmbits, com el polític i l'econòmic, i que existís una nova sensibilitat romàntica fonamentada en la llibertat individual. Aquest fet facilità les revolucions socials, polítiques i, fins i tot, tècniques i científiques, que van caracteritzar el segle XIX.
Llibre dins d'una gàbia
Aquesta al·legoria del Romanticisme simbolitza el desig de llibertat que va caracteritzar els romàntics, els quals es volien desempallegar del control de les acadèmies i, per tant, alliberar el geni creatiu.
3. Manuel de Cabanyes (1808-1833) i la Literatura
Ja hem vist que el Romanticisme s'originà a Alemanya i que, de seguida, el moviment es va estendre per Europa. Els escriptors romàntics volien expressar els sentiments i les emocions. S'enfrontaven amb la Il·lustració, que imposava la raó per damunt de tot. D'altra banda, volien fugir de la realitat, allunyarse del sofriment: els escriptor patien com els seus personatges. L'escriptor alemany Novalis (1772-1801), a qui Cabanyes admirava, definí el Romanticisme com: “donar un sentit sublim al que és mundà, una aparença misteriosa al que és quotidià”. Amb el Romanticisme va néixer la novel·la històrica, sobretot centrada en l'edat mitjana, amb la qual es recuperaren els herois, que servien per exaltar l'esperit nacional i per mitificar l'essència dels pobles. Alguns escriptors romàntics destacats són Lord Byron, Víctor Hugo, Goethe o Espronceda. A recer d'aquest corrent, apareix la figura del poeta Cabanyes.
Fill petit de Llorenç de Cabanyes i Fuster, es considera una figura pionera i cabdal del Romanticisme literari. La seva obra principal, Preludios de mi lira (1833), tracta sobre la mort, l'amor (o el desamor), l'amistat i la llibertat, que esdevenen els eixos essencials de la nova sensibilitat romàntica. L'escriptor, a més, va utilitzar algunes de les imatges que encara avui defineixen el Romanticisme, com ara la sublimació de la lluna (Oda a la luna). També va reivindicar la llibertat de creació, fentse ressò de les noves ideologies vingudes del nord d'Europa, la qual cosa li permeté conjuminar filosofia i poesia. Manuel de Cabanyes es va llicenciar en Lleis per la Universitat de Saragossa, després d'un llarg periple per diversos centres, com ara Cervera, on va viure intensament les disputes polítiques de l'època. Malgrat que va escriure en castellà, va ser reivindicat pels homes de la Renaixença, de la qual no va participar a causa de la seva prematura mort, als 25 anys. L'originalitat i la força creativa de la seva obra, tot i escassa, va
deixar una petjada profunda en les generacions posteriors de poetes.
Escultura vuitcentista de Manuel de Cabanyes, feta per Josep Campeny
Escultura vuitcentista de Manuel de Cabanyes, feta per Josep Campeny
L'obra és el model de l'escultura que hi ha a l'entrada de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i va ser proposada pel mateix Balaguer com un homenatge al poeta.
Manuscrits originals de Manuel de Cabanyes "Oda a la luna" i "Canción".
Manuscrits originals de Manuel de Cabanyes "Oda a la luna" i "Canción".
Van ser escrits a la masia i en els quals s'aprecien les correccions que va fer el poeta. Han estat recuperats per a l'exposició.
Preludios de mi lira
Preludios de mi lira
És un dels escassos exemplars que es conserven de la primera edició de 1833. Tot i que en sabem l'autoria (Manuel de Cabanyes), no estava signat ni datat. Publicat a Barcelona pel seu amic Joaquim Cornet.
4. Joaquim de Cabanyes i el Romanticisme Pictòric
El Romanticisme pictòric neix de l'oposició amb el neoclassicisme. Per tant, no interessa l'ordre ni la mesura, sinó la passió, la imaginació, el sentimentalisme i la emoció. El Romanticisme no va ser un moviment unitari. En termes generals, va revalorar la natura i el paisatge (Constable), va recuperar el món medieval (Friedrich), va tractar fets contemporanis amb la magnificència dels fets històrics (Delacroix o Gericault) i va expressar els somnis i els malsons (Füssli o Goya).
