Embedded Files
Toni Morant Fornés (INS Montsià d'Amposta)
Des del meu punt de vista i experiència he pogut comprovar que a l'actualitat és necessari un canvi metodològic, motivat sobretot per la societat de la informació en la qual vivim i de la qual som tots partícips. L'educació ha anat evolucionant des del mestre d'escola de poble, passant pels llibres de text a la disposició dels alumnes als centres educatius i finalment a la possibilitat de que cada alumne pugui disposar d'un llibre per cada matèria. No obstant aquesta evolució continua i ara estem en una societat on predomina el format digital i la informació la podem trobar a tot arreu i no tan sols als llibres. El personal docent ja no som portadors ni difusors de la informació; és a Internet i altres fonts on podem trobar aquesta informació. Per aquest motiu, hem de reflexionar i no tenir por a un canvi lògic i evolutiu en la forma de plantejar i estructurar el procés educatiu.
A més a més treballar de forma col·laborativa comporta una posada en pràctica i millora de diverses actituds i habilitats, que sense dubte haurien d'assolir el nostre alumnat per poder afrontar-se el dia de demà al món real i al món laboral. La metodologia ABP estructura i facilita el treball de l'alumnat de forma col·laborativa, ajudant en aquesta tasca tant al professorat com al propi alumnat. D'aquesta forma es poden treballar totes les competències de forma més òptima i estructurada. No obstant és una tasca de vegades difícil de gestionar i que necessita molt esforç, constància i millora contínua.
Sílvia Troncho Milian (INS Montsià d'Amposta)
Generalment, dins del procés educatiu, estem acostumats al fet que el docent explica una part de la matèria i, seguidament, proposa als alumnes una activitat d'aplicació d'aquests continguts. ABP es planteja com a mitjà perquè els estudiants adquireixin aquests coneixements i els apliquin per solucionar un problema real o fictici, sense que el docent utilitzi la lliçó magistral o un altre mètode per transmetre aquest temari.
En el meu cas, he treballat amb la metodologia ABP durant un únic curs. Com a docent, al principi se'm va fer estrany treballar amb aquesta metodologia, però no vaig trigar a adaptar-me. Desenvolupar les activitats per als alumnes no ha estat un problema. El que es fa més difícil és la forma d'avaluar-los, no és una tasca fàcil. Espero que amb el temps i adquirint més experiència arribarem a perfeccionar la manera d'avaluar-los. Respecte als alumnes, penso que treballar amb la metodologia ABP els enriqueix a molts nivells. Aprenen a treballar en equip, a planificar-se, augmenta la seva autonomia (resolen per si sols, o amb poca ajuda, els problemes que els van sorgint)... En definitiva, ja no són els espectadors de la funció, són els protagonistes.
Alejandro Milian Sangüesa (INS Montsià d'Amposta)
Aquest curs és el primer en el que començo a usar el mètode ABP en alguns dels mòduls que imparteixo. L’experiència està sent positiva en general, encara que hi ha millores a fer per a l’any que ve.
He observat a classe que si el projecte ABP es realitza sobre temes dels quals hi ha ampla informació a Internet i no són de gran complexitat conceptual és un mètode que funciona bé. Els alumnes del grup es podran distribuir la feina fàcilment i realitzar la recerca d’informació i implementació del cas (sigui una web o una base de dades) de manera correcta. És important controlar que tots els membres de l’equip treballen, donat que és una de les queixes que tenen alguns equips sobre algun membre gandul. Aquestes circumstàncies solen donar-se més al principi de curs, quan veuen que obtenen notes baixes solen corregir el comportament.
Els casos on veig més problemàtic la implantació d’aquest mètode és en aquelles UFs o NFs on els continguts són molt específics i dels quals hi ha poca informació gratuïta de qualitat a Internet en idioma català o castellà, donat que l’anglès encara tenen problema si és l’únic idioma de treball. En aquests casos es queden molt més encallats i bastants no sap sortir-se’n amb simples indicacions del professor, calent fer una classe molt més tradicional i dirigida.
La meua recomanació és fer ABP en els primers casos (seran la majoria) i sistema tradicional d’explicació en projector/pissarra i exercicis curts en els segons.
Irene Gilabert Sendra (INS La Mar de la Frau de Cambrils)
Em vaig interessar per la metodologia ABP perquè necessitava un canvi a l’aula. Explicava ciències naturals a l’ESO on el punt de partida era el mètode científic, però en canvi després no l’aplicava a les unitats didàctiques. Què incongruent, explicar als nens i nenes com treballen els científics i en canvi ells fan les classes d’una manera totalment diferent.
