CINEMA

Com fer un guió per una pelicula?


Com escriure un guió de cinema que sigui un èxit és una pregunta que qualsevol aspirant a guionista es fa cada dia.


Alguns donen per fet que hi ha algun truc o un secret que només uns pocs coneixen. Però la veritat és que no n'hi ha.


Només hi ha un camí per fer un guió: escriure, escriure i reescriure.


I després intentar moure el teu guió perquè, amb molta sort, acabi arribant a les mans adequades en el moment adequat, i s’acabi convertint en una pel·lícula.


Abans de res, cal aclarir que hi ha dos tipus de guions de llargmetratge: els guions que s'escriuen per encàrrec, i els guions que s'escriuen per iniciativa del guionista.


És de lògica que els guions per encàrrec tenen una probabilitat infinitament més alta que els segons d'acabar rodant-.


Però els segons són indispensables perquè un guionista acabi escrivint un el primer tipus, ja que encara que els seus primers guions no acabin convertint-se en una pel·lícula, són la seva carta de presentació com a guionista.


Cal començar per algun lloc, així que anem a veure com escriure un guió de cinema en 6 passos.


1 - La idea

En tot just 4 o 5 línies, escriure el to, els fets i el tema de la pel·lícula.


Aquesta ha de reflectir qui és el protagonista principal, i quina és l'acció principal que haurà de dur a terme durant la història.


És a dir, quin és el seu conflicte.


Això és el que es sol anomenar story line en anglès, i és fonamental a l'hora de vendre un guió i saber resumir de què va la història.


2 - La sinopsi

La sinopsi és un resum molt breu de la pel·lícula. Sol tenir una extensió d'entre 1/2 pàgina i 2 pàgines, i no compta al final, ja que tracta d'enganxar per deixar-te amb ganes de més.


És un document fonamental també per a la venda, o per presentar-se a convocatòries de concursos de guió.


I cada convocatòria sol demanar una sinopsi a la seva manera. L'important d'aquesta sinopsi inicial és que et serveixi a tu per anar avançant fins al següent pas.


Encara que sembli fàcil, pots trigar dies i fins i tot setmanes a tenir una sinopsi clara. I segurament la tornaràs a escriure quant avançis en les següents fases del guió.


3 - L'argument

L'argument és un document més extens que la sinopsi, i va fins unes 8 o 12 pàgines en el cas d'un llargmetratge.


Aquí ja comencem a veure els fonaments de la història amb més claredat. Apareixen subtrames al costat de la trama principal, personatges secundaris ...


Important: s'escriu en present d'indicatiu, a l'igual que el guió literari.


4 - El tractament d'un guió de llargmetratge

El tractament és una fase opcional que alguns guionistes es salten, perquè treballen directament amb una escala de diverses pàgines, i d'aquí passen directament a l'escriptura de la primera versió del guió, escena per escena.


És un document que solen demanar també en moltes convocatòries de concursos de guió o subvencions de desenvolupament.


Sol tenir una extensió que pot variar entre les 25-30 pàgines, fins a les 50-60, o fins i tot més.


Depèn del tipus de pel·lícula, i depèn de quin tipus de guions fem. Si tenen molt diàleg, solen estendre més.


L'estil d'un tractament està a mig camí entre l'argument i el guió literari.


Pot estar seqüenciat (amb els títols de les seqüències) o no, i intenta ser una versió resumida dell guió, gairebé sense diàlegs (llevat que sigui una pel·lícula amb molt de diàlegs, com ja hem esmentat).


5 - El guió literari

Aquí és quan escrivim seqüència a seqüència la història. És a dir, el guió literari, que és el document final que llegirà tot el món.


6 - Reescriptures i versions: escriure un guió de cinema vol dir reescriure

Difícilment un guió es queda en una sola versió.


Una vegada que arribes a tenir la primera versió, convé deixar-la reposar al menys unes setmanes, i després tornar a llegir-la per veure el que funciona i el que no.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hi ha ocasions en què un guionista escriu tot just dos o tres versions d'una pel·lícula, i altres en què s'escriuen desenes de versions.


Cada pel·lícula és diferent.