Tema: homenatge a Mompó
Dates: des del  5 d'octubre al 16 de novembre de 2024
Visitants:  
Publicacions: -

MOMPÓ I ALARÓ, UNA EXPOSICIÓ QUE RET HOMENATGE A L’ARTISTA QUE DUGUÉ EL NOM DEL POBLE ARREU DEL MÓN

La relació d’amor entre Manuel Hernández Mompó (València, 1927–Madrid, 1992) i Alaró nasqué el 1976 i durà sis anys. Com alcavots principals actuaren Manolo Coronado i en Nito de Can Garrit, que li trobà casa en un paratge meravellós. A Can Pere Antoni. En un indret emmarcat pel Castell d’Alaró i el Puig de s’Alcadena. Entre ametllers i garrovers. En un paratge silenciós, que tan sols rompien els ocells amb els seus cants.

Aquí creà una obra subtil. Amb colors suaus, punts i retxes negres. Sempre sobre llenç blanc. Pura poesia, com la que li agradava llegir els dies de bon temps amb el cel com a sostre. A Alaró creà unes peces radicalment diferents. Cercava rompre els límits que imposava la tela. Es tracta d’uns daus i altres formes sobre metacrilat en la qual els colors s’alliberen i tenen tantes lectures com punts d’observació. Les denominà ‘alarós’. Així fou com Alaró entra a les cases de col·leccionistes d’arreu del món i a alguns dels museus més prestigiosos d’art contemporani.

Mompó s’integrà en el poble i era freqüent trobar-lo passejant pels carrers i saludant els veïns. Mostrà les seves obres a col·lectives organitzades per l’Ajuntament i La Caixa. Participà en activitats solidàries. Fins i tot es convertí en jurat del concurs de carrosses de 1977. Un any en el qual el ‘tribunal’ sí que podia ser qualificat de “prestigiós”. A més d’ell l’integraven Manolo Coronado, Celedonio Perellón, Amelia Viejo, el cantant Andy Russell…

Un dia, les mateixes raons que el dugueren a residir a Alaró –el silenci, la tranquil·litat, la bellesa–,  es convertiren en angoixants. Necessità recuperar la ciutat, la gent, el renou i es traslladà a Madrid, ciutat on va morir el 1992.

Malgrat la distància, Mompó i Alaró quedaren lligats per sempre. L’Ajuntament i l’Associació Al Rum s’han unit per retre-li homenatge en forma d’exposició. És de justícia. És de persones agraïdes. És necessari per servar la seva memòria entre les noves generacions. El nostre agraïment a tots aquells que han deixat obres per poder dur a terme aquesta exposició.