Els temes de les pintures eren tractats amb una gran expressivitat i dinamisme, en contraposició amb el Neoclassicisme, i la representació del dolor i el patiment no serà contingut. A més, la natura es representava abassegadora i sublim, davant la soledat de l'individu. Mai abans s'havien expressat els sentiments amb tanta passió. Quant a la tècnica, se centrà més en la força expressiva del color i de la pinzellada i dels contrastos entre llum i ombra. El Romanticisme pictòric arribà a la família Cabanyes, amb la figura de Joaquim de Cabanyes i, en menor mesura, de Llorenç de Cabanyes i d'Olzinelles.
Joaquim de Cabanyes (1799- 1876). Fill mitjà de Llorenç de Cabanyes i Fuster, va ser militar de carrera i es va dedicar a la pintura de paisatges. Va ser docent al Col·legi Militar d'Artilleria d'Alcalà de Henares (1830-1832) i, després de diversos destins, va ser dut a Barcelona, ja com a coronel. Passà a la reserva el 1860, la qual cosa li va permetre dedicarse en exclusiva a la pintura. Va pintar sobretot paisatges, en especial de Mallorca i del Garraf, influït per l'escola de Barbizon, que buscava la inspiració directament a la natura. Es considera un iniciador del paisatgisme a Catalunya, gènere que el Romanticisme va enaltir, ja que les seves composicions són plenes de força i transmeten una profunda admiració per la natura.
Llorenç de Cabanyes i Olzinelles (1837- 1878). Nét de Llorenç de Cabanyes i Fuster, va ser un personatge eminentment postromàntic. S'instal·là a la masia Cabanyes, des d'on es va dedicar a la literatura i al periodisme. Escrigué comèdies, algunes estrenades a Vilanova i la Geltrú, poemes narratius i féu traduccions, com la d'El Tartufo, de Molière. A banda, a la masia es conserven alguns dibuixos i pintures d'un marcat romanticisme, amb escenes crepusculars referents a la mort i a la guerra.
5. La Música
La música tingué una importància cabdal pels romàntics, ja que era el mitja que permetia expressar els sentiments de manera més passional i personal. Per tant, va ser l'expressió artística que millor va reflectir els sentiments romàntics. Els compositors volien transmetre les seves emocions i sorgiran així les obres més poètiques i intenses de la història de la música. Molts compositors van participar del Romanticisme: Beethoven, Schumman, Chopin, Liszt, Schubert, Verdi, Wagner, etc. A més, al segle XIX va néixer la musicologia, va millorar la construcció d'instruments i la tècnica interpretativa. Així, la formació musical era fonamental per a qualsevol família burgesa. Els Cabanyes també van participar en aquest interès pel llenguatge musical, ja que componien i interpretaven, a més de posseir instruments musicals, com el piano adquirit en vida del compositor Clementi, que li dóna nom.
6. La Navegació
A partir dels decrets de liberalització del comerç van canviar les exigències del transport marítim, el més important de l'època. L'augment dels productes exportats va comportar l'arribada del segle d'or de la marina catalana. Des de la masia Cabanyes s'albirava el mar, veritable entrada i sortida de mercaderies i idees al segle XIX. Els Cabanyes no van ser pròpiament indianos, però també van comerciar amb les colònies americanes, un intercanvi que es veié beneficiat per l’impuls de la navegació. Els avenços tècnics van impulsar la navegació, ja que permetia trajectes més llargs i segurs.
7. La Vinya, el comerç i la Junta de Comerç de Barcelona
Encara avui, el paisatge del Garraf manté la identitat que va forjar-se al segle XIX. La vinya, com a conreu principal, i el mar, via de comunicació bàsica, eren els eixos principals del negoci de la família Cabanyes: el comerç nacional i internacional de vi i aiguardent.
La família Cabanyes gestionava l’empresa comercial Cabanyes i Fuster. A Catalunya, com hem dit, el comerç es va desenvolupar molt al segle XVIII i XIX, sobretot a partir del Tractat de Lliure comerç amb Amèrica (1778) i de la creació de La Junta de Comerç de Bcn (1758).