El treball en equip, l’autonomia, la discussió, l’experimentació, el posar en comú diferents opinions i recerques i un llarg etcètera, formen part d’un treball d’investigació i que vaig veure molt reflectit en la metodologia ABP.
Aquest curs, a més, en l’institut on treballo els grups classe ja estan distribuïts per equips base, coneixen la metodologia del treball cooperatiu i estan habituats a aquesta, cosa que m’ha facilitat la feina. No obstant, introduir una nova metodologia sempre és complicat i requereix temps i paciència. Al principi van ser unes classes molt caòtiques perquè havia d’introduir molta informació i moltes novetats en el treball, a més, també em vaig veure en l’obligació d’anar llegint punt per punt les diferents tasques que comprenen la guia de treball perquè ells sols no ho feien i/o no ho entenien. Amb tot això vaig haver d’invertir molt de temps, més de l’esperat, però era necessari perquè era la clau del treball.
Posteriorment i una vegada ja implicats en la recerca de la informació m’he trobat en un problema greu, no he tingut els recursos suficients per poder fer una recerca adequada. Pensava que podia dependre sempre dels ordinadors de l’institut però ha sigut impossible. Així que he anat buscant una alternativa, fer recerca bibliogràfica a partir dels llibres del departament de ciències naturals i de la biblioteca, però tot i això, m’he adonat que el recurs digital és imprescindible.
Pel que fa a l’alumnat, tinc opinions diverses, a alguns ja els va bé l’explicació del llibre, les activitats i el posterior examen, però la majoria prefereixen treballar seguint metodologies alternatives com l’ABP. Ells demanen canvis, no els hi agrada la rutina, volen sortir de l’aula ordinària, manipular i experimentar i d’aquesta manera ho hem aconseguit.
Alicia Vericat Pla (INS Montsià d'Amposta)
El curs 2014-2015 és el segon curs que he aplicat la metodologia ABP en els mòduls que he dirigit durant aquest dos darrers cursos acadèmics.
Observava en els alumnes, sempre parlant en termes generals, que eren receptius a les explicacions magistrals i a les pràctiques dirigides. En el moment que es plantejava una pràctica acumulativa i no dirigida no eren capaços d'administrar els continguts i procediments adquirits, i finalment havia de ser jo qui tornés a dirigir-los.
La nostra feina és donar formació a futurs professionals. I crec que un bon professional és aquell que és capaç de resoldre adequadament un problema aplicant tots els coneixements adquirits durant la seva vida formativa i laboral.
Així que he trobat en la metodologia col·laborativa una eina que ajuda a l'alumne a saber decidir i triar de quines eines disposa i quines ha d'aprendre per a donar una solució correcta i adequada a un problema.
L'adquisició de competències professionals es queda coixa sense una formació integral de l'alumne. Novament el treball en la metodologia ABP ajuda a l'alumne a adquirir i ampliar, segons sigui el cas particular, la competència en expressió escrita i oral, i en l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
Un tercer aspecte que valoro important de la metodologia que estic valorant és l'aprenentatge del treball en equip. L'alumne arriba a comprendre que el treball individual dintre de l'equip de treball és imprescindible per a l'èxit de l'equip. Aquesta capacitat la considero necessària en en desenvolupament de la vida professional de l'alumne.
He enumerat els punts que m'han portat ha aprendre, continuar aprenent i treballar en la metodologia ABP. Evidentment adoptar aquesta metodologia al treball diari a l'aula té les seves dificultats: a l'alumne li costa entendre els beneficis de la metodologia, li costa adoptar el treball col·laboratiu, no tots els membres de l'equip de treball tenen els mateixos interessos, no tots els membres assumeixen les responsabilitats i tasques assignades. Trobo també complicada la qualificació individual. Aquests són els aspectes que he de millorar.
Voldria acabar d'expressar la meva experiència, anotant la valoració recollida d'empresaris del territori de l'institut i de la ciutat de Torino, Itàlia, amb alumnes de FCT que a l'aula han treballat amb ABP, valoren positivament la demostració d'interès i autonomia de l'alumne durant el treball a l'empresa.
Carles Añó Luna (Institut Montsià, Amposta)
Jo més que una experiència personal voldria compartir una reflexió. Sempre es parla de l'avaluació per competències, però que hi ha de l'ensenyament-aprenentatge per competències?
