Zoltán Kodály (1882-1967):
Hogy Izrael (Salm 114)
I will lift mine eyes (Salm 121)
Comencem el concert amb dos salms del compositor hongarès Zoltán Kodály. El primer, Hogy Izrael, es tradueix com «el salm del pelegrí» i descriu com la natura s’espanta, s’estremeix i tremola davant el retorn de l’exili d’Egipte a Israel. Seguint l’estil d’un coral ornamentat, el cor canta les quatre estrofes, mentre que l’orgue retrata l’estremiment i les tremolors d’una manera que de vegades es mostra dramàtica.
El segon, I will lift mine eyes, en canvi, està escrit per a cor a capella. És un salm tranquil, amable i descriu la confiança infinita del salmista en la protecció del Senyor. Kodály, considerat amb raó com un dels compositors corals més importants del segle xx, mostra aquí una vegada més la seva habilitat creadora pel que fa a la polifonia imitativa.
Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847):
Hör’ mein Bitten (Salm 55)
Com a «redescobridor» de la Passió segons Sant Mateu, el nom de Felix Mendelssohn-Bartholdy està molt lligat a Bach. Tanmateix, Mendelssohn també va tenir un vincle molt especial amb Anglaterra, on va gaudir d’un gran reconeixement. Com a resposta a un encàrrec de composició, va escriure aquest himne anglès per a soprano, cor i orgue, Hear my prayer (salm 55). Fascinat per la tradició, Mendelssohn va estudiar amb constància les partitures dels seus predecessors i molt probablement estava familiaritzat amb la composició homònima de Henry Purcell (1659-1695). Més tard va reescriure l’obra basant-se en el text alemany «Hör’ mein Bitten».
Vic Nees (1936-2013):
De profundis clamavi (Salm 130)
Vic Nees va ser durant molts anys director del Cor de la Ràdio Flamenca. La seva impressionant llista de composicions està dedicada gairebé exclusivament a la música coral. Va compondre tres obres per al Cor Madrigal de Gant: l’oratori nocturn Anima Christi, el relaxat Quatre chansons de Flandre i el seu Opus Magnum, el Rèquiem per a cor de 10 parts a capella (40’).
De profundis clamavi és un salm curt però molt convincent, que prové de Fünf Motetten, una obra juvenil.
Jonathan Harvey (1939-2012)
God is our Refuge (Salm 46)
El compositor anglès Jonathan Harvey és un dels músics més enigmàtics i versàtils dels últims 50 anys. Aquesta versatilitat té a veure amb tota mena d’influències. Va cantar al famós St. Michaels College de Tenbury; per tant, se sentia perfectament familiaritzat amb la tradició de la música d’església anglicana. Més endavant va estudiar composició al St John’s College de Cambridge i va entrar en contacte directe amb compositors com Stockhausen, Boulez i Milton Babbitt. També li agradava combinar les actuacions en directe amb l’electrònica.
En la seva vida personal va estar fortament influït pel budisme zen.
El salm que escoltareu a continuació alterna fragments on el cor canta en forma de cànon molt estret que provoca una sensació de neguit amb respostes assossegades i tranquil·litzadores, on junts declamen: «Estigues tranquil, que jo soc Déu».
Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847):
Richte mich, Gott (Salm 43)
D’ascendència jueva, Mendelssohn es va convertir al protestantisme. A més dels grans oratoris Paulus i Elias, va compondre tota una sèrie de motets, salms i cantates.
Richte mich, Gott és el segon de Drei Salmen, opus 78. Aquests tres salms estan escrits per a doble cor i fan referència als motets de doble cor de Bach. En el primer (Warum toben die Heiden) i el tercer (Mein Gott, warum hast du mich verlassen?), dos cors mixtos de quatre veus dialoguen entre ells. A Richte mich, Gott, en canvi, un cor masculí imponent contrasta amb un cor femení angelical. També hi ha una alternança fascinant entre la monofonia (d’inspiració gregoriana) i els acords amplis (instruments de metall, per dir-ho d’alguna manera). Com sempre passa amb Mendelssohn, l’arquitectura és perfecta i arriba a un clímax final impressionant.
Charles Villiers Stanford (1852-1924):
Beati quorum via integra est (Salm 119)
Quan Henry Purcell va morir el 1695, Anglaterra va entrar en una època molt fosca pel que fa a la composició musical. De fet, durant més d’un segle i mig van ser principalment uns quants compositors estrangers els que van determinar la producció musical de Londres. Händel, Johann Christian Bach, Haydn, Mendelssohn, fins i tot Jaak Nikolaas Lemmens (entre altres) van tenir els seus èxits més importants a Londres. Alemanya, l’etern enemic, va anomenar amb menyspreu Anglaterra «Das Land ohne Musik», ‘el país sense música’.
Això va canviar radicalment la segona meitat del segle xix, quan el triumvirat d’Edward Elgar, Hubert Parry i Charles Villiers Stanford va tornar a posar Anglaterra al mapa musical, amb tota una sèrie de composicions impressionants. De Stanford cantem la fabulosa Beati quorum via per a cor de sis veus a capella.
Josep Vila i Casañas (°1966):
Laudate Dominum, omnes gentes (Salm 116)
Josep Vila, és sense dubte, una de les figures catalanes més rellevants tant en el camp de la direcció com de la composició. La seva obra coral és extensa: comprèn obres per a cor a capella, cor i piano, cor i orgue i cor i orquestra. De la seva producció cal destacar la quantitat d’obres per a cors infantils i juvenils amb textos de poetes catalans, tot i que el seu repertori per a cor mixt és també important i comprèn obres escrites en diferents etapes de la seva trajectòria on es percep la seva evolució com a compositor.
Laudate Dominum la va escriure el 2012 per encàrrec d’un grup de de joves directors de cor que havien de celebrar una trobada coral a l’Argentina
Jules Van Nuffel (1883-1953):
Laetatus sum (Salm 122)
Tota persona que parli de «salms» a Flandes parla de Monsenyor Jules van Nuffel (1883-1953). Durant molts anys, Van Nuffel va ser el director i impulsor de l’incomparable Cor de la Catedral de St Rumbold. A l’altar d’aquella majestuosa catedral, moltes generacions de nois del St Rumbold’s College i legions de seminaristes es reunien per donar forma a un dels seus vuit grans salms per a cor i orgue, impulsats per un Jules van Nuffel.
La música coral de Van Nuffel està orientada a la declamació textual, amb melodies expressives i l’harmonia progressiva i caracteritzada pel cromatisme, les modulacions i els enharmònics. Moltes obres corals, la majoria amb acompanyament d'orgue han estat concebudes per a grans espais religiosos.