Més que música, els valors darrere d'una educació
L'educació no només correspon a les aules d’una escola i a un temari designat pel govern, tot allò que els infants aprenen en tots els àmbits forma part de la seva educació i els ajudarà a créixer com a persones.
Les 7 lliçons
John Taylor Gatto, nomenat mestre de l’any a l’estat de Nova York l’any 1991 va fer un crític anàlisi del sistema educatiu definint 7 lliçons que s’imparteixen de manera inevitable. Lluny de ser un discurs catastròfic, ens ajuda a buscar nous sistemes educatius per realment ensenyar a viure millor i amb més consciència.
Aula de So som una petita escola de música que enguany celebra ja el seu 30 aniversari i el que pretenem, més enllà d’ensenyar música, és educar en valors en família, allunyant-nos de les 7 lliçons descrites per John Taylor.
1 - Confusió i desconcert
L’escola separa l’alumnat de la vida real de manera que no es pot entendre la relació d’allò que s’aprèn amb el tot. Això genera una falta de sentit i comprensió resultant en infants i joves desconcertats sense una comunitat com a medi natural.
És important doncs que els infants visquin els processos en relació amb la seva realitat de principi a fi, en el seu context, en entorns i grups diferents i amb una comunitat que els acompanyi durant el procés.
2 - Estratificació social: nivells i castes
A les escoles a més, se’ns classifica rigorosament per edats fent que els cursos superiors siguin envejables. Aprenem que saber dividir per dues xifres és millor que saber dividir per una, que qualificacions superiors ens fan millors i ens aconsegueixen reconeixement social. La vida real funciona així?
Els infants aprenen que hi ha gent millor que altra i sobretot a no barrejar-se entre grups i classes. És per això que realitzar activitats amb grups d’edats mixtes i amb intercanvis és una gran oportunitat per a descobrir que de tothom es pot aprendre.
Des de la nostra experiència amb grups d’edats mixtes, activitats d’escola, colònies o intercanvis amb corals d’arreu del món hem pogut viure de primera mà un flux continu d’idees entre uns/es i altres a més de l’aparició d’una comunitat al esborrar les fronteres d’edat o curs.
3 - Indiferència
Cal que l’alumnat faci allò que vol el professorat i per tant, deixar de fer allò que de forma natural els crida l’atenció. Així el que aprenem és que cal concentrar-se durant un temps determinat en allò que se’ns demana fins que soni el timbre. El problema és que l’atenció forçada no genera interès real.
Cal trencar amb això i deixar-nos guiar per allò que realment ens atrau. Amb això no volem dir que els infants puguin fer el que els dóna la gana en cada moment, sinó fer servir els seus interessos per a que gaudeixin d’allò que aprenen. Com a escola de música apostem clarament per aquesta com a eina pedagògica i integradora que ens permet connectar amb l’alumnat i gaudir plegats/des del procés d’aprenentatge.
4 - Dependència emocional
L’estat anímic depèn dels somriures d’aprovació, de les mirades del professorat, l’admiració del grup o la por a no ser acceptats pel grup.
El millor antídot és la confiança en un/a mateix/a i gaudir d’una comunitat acollidora en la que poder-te recolzar quan tens un mal dia.
5 - Dependència intel·lectual
Només és “veritat” i “correcte” allò que afirma el professorat i que un grup ha considerat prou important com per afegir-ho al currículum. Aprenem a fer allò que se’ns diu perquè no sabem com dir-nos què hem de fer.
La música és de les “veritats” més mal parades i és que el valor que se li ha donat en el sistema educatiu català és pràcticament nul. Se’ns priva de la formació en un art tan humà com és cantar, ballar... (segur que tu també marques amb el peu el ritme de la música quan una cançó t’agrada) 😉
La música és un camp on el nostre poder d’exploració és inexhaurible, podem escoltar i deixar-nos inspirar per música de tots els estils, també ens permet explorar-nos a nosaltres mateixos improvisant, deixant-nos anar i descobrint que som capaços/ces de fer i així aprendre a dir-nos què hem de fer.
6 - Consciència pròpia
La valoració pròpia no depèn d’un/a mateix/a ni de la família sinó d'un sistema administratiu i expert en educació que constantment ens jutja i avalua. Així aprenem que no som nosaltres qui hem de valorar les capacitat pròpies.
Aquells infants que tenen la convicció de que són estimats incondicionalment són plens de confiança en si mateixos, cal transmetre’ls això.
7 - No et pots amagar
La vigilància i control són omnipresents sense una esfera privada on desenvolupar una identitat personal. No només a l’escola sinó també a casa amb una muntanya de deures que no deixi temps lliure per a aprendre alguna cosa no autoritzada per l’Estat.
Algunes escoles ja han reduït o fins i tot eliminat per complet els deures alliberant així els infants i joves per a descobrir altres activitats i a si mateixos/es.
Citem la conclusió de Gatto en que va dir “Dels continguts curriculars dels quals s’han d’examinar encara en poden sortir immunes si no estudien o no els assimilen prou, però els continguts d’aquestes 7 lliçons van directes a la vena. No s’han d’estudiar, es vivencien, i les vivències s’aprenen sí o sí.”
La música ja ha estat la nostra eina de cohesió social i desenvolupament personal durant 30 anys i esperem que en siguin molts més.
