Guia. 40 accions ambientals per canviar el nostre entorn.
Caixa niu: Quan parlem de biodiversitat, pensem en indrets naturals i rarament en els nostres pobles i ciutats. Però fàcilment ens adonarem de la multitud d'espècies que, com els ocells, tenim de veïns. Conèixer-los ens ajudarà a respectar-los. Cal tenir present que aquests esdevenen un indicador de la qualitat del medi ambient urbà.
Una pregunta per generar més preguntes: Quines espècies de plantes trobem al pati de l’escola?
Més info: Els altres veïns
Pòster ambiental (I): Els boscos i l’arbrat urbà ofereixen a la societat múltiples serveis i beneficis ambientals com la millora de la qualitat de l’aire, el segrest de carboni i la reducció de la temperatura ambiental. Per tant, una gestió adequada i variada del verd urbà pot augmentar els beneficis ambientals de la nostra ciutat.
Una pregunta per generar més preguntes: Quines espècies de plantes trobem al pati de l’escola?
A peu, en bici o en patinet: Desplaçar-se d’un lloc a l’altre ha esdevingut una de les accions més importants de la nostra societat i alhora una de les més contaminants, ja que sovint utilitzem el cotxe per fer-ho, fent servir un munt d’energia en forma de petroli. En trajectes curts, com anar a l’escola o a comprar a les botigues del barri, caldria fer-ho a peu o en bicicleta. En trajectes més llargs cal escollir sempre l’opció mes sostenible i amb menys despesa. L’escola pot esdevenir el punt de partida de la mobilitat sostenible i els camins verds escolars.
La iniciativa Camí escolar, espai amic té com a objectiu principal permetre que els nens puguin tornar a jugar al carrer i, sobretot, tornar-los el carrer.
Una pregunta per generar més preguntes: Podeu anar en bicicleta fins a la vostra escola?
L’hort ecològic: ha esdevingut un dels elements més característics del paisatge de l’escola. Gairebé totes les escoles tenen un hort al pati, a la terrassa o a l’aula de diferents grandàries i formes. L’hort és un element clau per treballar tot tipus de continguts i apropar l’infant al cicle de la natura i a l’alimentació saludable.
Tenir un hort a l’escola ja és una realitat, tenir un hort al balcó o terrassa de casa cada cop és més fàcil.
Una pregunta per generar més preguntes: Teniu hort al vostre centre?
Pàrquing bici: El civisme ha de ser una de les característiques bàsiques de les societats avançades. El desplaçament amb bicicleta ha de conviure amb el respecte vers el vianant i aquestes actituds han d’anar de la mà de polítiques de promoció de carrils bici i pàrquings a la ciutat i a les escoles, un entorn més amable millorarà els espais de convivència.
Una pregunta per generar més preguntes: Els nens i nenes que van en bicicleta fins a l’escola on han d’aparcar-la, dins o fora del centre?
Degoter d’aigua: La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius, des de l'insecte més petit, fins a la balena més gran. No obstant això, hauria d'haver aigua en abundor per a tots si fos distribuïda més equitativament, i si no fos malversada i alterada a causa del mal ús i de la contaminació. Els degoters i altres mesures d’estalvi són bàsiques per a contribuir a l’eficiència i sostenibilitat del planeta.
Una pregunta per generar més preguntes: Quin sistema feu servir per regar les plantes i hort del vostre centre ?
Sobirania alimentària: és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
El concepte de sobirania alimentària va ser promogut pel moviment internacional camperol La via Campesina l'any 1996 a Roma en el marc de la Cimera Mundial de l'Alimentació de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). En l'actualitat, el concepte de sobirania alimentària és assumit per un ampli ventall de moviments socials (dones, consumidors, immigrants, pescadors...). La màxima expressió de la internacionalització i de l'assumpció d'aquest concepte per una gran diversitat de col·lectius d'arreu del món va ser la trobada que va tenir lloc a Sélingué (Mali), del 23 al 27 de febrer del 2007, amb el nom de Fòrum per la Sobirania Alimentària i que va reunir a centenars d'activistes de tot el món que van discutir i proposar estratègies per tal d'avançar en la defensa del dret a la sobirania alimentària.
Una pregunta per generar més preguntes: Quins avantatges i inconvenients comporta la utilització dels OMG?
