Última nit! Ara ja comencen les enyorances més fortes... també la d'alguns fills. Avui hem tingut les últimes competicions esportives, i una bona estona de regatejades: de si m'han triat per equip ideal o no, de si aquest últim partit inacabat compta com a victòria... Bé, però la fervor de guanyar indica com s'ho han passat de bé.
L'activitat de la tarda ha estat la inversa que la del 3er dia: els del grup Alfa han anat amb kayaks, i els Beta a Selvaventura. Als kayaks es repartien entre grups de dos o tres, per tal de tenir la màxima força. Encara que això requeria d'una mínima coordinació, i n'hi havia cada un que te'n feies un fart de riure entre crits i rialles, xocs i trontollades. Mentre una meitat del grup Alfa feia la primera ronda dels kayaks, els altres es banyaven a la vora, i gaudien de les magnífiques vistes de muntanyes i boscos que els envoltaven. Ara, això mentre els més moguts perseguien peixos i altres animalons aquàtics o es tiraven a l'aigua des d'una roca.
A les tirolines sempre hi ha l'angoixa del principi, que poc a poc la van perdent però queda la diversió de baixar les tirolines més grans. Sentint-se com micos, els veies lliscar, saltar com Tarzan i cridar emocionats, mig amb ganes de posar-se de peus a terra, mig gaudint de la velocitat i l'alçada. Fins i tot a un se li ha caigut el calçat a databaix quan estava dalt dels arbres.
Per acabar, l'últim joc de nit és un altre minion's virus, que els encanta. Passaves i veies, enmig de la negra nit, braçalets de llum oscil·lant endavant i endarrere, escapant dels monitors que els perseguien per treure'ls-hi la vida (el braçalet). Pels de sisè hi ha hagut piscina i llaminadures, atès que aquest any és el seu últim al Minions-Camp, així s'emporten un bon record dels campaments.