El repertori a interpretar presenta dues facetes molt diferents de la música popular argentina.
D’una banda, quatre obres del folklore del nord-oest: un acudit contrapuntístic d’una dansa de naturalesa picaresca (el gato); una zamba (dansa de sensualitat molt marcada) que normalment es balla agitant mocadors; una chacarera que juga amb l’imaginari popular argentí enfront de les cultures estrangeres, i per últim, una vidala amb caixa (instrument preincaic) que es canta de manera improvisada i responsorial.
D’altra banda, quatre obres que són una petita mostra de l’univers musical popular riuplatenc. Dos tangos força antics (entre 1910 i 1920): _La cachila i Don Juan (aquest últim, gairebé una milonga);_ un candombe porteny, Oro y plata, amb text d’un dels grans poetes argentins, Homero Manzi, y per acabar Nada, tango dels anys 40, època daurada del gènere.
Totes les obres són versions per a cor fetes per arranjadors notables que, amb molts d’altres, han generat una relació molt fructífera entre diferents formes de transmetre la música popular.
Néstor Andrenacci
(Argentina)
La música coral llatinoamericana compta amb un repertori extraordinari d’arranjaments i versions corals de ritmes i melodies que provenen de la música tradicional i popular i d’una gran quantitat d’obres noves escrites sobre temes i elements populars.
En aquest programa s’ofereixen obres dels dos gèneres: noves creacions com el Guayaboso de Guido López Gavilán o el Salseo de Oscar Galián; versions corals de noves melodies populars, como les famoses tonades de Simón Díaz –entre elles Todo este campo es mío de Simón Díaz/Alberto Grau– i una varietat d’arranjaments corals de cançons populars i folklòriques sobre ritmes emblemàtics como el joropo, el merengue, la cumbia y el maracatú, entre altres.
Totes aquestes aportacions al repertori coral presenten diferents nivells de dificultats i de virtuosisme, però cada una de les obres es manté prop de les seves arrels, tant populars com folklòriques.
María Guinand
(Veneçuela)