Aquesta institució, amb la qual els Cabanyes tenien una estreta vinculació, fomentava el comerç i impulsava la formació tècnica per tal de millorar-ne el rendiment.
L’empresa familiar, que tenia tractes amb el nord d’Europa, Itàlia, els Països Baixos, etc., va permetre a en Josep Anton de Cabanyes viatjar per Europa i fer-se ressò dels nous corrents ideològics, com ara el liberalisme i el progressisme, que Josep Anton de Cabanyes va introduir a Catalunya.
Josep Anton de Cabanyes (1797-1852). Fill gran de Llorenç de Cabanyes i Fuster, va ser l'emprenedor romàntic, l'home de negocis i el filantrop. Va tenir una educació afrancesada i, als vint anys, anà a Holanda a formar-se com a comerciant. També conegué Anglaterra, França, Suïssa, Itàlia i Bèlgica. En tornar, l'any 1824, es dedicà al negoci familiar i a la gestió de les propietats, tot i que mai no va descurar el conreu de les lletres i les arts. Per aquesta raó, va anar aplegant una important col·lecció de pintures i va augmentar la biblioteca familiar de la masia amb produccions europees clàssiques i romàntiques. Compartí amb el seu germà Joaquim la fascinació pel paisatge de Mallorca. Morí a Vilanova, però fou enterrat a la Granada del Penedès, on passava llargues estades.
La selecció de llibres de la biblioteca. Mostra del tipus d'obra que adquirí la família, com ara un interessant llibre de canvis del segle XVIII escrit en català (a l'època mesures i monedes eren diferents arreu) o la guia d'Amsterdam, on apareix manuscrita la data de l'adquisició. Copiador de cartes i llibres de caixa, els quals formen part dels documents de l'empresa familiar. El primer recull la correspondència relacionada amb el negoci (amb cartes datades a Montevideo, Amsterdam, Londres, etc.) i el segon, dels comptes del negoci, amb referències constants al món de la vinya.
8. L' Arquitectura
La masia comença a construir-se l'any 1798. A l'interior, l'arquitecte Domenico Bagutti va combinar l'espai agrícola, a la part inferior on som, amb una primera planta de caire noble (la família tenia títol nobiliari). La casa, com hem vist anteriorment, es pot considerar un cas excepcional, ja que l'aspecte de vil·la italiana es complementa subtilment amb l'espai rural. A la casa hi va haver un oratori, d’on prové la pintura que hi trobem.
Peces de l'enteixinat de fusta amb forma de pàmpols i gotims de raïm. Originals del s. XIX, havien de cobrir el sostre de la planta noble, però mai no es van arribar a col·locar.
Masia d'en Cabanyes. Es diu que aquesta pintura és anterior a la construcció i, de fet, no hi apareix la finestra cegada de la façana principal. L'obra recrea un paisatge més aviat artificiós.
9. Alexandre de Cabanyes (1877-1972)
Fill de Llorenç de Cabanyes i d'Olzinelles, fou pintor. Va ser coetani i amic d'artistes com ara Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Picasso o Joaquim Mir. Tan aviat freqüentava les tertúlies dels Quatre Gats com el Cercle Artístic de Sant Lluc, d'ideologies ben diferents. S'autoanomenava “l’últim dels modernistes” i va heretar la força creativa dels seus avantpassats romàntics. S'està a Paris i a Munic. Conreà el paisatge, les marines d'una gran força expressiva en el traç i el color, i el retrat. Li devem la conservació de la masia que heretà del seu pare. Al primer pis se'n conserva el dormitori.
Atravesseu la cortina del poema de Manuel de Cabanyes per a accedir a la planta noble
Atravesseu la cortina del poema de Manuel de Cabanyes per a accedir a la planta noble
10. L'Escala
Hi trobem diverses cites d'en Manuel de Cabanyes. La primera és una confessió: la dificultat d'escriure en castellà. La segona és un desig de llibertat i de pau, pensem que era l'època de les emancipacions de les colònies i hi havia força revoltes violentes. Al capdamunt de l'escala hi ha quatre pintures de gran interès per copsar la importància de la restauració: dues obres restaurades i dues pendents d'intervenció demostren que n'és d'important tenir cura del patrimoni.