Segons el DECRET 197/2013, de 23 de juliol, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior d’Administració de sistemes informàtics en xarxa, " L’equip docent ha de potenciar l’adquisició de les competències professionals, personals i socials i de les capacitats clau a partir de les activitats programades per desplegar el currículum d’aquest cicle formatiu "
O sigui que les competències professionals s'adquireixen treballant els continguts a partir de les activitats programades, i són avaluades mitjançant els Criteris d'Avaluació dels diversos Resultats d'Aprenentatge. Això es pot fer amb diverses metodologies.
Les capacitats clau (com "Autonomia, Organització del treball, Responsabilitat i de Resolució de problemes") després s'apliquen a competències professionals, personals i socials (com "Resoldre problemes i prendre decisions individuals, seguint les normes i procediments establerts, definits dins de l’àmbit de la seva competència.") . Aquestes capacitats clau s'adquireixen, o es potencien, o es treballen a partir de les activitats programades.
La metodologia ABP està indicada per treballar aquestes capacitats entre les que destaquen les d’autonomia, d’innovació, d’organització del treball, de responsabilitat, de relació interpersonal, de treball en equip i de resolució de problemes. També està altament indicada per l'adquisició de les competències professionals.
Ignacio Ferrero Bou (Institut Montsià, Amposta)
Sóc tutor de segon curs del cicle mitjà, per tant, m'encarrego de la FCT a les empreses. Tinc contacte amb els empresaris que col·laboren amb nosaltres agafant als alumnes per a fer les pràctiques i molts m'han dit que estan contents amb els alumnes que els portem, que arriben amb un grau d'autonomia i iniciativa major a altres anys. Això és, sens dubte, gràcies a la metodologia ABP.
Amb aquesta metodologia els alumnes adquireixen mètodes de treball en equip i aprenen a treure's les castanyes del foc. Això fa que quan tenen un problema són capaços de resoldre'l ells mateixos en molts dels casos. Són més autònoms. No obstant això, també és cert que en alguns casos d'alumnes que tenen més problemes d'aprenentatge, aquesta metodologia els resulta més dificultosa perquè necessiten d'un guia per a poder progressar. Per tant, amb l'ABP s'ha d'arribar a un equilibri entre els diferents tipus d'alumnes. En la meva opinió, el docent ha de fer de guia dels casos que es plantegen, però també ha d'ajudar amb certs problemes on l'alumnat es pot veure més perdut.
David Caminero Baubí (Institut Montsià, Amposta)
No havia utilitzat mai aquesta metodologia i trobo que és una bona experiència.He observat en l'alumnat un grau molt elevat d'iniciativa i capacitat de resolució de problemes, no esperen que els ajudes, ells ho intenten resoldre.
Sóc tutor de 2n d'Asix i de Daw i es nota molt que l'alumnat ja porta alguns anys emprant aquesta metodologia. He observat que són capaços de realitzar treballs i estudis dels diferents casos que se'ls hi planteja que difícilment farien altres alumnes que he tingut en cursos anteriors.
A part també porto la FCT d'aquests alumnes i les empreses tenen un grau molt alt de satisfacció en l'alumnat i les seves capacitats.
L'any vinent no sé si estaré en aquest centre, espero que sí!, però allà on vagi, intentaré aplicar aquesta metodologia a l'alumnat.
Joan Botella Felis (Institut Manel Sales i Ferré, Ulldecona)
Vaig començar a utilitzar la metodologia ABP al curs 2012-13 i la meva experiència des del primer moment ha estat molt positiva pel que he continuat utilitzant-la des d'aquell moment.
El primer que vull destacar és que presentar aquesta metodologia de treball a alumnes que han seguit un model d'ensenyament-aprenentatge clàssic suposa tot un repte. Moltes voltes aquests alumnes estan acostumats a resoldre petits exercicis després d'estudiar uns conceptes teòrics. El fet d'utilitzar metodologia ABP i presentar-los un cas moderadament extens, on hauran d'identificar i resoldre una sèrie de subtasques per a resoldre el cas en el seu conjunt, els suposa un desconcert inicial i per tant s'ha de gestionar el canvi metodològic, sobre tot als primers cassos pràctics.
