La Júlia i la poma
Dins la capsa dels contes hi trobem un cistell amb pomes: grogues, vermelles, grosses, petites… que ens serveix per iniciar una conversa sobre què són, com són, si ens agraden o no, d’on surten… i tot plegat ens portarà a explicar què li va passar a la Júlia un dia que volia agafar una poma d’un arbre i no hi arribava.La Júlia salta a corda. Quan està cansada s’asseu sota un arbre i veu una poma. Quan veu la pomera, mira les pomes i no sap quina triar: Aquesta massa grossa, aquesta massa petita, aquesta està massa enlaire, … fins que en veu una que li agrada.
Té ganes de menjar-se-la i la vol agafar. Ho intenta estirant els braços, saltant, amb diversos objectes, però quan està a punt d’agafar-la, cau de cul a terra. Tenim una escala, ho provem però és massa curta.
Només per mitjà d’una fórmula màgica podrà abastar-la. Quan ja la té no sap com baixar; una altra fórmula la hi ho facilita.
Una vegada a terra, la neteja i se la menja.
Cançó màgica: Fent els gestos amb les mans i el cos
Pujo, pujo
Pujo, pujo
la larà la lero
Pujo, pujo
la larà la la
Baixo, baixo
la larà la lero
baixo, baixo,
la larà la la.
Ens queden cinc pomes a la pomera del conte. El vent les fa caure d’una en una tot cantant la cançó. Cançons El pomer , Cinc pometes té el pomer
Tastem la poma
Tallem una poma pel mig i descobrim l’estrella que amaga en el seu interior, en fem trossets i ens mengem la poma entre tots