Mars d'acollida?
Del Bàltic al Mediterrani
El repertori de música tradicional europea ens ofereix un ventall enorme d’estils i caràcters diferents i, com és evident en el terreny de la música popular, d’estructures mètriques i formes musicals.
La Coral Cantiga ens proposa per a aquest concert posar cara a cara dues regions europees molt llunyanes geogràficament: el Mediterrani i el Bàltic. Regions que tenen en comú dos mars que comparteixen els països que els envolten i que, per tant, apropen les cultures respectives.
No podem parlar ni d’estils ni de caràcters comuns en cada àrea; països i cultures diverses ens ofereixen expressions populars ètniques i pròpies. Però això no treu que puguem percebre que tenen trets similars: un estil més líric, potser més poètic i delicat en la música del Bàltic i en canvi més variada (Orient/Occident, i per tant amb influències culturals diverses ) i amb més elements rítmics, sovint de tradició provinent de la dansa, en el cas de la música de la Mediterrània.
El clima de conflicte que es viu actualment al Mediterrani amb milers d'exiliats de països en guerra (Síria, països asiàtics i africans…) o que fugen de situacions econòmiques insuportables (sobretot africans) i a qui la nostra estimada Europa no sap o no vol ajudar, ens ha fet pensar en la possibilitat d’alçar un cant de protesta per una situació inhumana i que no podem ni volem acceptar: ja n‘hi ha prou!
Diu el poeta:
Amo a la tierra. Mis más lejanos recuerdos de niño, tienen sabor de tierra: los bichos del campo, los animales, las gentes campesinas. Mis primeras emociones están ligadas a la tierra...
Aquesta reflexió, aquest sentiment que expressa Federico García Lorca, ens martelleja el cervell i ens fa pensar en els milions d’exiliats que, per necessitat imperiosa, han d’abandonar la seva llar, la seva terra. Quin record en podran guardar? I els que sobrevisquin, quin record voldran guardar de la terra que no els ha volgut acollir?
Records i sentiments són el fil que, en boca de poetes com el mateix Lorca, Prudenci Bertrana, Lluís Llach, Blanca Llum Vidal, Kavafis, Verdaguer o Espriu, vol desplegar les veles d’aquest viatge, vol recuperar aquest cordó umbilical que ens uneixi de nou a la terra.
Sortosament aquestes situacions de conflicte profund també fan que es manifesti la solidaritat de la bona gent: organitzacions no governamentals -i d’altres grups o persones- intenten pal·liar allò que els governs no saben o no volen fer.
Ens agradaria que aquesta proposta de la Coral Cantiga navegués més enllà del simple concert i, a partir d’aquestes expressions de la música tradicional i amb els textos poètics i en prosa declamats per un actor, fos també un element artístic que ens ajudés a reflexionar sobre una situació que creiem insuportable per la dignitat humana.
.