La planta noble
La planta noble
En contrast amb la planta baixa, amb la volta catalana i d'ús agrícola, la primera planta té els trets d'una residència senyorial. La família, que no hi vivia tot l'any, gaudia aquí d'un espai lluminós i ampli. El saló de la cúpula i sobretot la biblioteca són les estances més genuïnes, ja que es mantenen immutables d’ençà de la seva construcció.
11. Saló de Música
Es caracteritza per la singular cúpula neoclàssica que el defineix. L'espai, sala i distribuïdor, era el més sumptuós de la casa. Ens sorprèn un trompe l'oeil, és a dir, una pintura que fingeix una porta per tal de mantenir la simetria de la cambra. Hi trobem dos valuosos instruments típics d'època romàntica: l'arpa francesa d'estil imperi i el piano vertical Clementi, adquirit a Anglaterra. La música tingué una gran importància al segle XIX entre les famílies burgeses, herència emocional dels primers romàntics.
La pinacoteca és una mostra extraordinària del col·leccionisme romàntic. Les pintures de la sala participen dels gustos vuitcentistes. Destaca la col·lecció de paisatges el gènere romàntic per excel·lència del pintor Joaquim de Cabanyes, alguns dels quals van ser pintats a la masia i altres a Mallorca, destinació que tingué com a militar. Hi trobem també la col·lecció de Josep Anton de Cabanyes, que va aplegar obres de diversos gèneres: pintura mitològica,encara una herència de la fascinació que hi havia pel món clàssic al segle XVIII arran sobretot del descobriment de Pompeia; pintura religiosa dels segles XVII i XVIII; pintura històrica, costumista i retrats). Un compendi de les inquietuds dels homes romàntics, dedicats als negocis i alhora amants de l'art, com reflecteix la passió pel col·leccionisme.
12. Biblioteca
És una biblioteca romàntica genuïna en què destaquen les col·leccions dels romàntics europeus i dels clàssics italians i espanyols. El fet que hi hagi edicions primerenques d'obres romàntiques cabdals, com el poemes d'Ossian o de Lord Byron, li confereixen una valor excepcional. També s'hi troben llibres de viatges, tractats de comerç, diccionaris, tractats d'agricultura, obres religioses, etc. Una joia que es completa amb el globus terraqüi i l'esfera armil·lar, fets a finals del segle XVIII a França i indispensables en una biblioteca del XIX.
Una vitrina amb obres originals i reeditades dels Cabanyes testimonien la petjada que van deixar en el posterior món literari. Aquí hi havia alguns dels gravats de Goya que l'any 2012 van ser catalogats com a excepcionals, ja que es va descobrir que eren les proves de les primeres planxes del gravats.
13. Cambra Manuel de Cabanyes
El poeta Manuel de Cabanyes va morir aquí de tuberculosi, amb 25 anys. Des d'aleshores, la cambra s'ha convertit en una mena de santuari dedicat al poeta. El llit és un interessant moble català del segle XIX d'estil colonial, amb elements orientalistes i un estampat d'indianes, un teixit estampat en una sola banda i que s'estava desenvolupant a les fàbriques tèxtils barcelonines de finals del segle XVIII. A més, la tapisseria del cadiram Sheraton té el mateix motiu que el domàs.
A l'època no era estrany rebre les visites al llit, d'aquí la seva alçada i bellesa. Completen la cambra diversos objectes d'us litúrgic que provenen de l'antic oratori, mentre que les pintures religioses pertanyien a la col·lecció d'en Josep Anton de Cabanyes. Una col·lecció de retrats familiars ocupen la resta, com ara l'oncle afrancesat del poeta, Josep Maria de Cabanyes; el nebot, Llorenç de Cabanyes i Olzinelles; o el mateix Manuel de Cabanyes. L'existència i qualitat dels retrats indica que era una família adinerada i amb una presència social molt considerable. L'antic braser, amb les típiques urpes de lleó, constata quin era el mètode d'escalfament de l'època. Manuel de Cabanyes va ser reivindicat per l'escriptor Víctor Balaguer, que li va atorgar un lloc preeminent a l'entrada de la seva biblioteca i museu.
