Una imatge val més que mil paraules?
Un dels dogmes més contundents de la nostra cultura diu que una imatge val més que mil paraules. En cert sentit és irrebatible. També un aroma val més que mil paraules, i una carícia i una música i un mal de queixal. Qualsevol coneixement perceptiu supera d’alguna manera la paraula, es mou en un altre registre. Però gràcies a la paraula, que és un mitjà lent, despleguem el significat de la percepció, que és un mitjà veloç. Fan falta mil paraules per analitzar una imatge, i possiblement més per exposar un argument. La imatge és una totalitat que ens sedueix per la rapidesa amb què la captem. L’explicació, el raonament, l’argumentació són fruits pausats de la paraula. Els mitjans audiovisuals no raonen. El seu poder de persuasió va en una altra direcció.
La lectura ens sembla més lenta que la imatge perquè en la imatge ho veiem tot de cop, mentre que el llenguatge està exposat en línies. Però és precisament en posar en línies el que veiem en blocs quan la intel·ligència es desenvolupa, perquè llavors pot explicar les coses, és capaç de raonar, de decidir justament, d’elaborar plans. Heus aquí la gran utilitat de la lectura: ens ensenya a explicar i a explicar-nos el que som, el que sentim, el que ens ha passat, el que ens agradaria que succeís. Les persones incapaces de fer-ho són inarticulades, maldestres, raonen amb dificultat, només estan pendents del que és concret, de la darrera imatge que els ha impressionat, són incapaços de relacionar-se amb les grans idees de la humanitat, amb els seus grans projectes, amb els seus grans sentiments.
La imatge és abrupta i en present. No ens diu res sobre la seva història i la seva genealogia. I per què és això important? Perquè sense conèixer la genealogia de les coses ens resulta impossible comprendre-les. Llegir, parlar, escriure, és a dir, explicar, comprendre i fruir del món amb paraules és una condició indispensable per desenvolupar la intel·ligència humana. Fugir de la línea escrita és fugir de l’argument, de la raó, de la claredat, de l’anàlisi, de la capacitat de crítica. És, en darrer terme, abdicar de la llibertat. La ignorància és illetrada. Això convé repetir-ho en un moment en què estem a punt de naufragar en la fascinació de les xarxes. Qui pensi que connectar-se a internet suposa algun progrés o comporta algun increment de coneixement s’equivoca. A la xarxa es pot trobar només allò que hom sap llegir. L’analfabetisme funcional ho continuarà essent connectat o desconnectat. No és cert que haguem entrat en una mirífica societat de la informació. En tot cas, hem entrat en una “societat de l’aprenentatge”, on només tindran èxit aquells que sàpiguen aprendre, aquells que llegeixin més i millor.
José Antonio Marina a: SARTO, Montserrat. Animación a la lectura con nuevas estrategias. Madrid: Ediciones SM, 2001