Una persona pot trobar-se un animal ferit, abandonat o en risc immediat. Aquestes situacions apareixen de manera inesperada. L’animal pot necessitar ajuda urgent per sobreviure. La majoria de les persones no coneixen els passos que cal seguir davant d’una emergència animal. No saben què fer primer ni quines accions són segures. Aquesta manca de coneixement pot provocar errors. 

Tampoc existeix una font única amb informació clara i verificada sobre emergències animals. Llavors, quan es busca informació a internet,  no sempre és correcta. I les institucions estan molt repartides i incomunicades, això dificulta l’actuació, que pot portar a decisions equivocades.

Els animals són els principals perjudicats. Poden estar ferits, desorientats o en risc vital. La seva supervivència depèn d’una resposta ràpida.

Qualsevol persona pot trobar-se un animal en perill. Normalment, no té formació específica, però vol ajudar. Necessita eines clares i accessibles. Per això també poden estar implicades les persones que poden transmetre informació sobre bones pràctiques i seguretat a partir de campanyes preventives.

Les institucions, com ara les protectores d’animals que acullen i cuiden animals en risc, els veterinaris que ofereixen atenció mèdica urgent als animals i la policia local i serveis de medi ambient, ja que tenen responsabilitats en emergències animals.

Pot passar a qualsevol lloc, des d’un parc a una autopista fins al bosc, i per a cada una de les situacions s’ha d’actuar d’una manera o una altra.

Les emergències animals no es poden preveure. Poden passar en qualsevol moment. Això fa que les persones no estiguin preparades.
Són situacions que requereixen una resposta immediata. No hi ha temps per a errors, i alguns serveis tenen horaris reduïts. Això dificulta trobar ajuda i fa perdre un temps molt important.