14. Cambra d' Alexandre de Cabanyes
En aquesta cambra s'ha conservat el mobiliari original de principis del s. XX, l'època d'Alexandre de Cabanyes (1877-1972), amb el bany incorporat a l'estança. Una porta dissimulada permetia que el pintor, un home interessat per la cultura, accedís directament a la biblioteca on, a més dels llibres, hi tenia una considerable col·lecció de revistes, especialment d'art. Hi veiem els seus estris de pintar (tot i que tenia l'estudi al segon pis) i una obra seva inacabada, la de la seva filla Núria, que és enlairada cap al cel per uns àngels. L'obra ens mostra la pinzellada gruixuda, dinàmica, i la paleta ben acolorida que Cabanyes acostumava a emprar.
15. Sala Russa
Espai de reunió, tertúlia i joc de la família. Destaca l'homogènia decoració isabelina de roure rus amb el motiu del pàmpol i el carràs de raïm. La transmissió oral diu que la família del tsar de Rússia era clienta del vi i l'aiguardent que produïen els Cabanyes. La lleugeresa de les cadires ens indica que eren d'ús més aviat femení. És un espai amable en què destaca el retrat de Manuel de Cabanyes de Joaquim Espalter, d'un romanticisme extrem, i la bondat dels quadres de temàtica pastoral.
Accediu a la galeria porticada i gaudiu del paisatge fins al proper accés per entrar al menjador
Accediu a la galeria porticada i gaudiu del paisatge fins al proper accés per entrar al menjador
16. Porxos
La galeria porticada permet la visió dels quatre punts cardinals. S'hi veien les vinyes i el mar, els dos pilars bàsics de l'economia familiar. També s'hi pot contemplar el petit però acollidor jardinet romàntic.
17. Espai Goya
Entrem a l’Espai Goya, que ens apropa a la idea d’obscuritat present en el context i en la interpretació dels Disparates, i un dels temes recurrents en l’estètica romàntica.
Gaudim de 12 estampes de Francisco de Goya, registrades com a gravats, amb unes característiques comunes i singularitats que duen a la hipòtesi que es tracta de proves d’assaig.
Un paral·lelisme estètic en el què l’obscuritat de les obres de Goya -amb imatges de nocturnitat, foscor, ombra i misteri- es vinculen a la obscuritat present també en l’obra de Manuel de Cabanyes.
Paral·lelismes estètics, també amb les imatges de nocturnitat, foscor, ombra i misteri que es troben en certs poemes de Manuel de Cabanyes i els que confereixen alguns crítics i historiadors de l’art als Disparates de Goya.
La sèrie dels Disparates és considerada per tots els investigadors i especialistes en Goya com la més hermètica i difícil de desxifrar, en gran part per la poca documentació històrica que es té sobre aquestes estampes en vida de Goya. Es tracta de la darrera sèrie de gravats que va realitzar Goya abans d'emigrar a Bordeus (França) el 1824, i que mai va veure impresa.
18. Menjador o Sala Alexandre de Cabanyes
L'espai domèstic del menjador i la sala contigua destaquen per les llars de foc, ja que es troben a la cara nord de l'edifici. A la llar de foc de fusta hi ha l'escut dels Cabanyes, que van ser ennoblits pel rei Carles IV en agraïment a l'acolliment que la família va fer-li a la casa d'Argentona (Maresme), d’on provenen els Cabanyes.
Hi trobem dos conjunts d'obra pictòrica que representen dos generacions. A la paret de la llar de foc, el retrat de Josep Anton de Cabanyes, el qual va ampliar la col·lecció heretada del seu pare i adquirí la majoria d'objectes, mobles i obra pictòrica que trobem a la Masia, i , situats a la paret superior de la llar de foc, quatre retrats de la seva dona, Pepita d'Olzinelles, realitzats pel propi Josep Anton, i que representa les quatre estacions. A la paret situada en front, hi trobem "La bassa dels Josepets", un quadre de gran format realitzat del seu nét, Alexandre de Cabanyes, una obra dinàmica, agosarada per la seva composició (amb els personatges d'esquena), i amb una natura aclaparadora. A la seva esquerra, dos quadres realitzats per la seva filla, Núria de Cabanyes.