Un altre aspecte que considero clau és l'elaboració del cas. Trobar un cas que s'ajusti el màxim possible a la realitat i que els alumnes consideren proper és primordial per a involucrar al màxim a l'alumnat, evidentment sense deixar de banda els resultats d'aprenentatge corresponents a la unitat. Quan els alumnes troben sentit i utilitat a allò que estan realitzant és quan s'aconsegueixen els millors resultats.
D'altra banda, quan en algun moment he tingut que realitzar alguna intervenció o aclariment el grau d'atenció i aprofitament de les explicacions ha estat molt superior que en el cas d'utilitzar metodologia tradicional. Quan utilitzem ABP l'alumne associa ràpidament aquella explicació com una ajuda de cara a resoldre un problema concret que està patint pel que el seu grau d'atenció és elevat. En canvi, a la metodologia clàssica, trobo que les explicacions presenten un grau de desconnexió o de no identificació clara de la problemàtica a tractar molt major.
Igualment es treballen de forma intensiva capacitats molt demandades avui en dia per les empreses com són integració en equips multidisciplinars, capacitat de treball en equip, resolució de conflictes, comunicació i presentació oral davant de públic, elaboració de documentació, planificació i seguiment de projectes i capacitat d'anàlisi crític, tant de la feina pròpia feta com de la dels companys.
Tot i això considero que també hi ha inconvenients. El principal d'ells crec que ve donat quan algun alumne del grup no realitza les seves tasques assignades. Tot i que probablement aquest tipus d'alumnes no millorarien el seu rendiment utilitzant altres tipus de metodologies aquí perjudiquen i incrementen la càrrega de treball d'altres membres del grup pel que convé identificar i gestionar aquestes dinàmiques al més aviat possible.
Finalment trobo que aquesta manera de treballar els cassos és molt propera al que es trobaran a la seva vida professional pel que a l'hora de realitzar les FCT les retroaccions per part dels tutors d'empresa són molt positives en quant a la manera d'enfrontar-se a situacions reals.
Mireia Simon Esteve (Insitut Julio Antonio, Móra d'Ebre)
Aquest ha estat el primer any que he aplicat la metodologia ABP dins de l’aula, en concret en el mòdul 7: Serveis de xarxa, de grau mitjà d’informàtica, fent de manera conjunta dues unitats formatives. Puc dir que la meva experiència en general ha estat bona, però hi ha certs punts que he tingut dubtes a l’hora de resoldre’ls i són els que nombraré a continuació:
Com avaluar cada grup de manera contínua.
La formació dels grups.
L’ajuda
“Jo faig la meva part i la resta no m’importa”
Pel que fa al primer punt, tenia molt clar com avaluaria el projecte final, però no he sabut resoldre l’avaluació i el treball diari dels alumnes. Una solució que es va proposar des del grup de treball era tenir una graella quinzenal per portar el control de les tasques diàries, però no ho vaig acabar de veure clar.
En quan a la formació de grups, en aquest cas, vaig ser jo qui va proposar els grups i vaig intentar que fossin el més equilibrats possible, barrejant els alumnes que “tiraven” més amb els alumnes que tenien més dificultats, però llavors me’n vaig adonar que molts dels alumnes que tenien dificultats s’havien repenjat de manera molt descarada a la resta del grup. Però al final, per nota de grup els hi sortia la Unitat Formativa aprovada. Això no ho vaig trobar just i em faltaven arguments per demostrar que l’alumne “repenjat” realment no havia fet res i ells s’excusaven amb el pretext que el projecte final funcionava.
Pel que fa a l’últim punt, vaig trobar molt complicat quan donar ajuda o no al grup. Hi havia situacions en que el grup s’estancava i si el professor no donava un cop de mà es desmotivaven i perdien tot l’interès. També hi havia altres situacions on el grup donava per suposat que el professor ho sabia resoldre tot i que si no ho feia era perquè no els volia ajudar i llavors també perdien l’interès. Llavors la meva pregunta és? Quan ajudar i quan no?
I per últim, una frase que vaig sentir molt durant el transcurs del projecte: “Profe, jo ja he fet la meva part…” i llavors com transmets que també han de saber de que van les altres parts? Com s’avalua això? Només fent preguntes al final del projecte? No crec que sigui suficient.
Aquests han estat principalment els problemes amb què m’he trobat aplicant la metodologia ABP. Per altra banda puc afegir que tots i els entrebancs que m’he trobat la experiència ha sigut molt bona i tinc intenció de tornar-la a aplicar el curs vinent introduint les millores que facin falta per resoldre el temes citats anteriorment.
Page updated
Report abuse