Parlem d'educació

El passat mes de març la Marta va fer una xerrada pels pares per parlar del llenguatge.

De la neurociència a l'aula

A les orientacions del currículum del primer cicle d’educació infantil, dins l’apartat de la realització d’unitats didàctiques, la primera característica a la que es fa referència és que les unitats didàctiques han de donar resposta a les necessitats dels infants i a la seva manera natural d’aprendre.

I quina és la manera natural com els infants aprenen? Podríem deduir-ho en base a la nostra experiència, a resultes de l’observació que fem dels infants, del seu joc, de la seva activitat i del seu procés constant de descoberta. Però cal i és bo partir, també, de les aportacions que els darrers coneixements científics ens aporten.

Fa pocs dies, el doctor David Bueno, professor de biologia de la UB va fer una ponència en el 1r congrés EDU 21 per parlar de les connexions que existeixen entre l’aprenentatge i els darrers descobriments en l’àmbit de la neurociència.

Comentava en la seva xerrada el doctor Bueno, que la genètica i la neurociència ens poden aportar informació sobre la forma més adequada d’intervenció educativa a les primeres edats. Es tracta d’aspectes, maneres de fer o coneixements integrats que per bé que intuïtivament els docents ja posem en pràctica, ara tenim la possibilitat de veure la seva adequació gràcies als darrers descobriments científics.

Aquests ens donen l'oportunitat de comprovar que moltes de les actuacions que fem a l’escola estan basades en evidències científiques i no únicament en suposicions i així podem refermar-nos en elles.

Aprendre manipulant

A l’educació infantil es dóna molta importància a la manipulació d’objectes. Investigacions en neurociència han demostrat que quan els infants estan manipulant objectes s’activen àrees del cervell directament relacionades amb el llenguatge. Per tant, durant els primers anys de vida cal aportar als infants elements per a la manipulació com una forma eficaç per tal que puguin activar aquestes àrees. Això vol dir que fem bé quan atorguem als infants el protagonisme en les activitats que li proposem i quan li proporcionem materials per a la manipulació i exploració amb el convenciment que tocant, manipulant i explorant els infants aprenen.

Possibilitar la creativitat

La creativitat és l’habilitat per qüestionar solucions, per establir relacions noves, per cercar relacions... i forma part de la nostra espècie des dels seus orígens.

Però evidentment cada persona té un nivell diferent de creativitat i això, també ve determinat genèticament, segons la variant genètica, unes persones seran més creatives que d’altres.

La creativitat és una capacitat mental molt relacionada amb l’aprenentatge i és aquest el motiu pel qual s’ha de potenciar. Malgrat que depenent de la variant genètica unes persones puguin ser més o menys creatives que d’altres, cal donar oportunitats per tal que aquesta es faci possible.

Així doncs, una de les millors maneres que tenim de potenciar l'aprenentage és incentivar-la, i un ambient favorable a la creativitat facilitarà que s’activin gens implicats en l’aprenentatge. Si no hi ha aquest ambient, l’aprenentatge no serà tan òptim com ho podia haver estat.

En el primer cicle d’educació infantil es pot potenciar la creativitat des de dos àmbits:

· Deixant a l’abast dels infants material divers que els permeti buscar solucions creatives a situacions diverses.

· Donant suport al pensament divergent i a la seva activitat investigadora i creativa, encoratjant, animant, felicitant-lo per les seves creacions, aportacions i respostes creatives.

Tenir cura de l’ambient d’aprenentatge i de la relació amb els infants

Degut a la gran plasticitat del nostre cervell durant els primers anys de vida i a la seva capacitat per adaptar-se a l’entorn, les experiències viscudes regulen els nostres gens, és el que anomenem modificació epigenètica. D’aquesta manera una persona estimulada a aprendre de ben petit, tota la vida estarà interessada en seguir aprenent perquè ha tingut les modificacions epigenètiques necessàries que el portaran a aquesta curiositat i interès.

Però això també es pot donar en el sentit contrari, experiències negatives, situacions viscudes amb ansietat o angoixa per l’infant poden tenir la seva empremta biològica que condicionarà el seu posterior desenvolupament.

Tenir cura de l’ambient d’aprenentatge en els infants més petits pot tenir més repercussions en el seu futur aprenentatge i en el seu èxit escolar que no pas les mesures que es prenguin en edats més avançades.

Tenir en compte que som un referent per als infants

Les neurones mirall són aquelles neurones que s'activen quan una persona desenvolupa la mateixa activitat que està observant executar en un altre individu. Gràcies a elles reproduïm allò que veiem fer als nostres iguals. Les neurones mirall ens permeten reproduir, per imitació, el sentiment d’una persona només mirant-li la cara i sentir allò que l’altre està sentint. Això és molt important de cara a l’aprenentatge, perquè allò que fa el mestre o els pares, els infants ho reproduiran.

Les neurones mirall controlen les relacions socials, ja que les persones imitem les sensacions i els sentiments que percebem en els altres per així integrar-nos socialment. Per tant fora bo que l’estat d’ànim i les emocions dominats positives, l’optimisme, les ganes de millorar, la serenor... estiguessin presents en els educadors, ja que els infants es contagiaran d’aquests sentiments que propicien l’aprenentatge.

Cal tenir present que cada cop que entrem en una aula que som un referent per als infants no únicament en allò que fem i diem, sinó també en allò que sentim i pensem.

Donar suport al coneixement científic de l’infant

Els infants investiguen, fan hipòtesis, repeteixen els experiments, fan control de les variables... és a dir, funcionen amb un mètode científic que hauríem d'evitar que desaparegués.

Els infants, de ben petits utilitzen aquest mètode per aprendre i conèixer el món: escoltant com sonen els objectes al xocar contra el terra, comprovant les característiques d'objectes diferents, experimentant els efectes d'ajuntar dos objectes... I ho fan contínuament, sempre intentant ampliar la descoberta a nous objectes, noves superfícies, altres espais...

Paradoxalment la funció de mestres i educadors no és propiciar aquesta metodologia de descoberta que de forma innata les persones ja tenim, sinó únicament permetre que continuï existint, no ofegar-la, tot deixant que aquesta racionalitat es mantingui en el cervell.

Tenir cura de les emocions

S'ha comprovat que malgrat la implicació de tots dos cervells, el racional i l'emocional, els humans no decidim en base a raonaments racionals, sinó que les decisions que prenem són bàsicament emotives.

Aprendre és una decisió i, com totes les decisions, està lligada també als processos emotius. Si no hi ha emoció no hi ha capacitat de memòria ni comprensiva i ni significativa.

Una de les repercussions educatives d’aquesta aportació de la neurociència a l'aula és que en qualsevol proposta d’aprenentatge que es faci als infants, s’hauria de transmetre des de l’emoció. Un reforçament emotiu és fonamental per l'aprenentatge.

publicada per MA. TERESA MIRO CUBIAS