19. Distribuidor o avant-sala
Aquests espai mostra quadres i mobiliari en funció de les exposicions temporals i intervencions que es realitzin a la Sala Alexandre de Cabanyes. Hi destaca el piano pianola Steinway Vertegrand (v.1880), un piano de paret amb un mecanisme de piano reproductor incorporat. A la funcionalitat pròpia del piano s’afegeix la possibilitat de reproduir música enregistrada en rotlles perforats , deixant a l’intèrpret el control del tempo o la intensitat dinàmica d’una interpretació – reproducció que es produeix amb els mitjans i les qualitats acústiques d’un piano.. D'aquesta, se'n conserven una vuitantena de rotlles, que ens mostren la música viscuda en aquestes sales.
La Masia Cabanyes conserva un ric i variat llegat musical. Partitures, llibres, instruments i els rotlles de pianola, que esbossen els interessos musicals dels Cabanyes des dels temps d’en Llorenç de Cabanyes i Fuster fins a l’Alexandre de Cabanyes, gairebé dos segles de vida cultural.
20. Cuina
La cuina ha patit algunes transformacions, motivades per les diverses necessitats dels habitants de la casa. La més evident és que ha estat empetitida, d'acord amb un ús més racional de l'espai. Tot i així, conserva elements originals, com les piques de pedra, i el passaplats, avui situau a l'espai d'avantcuina.
Baixeu per l'escala de pedra per continuar la visita
Baixeu per l'escala de pedra per continuar la visita
L'exposició permanent
L'exposició permanent
21. Els Cabanyes, la ciència i la tècnica
El Romanticisme va ser una ideologia que va anar més enllà de les arts. La nova ideologia propugnava la llibertat de l'individu i, per tant, l'ésser humà podia aconseguir allò que es proposés. Aquesta força creadora es va escampar als àmbits de les ciències i de la tècnica. Així, el segle XIX esdevindrà el darrer segle en què l'inventor i el científic tindran noms i cognoms: Edison, Stephenson, Pasteur, Lumière, etc.
El cronograma amb objectes que simbolitzen alguns dels avenços i de les millores més importants que es van produir al segle XIX. Hi apareix, entre d'altres, la fotografia, amb originals de la família Cabanyes fets a la prestigiosa casa Napoleó de Barcelona.
Josep Maria de Cabanyes ( 1787-1839) i Isidoro de Cabanyes (1843-1915), el primer apassionat de les ciències i el segon un pioner de l’ús de l’energia eòlica i solar, van ser els Cabanyes més dedicats al coneixement científic i tècnic.
22. Espais Escrits
Finalment, fem un cop d’ull als Espais Escrits, una proposta per descobrir els itineraris vinculats amb l’obra d’escriptors catalans, com el cas d’en Manuel de Cabanyes
23. El Garraf
Hem descobert la família Cabanyes i hem vist que, al segle XIX, la comarca del Garraf va protagonitzar una època de prosperitat. El comerç, en especial de vi i aiguardent, i l'arribada de capital provinent de les colònies (també de persones, els indians) van propiciar el desenvolupament econòmic i social del territori. El resultat és que, avui, el Garraf és molt ric en patrimoni i el segle XIX és l'autèntic protagonista. Descobriu els museus que hi trobareu i gaudiu-ne!
Coordinació:
Mila Arcarons, Cap de l’àrea de cultura i patrimoni del Consell Comarcal del Garraf.
Alba Tomàs, Tècnica de cultura i patrimoni del Consell Comarcal del Garraf.
Investigació i recerca de l’Espai Goya:
Rosa Vives, catedràtica de gravat de la Universitat de Barcelona.
Textos:
Francesc Carnicer
Mila Arcarons
Alba Tomàs
Silvia Mestres
Mònica Álvarez
Joan Manuel Chouciño
Fotografia:
Arxiu del Consell Comarcal del Garraf
c. 2017
CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL ROMANTICISME MANUEL DE CABANYES. MASIA D'EN CABANYES
Camí Ral, S/N. Vilanova i la Geltrú. 08800
Tel: 93 811 57 15 | a/e: masiadencabanyes@ccgarraf.cat | www.masiadencabanyes.cat | www.ccgarraf.cat
Page updated
Report abuse