🔎 PETITES COSES D’ALARÓ (XI): Les baules ja no sonen

Passejant pels carrers del poble veiem moltes portes amb baules. Eren els timbres abans que n’hi hagués. Alcover i Moll fixen aquesta definició: “Peça circular o semicircular que serveix per trucar a la porta”, encara que veurem que les formes són molt més variades. Els timbres, que arribaren amb l’electricitat han donat un curiós topònim, que Francesc Lillo ha documentat a la zona de sa Bastida: Ca sa senyora des timbre. Fa referència a la primera persona que gaudí d’aquest avançament de la tècnica al nostre poble.

Una caminada pel centre ens descobreix una minsa varietat de materials –ferró i llautó– i una gran diversitat de formes: les dues ja citades –encara que poden ser senzilles o molt ornades–, en forma d’au, una mena de martell, una mà que subjecta una bolla amb la qual colpeja l’altra porta –la mà de Fàtima–, una esse… Sense oblidar les grandioses del portal major de l’església. Les fotografies que acompanyen aquest capítol són una mostra de les que es troben a Alaró. En coneixeu alguna diferent? Si és així, pujau-la amb un comentari.

El Diccionari dona una altra utilitat a la baula: “Estirar un calaix”. Si canviam calaix per porta trobarem que aquesta opció encara és vigent. Abans les claus eren del tamany d’un pam i complien aquesta funció. Ara, amb les actuals claus de piu no hi ha qui estiri res.