🔎 PETITES COSES D’ALARÓ (XXIX): La rosassa de l’església
Passejant pels carrers del poble arribam a la plaça de la Vila i miram cap a la façana de l’església. Un dels elements més destacats és la rosassa. Podríem, i ho farem, parlar del portal major, del rellotge, de l’espadanya… fins i tot de la figuera immortal. Però avui ens centrarem en la rosassa. Primer de tot, una advertència per evitar una esllavissada lingüística. No digueu mai rosetó, perquè parlaríem d’una rosa petita, mentre que, si per alguna cosa destaca, és per la grandària.
“Es coneix amb el nom d’art de traceria el treball en pedra (i de vegades en fusta) que acompanya la majoria de vitralls i rosasses dels temples religiosos”, explica Josep Lluís Pol i Llompart. “De concepció tradicionalment geomètrica, són molt importants els plantejaments euclidians, és a dir, la construcció amb regle i compàs”.
La rosassa de la parròquia de Sant Bartomeu és elegant i relativament austera. Un càlcul aproximat, estableix que té un diàmetre d’uns dos metres i mig. Presenta dotze pètals, bons de construir per bisecció de les sis direccions principals, amb sengles tetralòbuls. La seva fórma s’ha convertit en neula que orna les festes de Nadal del temple i esglésies mallorquines.
