El millor ofici del món

Introducció al Periodisme i a la Comunicació Corporativa

Estudiants de segon curs, Blanquerna-URL

Introducció al Periodisme i a la Comunicació Corporativa👌​

Som 35 estudiants amb interessos molt diversos. Alguns de nosaltres estem convençuts que el que ens agrada és la Comunicació Audiovisual, altres sabem que la nostra vocació es decanta per la Publicitat, les Relacions Públiques i el Màrqueting. I sí, n'hi ha entre nosaltres periodistes convençuts, amb el cor entre el Periodisme i la Comunicació Corporativa, no us ho amagarem pas. 

Però si Gabriel García Márquez deia que aquest és el millor ofici del món, alguna raó devia de tenir. Per a esbrinar-ho, hem tirat del pòdcast, que per primera vegada ha entrat com a categoria en els premis de la Fundación Gabo. Vet aquí el resultat de la nostra feina, a "work in progress", que soltar una frase en anglès sempre va bé. 

Tot això ho hem fet sota la supervisió de la professora Andrea Daza, qui ha escrit aquest copy fent veure que som nosaltres. (Deixem que se senti jove per una última vegada). La resta de textos sí que els hem escrit nosaltres, obligats per ella, ja que sortia a l'examen. Si bé no tots vam aprovar (en primera convocatòria), no s'equivoca a dir que ens ho vam passar genial. 

Vam començar l'assignatura amb la visita d'un Alumni i pòdcaster, en Quim Almansa, qui ens va explicar "the basics" sobre aquest món. Després, vam visitar la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya (la futura casa de molts de nosaltres). Allà ens va rebre el degà Josep Carles Rius i vam entendre millor el codi deontològic i el compromís que comporta. Va estar bé

Però molt millor va ser la visita a la Biblioteca García Márquez, al barri de Sant Martí. Ens va rebre Julián Figueres "La bamba". La sessió va ser a l'estudi de gravació de Ràdio Maconda. No teníem ni idea que aquesta era la primera biblio amb un projecte de radio comunitària incorporada. Vam flipar. 

Però ens calia, ara sí, trepitjar un diari. I molt a prop de la Facultat tenim l'ARA. Ens va rebre la directora, la mateixa Esther Vera, tot i que la nostra guia va ser la professora Georgina Ferri, directora adjunta del diari. A classe, vam tancar amb una periodista de raça com la Carola Solè, ara a l'equip de Salvados

Gaudiu sentint-nos!

Escolta'ns
⏮️ ⏪​ ▶️ ​⏩​ ⏭️​️​​ 🎙️️‍

Adaptar-se o morir davant la digitalització

Per Víctor Masip, Astrid Mirangels i Laura Noya

El Víctor, l’Astrid i la Laura intenten endevinar quin futur els hi depara com a estudiants de periodisme en el segle XXI. Nascuts en paral·lel amb la digitalització, establiran un debat sobre quin rol deixar a les noves tecnologies dins de la seva feina com a futurs periodistes. Per obtenir respostes, han parlat amb la periodista Aurora Masip.

L’aparició d’una nova intel·ligència artificial capaç de redactar notícies ella sola serà un dels eixos d’aquest programa. Ens hem de rendir davant la irrupció de les màquines en les tasques més mecàniques? O al contrari, hem d’adoptar el "neoluddisme" per protegir la nostra feina? Elements com l’empatia, la recerca, l’estil d’escriptura, la documentació o fins i tot el propi moment de redacció seran posats en qüestió, i sobretot en valor davant la intel·ligència artificial. 

La necessitat d'adaptar-se a les noves tecnologies és una realitat en la majoria de feines, i el periodisme no està n’està exempt. Les notícies més mecàniques de redactar ja les estan publicant bots, com és el cas dels resultats dels partits de futbol, però, i els reportatges? Aconseguiran les màquines arribar a emocionar-nos tant com una persona? Això és Malafuente, i... mama, volem ser periodistes!

De la premsa a la pantalla

Hi trobareu el cas d'Elisabeth Holmes i una entrevista amb el periodista i escriptor Yago García, autor de Qui va matar a l'Helena Jubany

Per Raquel Puig, Martí Puertas, Aina Novoa i Marina Bueno

A la Raquel, el Martí, l'Aina i la Marina els interessen els casos que han passat a la història en el món del periodisme d'investigació. Quan diuen "història", en realitat, volen dir "televisió". I quan diuen "televisió", en realitat, volen dir "històries reals" que han acabat en formats propis de la ficció. D'això els agradaria fer un pòdcast i aquesta és la seva mostra pilot. El patró del programa és el següent: una espectadora (hi juga el rol, l'Aina) proposa un tema i a partir d'aqui, ells engeguen el debat.

