En aquesta unitat aprendràs a:

• Saber què és una cèl·lula.

• Diferenciar entre cèl·lula eucariota i cèl·lula procariota.

• Diferenciar entre les cèl·lules animals i les vegetals.

• Identificar els diferents òrgans i parts de les cèl·lules, així com les seves funcions.

• Reconèixer els diferents nivells d'organització cel·lular.

En la naturalesa, els éssers, tant si són vius com inerts, estan formats per matèria. Però... què diferencia els uns dels altres? Què tenen en comú un bacteri, un fong, un pi o un lleó?

Els éssers vius tenen unes característiques que els éssers inerts no tenen: 

Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Les cèl·lules són la base de la vida. Les seves característiques principals són:

• Són tan petites que només es poden veure amb el microscopi.

• Realitzen totes les funcions vitals: la nutrició, la relació i la reproducció.

Saps quantes cèl·lules tenim les persones?

Encara que no és possible conèixer amb exactitud el número de cèl·lules que té el cos humà, alguns estudis afirmen que tenim aproximadament entre 30 i 40 bilions de cèl·lules, això sí, no totes són iguals. Com que en el cos es realitzen funcions diferents, tenim més de 200 tipus de cèl·lules diferents dins el nostre cos.

Les cèl·lules, en general, són microscòpiques. Com veurem més endavant, n’hi ha de formes diverses.

Es distingeixen les següents parts: 

• La membrana és un embolcall fi i flexible que envolta la cèl·lula i regula l’intercanvi de substàncies amb l’exterior. 

• El citoplasma és un gel que omple l’interior de la cèl·lula i conté els orgànuls. 

• El material genètic és format per una substància fibrosa àcid desoxiribonucleic o ADN que conté la informació genètica i dirigeix el funcionament cel·lular.

  • El nucli protegeix l’ADN i controla la reproducció de la cèl·lula. 

• Els orgànuls fan les diferents funcions cel·lulars. 

La majoria de les cèl·lules són microscòpiques, és a dir, la seva mida és tan petita que per a poder observar-les necessitem un microscopi, com ara els glòbuls vermells, els glòbuls blancs o els espermatozoides. 

Algunes cèl·lules es poden veure a simple vista, com és el cas d’alguns ous d’ocells abans de ser fecundats, que poden assolir diversos centímetres, o les cèl·lules nervioses que recorren el coll de la girafa, que superen el metre de longitud.

Els éssers vius unicel·lulars són constituïts per una única cèl·lula. En aquests éssers vius, les tres funcions vitals les fa l’única cèl·lula que tenen. Alguns éssers vius unicel·lulars poden viure en conjunts anomenats colònies. Tanmateix, no estan organitzats ni coordinats: en una colònia, cada cèl·lula continua sent un ésser viu independent que pot sobreviure per ell mateix si se separa de la resta. 

Els éssers vius pluricel·lulars són constituïts per diverses cèl·lules. Les cèl·lules dels éssers pluricel·lulars no són independents. Han de viure juntes i poden especialitzar-se per fer una tasca, és a dir, adaptar la seva forma i les seves característiques. Fins i tot poden coordinar-se i funcionar com una unitat.

Les plantes i els animals són organismes pluricel·lulars. Estan formats per milions de cèl·lules. Les seves cèl·lules s'especialitzen per realitzar determinats treballs com ara: els glòbuls vermells s'encarreguen de transportar oxigen, les neurones de transmetre informació a través del cos i els espermatozous i els òvuls intervenen en la reproducció.

Tot i compartir l’estructura amb membrana, citoplasma i material genètic, no totes les cèl·lules dels éssers vius són iguals. Trobem dos tipus principals de cèl·lules:

• Les cèl·lules procariotes. Tenen el material genètic lliure en el citoplasma, molt pocs tipus d’orgànuls i una paret rígida al voltant de la membrana. 

• Les cèl·lules eucariotes. El seu material genètic està tancat en el nucli i posseeixen, a més, molts tipus d’orgànuls. Algunes d’aquestes cèl·lules tenen una paret rígida al voltant de la membrana i d’altres no.

                                    LA CÈL·LULA ANIMAL                                                                  LA CÈL·LULA VEGETAL

En els éssers pluricel·lulars, les cèl·lules s’organitzen en diversos nivells.

Les cèl·lules que realitzen la mateixa funció formen els teixits. Per exemple, el teixit muscular, el teixit nerviós o el teixit ossi. Hi ha teixits que s’uneixen per funcionar conjuntament i formen els òrgans, com ara l’estómac, l’ull o els músculs i els ossos. Així mateix, hi ha òrgans que actuen de manera coordinada per realitzar un treball i formen un sistema o aparell, com ocorre amb el sistema muscular, el sistema nerviós, el sistema ossi, l’aparell locomotor o l’aparell excretor. La unió de tots els aparells i sistemes constitueix un organisme, és a dir, un ésser viu complet capaç de dur a terme les funcions vitals. Per exemple, un gat o un roser. 

Quan les cèl·lules, les peces més petites del trencaclosques de la vida, s’uneixen entre si, són capaces de crear les estructures necessaries per fabricar éssers vius complexos com un animal, una planta, un fong o una alga.

Per fer-ho, s’organitzen de la següent manera:

• Les cèl·lules que fan una mateixa funció s’agrupen en teixits.

• Els teixits s’uneixen i formen òrgans.

• Els òrgans formen part d’aparells o sistemes.

• Un conjunt de sistemes forma un organisme, és a dir, un ésser viu.

ESQUEMA RESUM