19 de juliol - A la cerca del tresor!

Tres. Aquest és el número de nanos que s'han llevat avui abans de l'hora prevista. Costa d'entendre com poden aguantar tant, perquè realment el ritme que portem és totalment esgotador. Però no us penseu que són tot cares llargues! Sempre demanen "i ara què toca?" Són insaciables! I estan molt contents!

Després d'esmorzar i de la xerrada diària, hem représ la competició esportiva, després de l'aturada d'ahir... Cada dia canvia la capcelera de la classificació i la cosa està molt igualada. Després de la tempesta de l'altre dia hem hagut de canviar el camp de futbol i ara anem a jugar a un camp de gespa natural. Impressionant!

En acabar la competició, bany a la piscina, i cap a fer deures d'estiu, abans de dinar. Alguns han estat una bona estona barallant-se amb les cuixes de pollastre al forn que ens han cuinat avui. La veritat és que estem menjant molt i molt bé. Després de l'àpat, una estona de temps lliure per fer baixar tot el menjar, jugant als diàbolos, al futbolin o a ping-pong, o fent alguna interessant partida d'escacs o d'algun altre joc de taula. Els més intel·lectuals, com sempre, amb el seu llibre de lectura o un bon còmic.

Alguna cosa passava avui al campament, perquè hi havia pocs monitors, i hem tingut als nanos gairebé dues hores fent activitats d'interior: concert d'en Pau Morales, jocs de campament clàssics o d'altres entreteniments, mentre els monitors amagaven per tota la finca les pistes de la cerca del tresor, que hem començat tot just després de berenar. Els equips havien de recórrer tota la finca unes quantes vegades fins a trobar les quaranta pistes que donaven accés al mapa final.

Un total de quatre equips que anaven a un ritme similar s'han donat cita a la zona del tresor i, entre esbarzers, hortigues i d'altres plantes desconegudes ha començat la cerca... alguns s'ho miraven de lluny, no fos cas que es fessin alguna rascada. I els més valents s'han endinsat a la flora més silvestre per trobar el preuat tresor! Un cofre ple de llaminadures, begudes i d'altres capricis que de ben segur compartiran amb tots els seus amics.

Després de la cerca, es mereixien una bona remullada, perquè hem suat de valent, avui. Ha fet força calor i, tot i que anaven bevent aigua constantment, es notava l'esgotament.

I ara, després de sopar, la revenja de la partida d'Stratego d'ahir. Hi ha una mica de tensió a l'ambient, perquè són partides molt intenses... i de vegades els nervis els poden una mica... per sort, tot queda en una partida entre amics, i tot es queda al camp.

I ara ja toca anar a dormir, que alguns ja ho demanen... La cosa se'ns està acabant... i volem gaudir de tot el que ens queda... al 100%