Parlen sobre el cas d'Elisabeth Holmes, la brillant estudiant de Standord que va deixar els seus estudis per crear una companyia anomenada Theranos i ha acabat a la presó. Hi ha un documental a HBO i una sèrie a Apple TV. A la segona part compten amb la participació del jove escriptor Yago García, que està obtenint molt d'èxit amb el seu primer llibre Qui va matar a l'Helena Jubany, un cas molt polèmic a Espanya i del qual també se n'han fet programes de tele. 👇 

Es poden relatar crims reals de manera atractiva a la televisió?

Heu de saber que durant l'enregistrament d'aquest programa, una veu va morir. Un cas per investigar

Per Nerea Fontanillas, Laura Sancho, Claudia Vendrell i María Gómez

Aquests últims anys s'ha consolidat una tendència: la d'incorporar relats periodístics al format televisiu, encara més si hi ha un cadàver pel mig. El gènere s'anomena true crime. I sí, a Catalunya el referent és Crims” de Carles Porta,  un fenomen que cal sentir, mirar i estudiar. I això és el que han volgut fer la Nerea, la María, la Laura i la Claudia. Sobreviuran?

Pel camí han parlat amb la periodista Anna Punsí, reportera de sucessos amb més de vint anys d'experiència que, a més a més, forma part de l'equip de producció de la sèrie. Amb el seu equip, Punsí ha escrit “La noia de Portbou”, una de les grans troballes del programa. Per què hi ha aquesta obsessió del públic amb el true crime? Si voleu la resposta, heu d'escoltar aquest pòdcast. Ah! Tampoc us podeu perdre la trivia!

Els riscos d'exercir a Mèxic

Segons RSF, el país més sagnant i perillós per ser periodista és Mèxic. Aquests estudiants han parlat amb una periodista que hi va treballar: la Carola Solé

Per Paula Vàzquez, Marta Muñoz, Edu Villalba i Arnau  Kyriacou

La periodista Carola Solé ha viscut en primera persona com és ser periodista a Mèxic. Una de les seves vivències més arriscades va ser la recerca de El Chapo, una figura compromesa que la va portar a experimentar una situació crítica. Fer periodisme en un país amb censura és complicat, però que hi hagi represàlies per desenvolupar l’ofici és, com a mínim, preocupant.

En el pòdcast escoltaràs tant la vivència de Solé com el rànquing dels països més dificultosos per ser periodista aquest 2022 segons Reporters Sense Fronteres. També repassen casos reals d’altres professionals que han utilitzat el periodisme com a eina de pau.  ¿Quina és l’opinió de la joventut sobre aquests aspectes? La Paula, la Marta, l'Edu i l'Arnau diuen la seva. 

En la Declaració dels Drets Humans es declara la llibertat de premsa com el dret que permet que hi hagi democràcies, per tant, conèixer sobre el tema i estar al dia és essencial per iniciar-se en aquest ofici. 

Una tertúlia fashion molt «Y2K» 

Una xerrada entre amigues que t'ajudarà a identificar què  està passant en el món de la moda actualment

Per Marta Jordà, Mireia Guillén, Berta Rodríguez

La Marta, la Mireia i la Berta proposen un viatge en el temps per analitzar com eren els famosos 2000's i sobretot, els efectes que això  va tenir en la societat actual. Una anàlisi en profunditat sobre l'impacte estètic, social, econòmic i, fins i tot, sanitari. Kate Moss, Britney Spears o Gisele Bünchen són algunes de les icones d'una època que va deixar frases per a l'eternitat que aquest pòdcast repassa. Vet aqui un parell de perles: Nada sabe mejor que estar delgada o Todo lo que te nutre te mata.  Déu n'hi do! Les conseqüències? Escolteu-les! També parlen de temes més positius com la moda sostenible i la segona mà que, si més no, afavoreixen al medi ambient i a la butxaca col·lectiva. 

«Entre desnudos»: El fenomen Interviú 

Per Daniela Betancurt i Núria Escrig

La Daniela i la Núria han volgut repassar la història de la revista Interviú: la seva repercussió social i desaparició després de 42 anys de publicacions setmanals. Ressalten el valor periodístic de la revista. Les portades són la pedra angular del pòdcast i a partir d'elles fan una crítica feminista, que xoca amb els valors socials de l'Espanya del destape.

L'humor i el periodisme

Antonio Gallardo, Maria Amat, Jordi Garcia i Júlia Montané

El periodisme inmersiu

Álvaro Fisac, Eloi Pedro, Angela Quesada i Clara Vert

L'anti-periodisme de La Sotana

Anna Torrescusa, Mar Alonso, Marta Torralba i Oscar Arranz

Un simulacre sobre El Bus TV

Victoria Sastre, Mariona Martín i Margarita Llobera

La fi d'un recorregut periodístic i sonor