Reciclatge ampolles: Les ampolles de plàstic són majoritàriament reciclables. Molts països tenen un sistema de recollida selectiva d'escombraries que permet reciclar ampolles i altres envasos de plàstic. Per això, el consumidor diposita els envasos usats en contenidors identificats pel color (groc per exemple a Espanya). El reciclatge converteix el producte en articles amb propietats físiques i químiques idèntiques a les de la matèria original. Es realitza amb plàstics com PET (polietilè tereftalat). Però també podem trobar-hi altres usos com ara fer-ho servir per testos,...
Una pregunta per generar més preguntes: Saps quantes ampolles de plàstic fan servir els nens i nenes del vostre centre, al dia?
Contenidors de reciclatge: El millor residu és el que no es produeix, fa temps que els municipis aposten pel seu reciclatge, però recordem que el millor residu és el que no es produeix.
.El groc: envasos de plàstic, brics i llaunes: Els envasos es porten a les plantes de triatge, on se separen els diferents materials mitjançant la combinació de tècniques òptiques, mecàniques i manuals. Els diversos materials seleccionats són compactats, embalats i distribuïts als centres de reciclatge.
Amb els brics es fabriquen bosses de paper, làmines d'alumini o cartró, taulons d'aglomerat, cartró per a envasos, paper de cuina, etc. Les llaunes d'acer es fonen per ser utilitzades en el sector de l'automòbil. Amb les llaunes d'alumini es fan bicicletes, electrodomèstics, cargols, etc., i amb els envasos de plàstic es fabriquen bosses de plàstic, mobiliari urbà, senyalització, roba, caixes o altres envasos per a usos no alimentaris (lleixiu, detergents, etc.).
El que s'hi pot llençar: envasos de plàstic (garrafes d'aigua, bosses de plàstic, envasos de iogurt, etc.), llaunes de begudes i conserves, brics, xapes i tapes de metall, paper d'alumini i film transparent, safates de porexpan...
El que no s'hi pot llençar: joguines, mànegues de regar, tubs, materials com cintes de vídeo i CD, i envasos de productes perillosos (com dissolvents o pintures), que s'han de dur als punts verds de la ciutat.
El verd: vidre
El vidre recollit selectivament es duu a la planta de reciclatge, on es neteja, se n'extreuen els materials fèrrics amb uns imants i es tritura fins a convertir-lo en pols (vidre seleccionat, net i mòlt), cosa que permet fabricar envasos de vidre exactament iguals que els originals per fer ampolles, pots, bombetes, etc.
El que s'hi pot llençar: envasos i ampolles de vidre.
El que no s'hi pot llençar: vasos trencats, vidres plans, miralls, restes de ceràmica, plats, bombetes, fluorescents, etc., que s'han de dur als punts verds de la ciutat.
El blau: paper i cartró
El paper i el cartró es porten a les plantes de reciclatge, on es converteixen en grans bales de paper triturat. Aquestes bales es posen en remull per obtenir pasta de paper, que es cola per filtrar-ne els materials fèrrics. La pasta resultant s'asseca, es planxa i se'n fan bobines, que es distribueixen a les fàbriques papereres, on s'utilitzen per fer noves capses, paper d'embalatge, sacs per a la construcció, objectes de papereria i, fins i tot, paper higiènic.
El que s'hi pot llençar: envasos i caixes de cartró, diaris, revistes, llibretes sense espiral metàl·lica, sobres, bosses de paper, folis, paper de regal, etc.
El que no s'hi pot llençar: paper i material brut, com ara tovallons de paper o paper de cuina tacats d'oli, que van al contenidor marró. Els brics i el paper d'alumini van al contenidor groc. Les capses de cartró de les pizzes a domicili van al contenidor gris.
El marró: residus orgànics
Són residus de matèria orgànica les substàncies d'origen vegetal i/o animal susceptibles de degradar-se biològicament, com les restes de menjar i de jardineria. És una fracció de residus molt rellevant, ja que constitueix la tercera part dels residus que generem a la nostra llar.
Els residus de matèria orgànica i les restes de poda municipal es duen als ecoparcs, on es converteixen en compost i en biogàs. La fracció orgànica de més qualitat s'utilitza per obtenir compost, que es pot fer servir com a adob orgànic en l'agricultura i la jardineria o com a estructurador de sòlids per restaurar espais degradats. L'altra part de la fracció orgànica s'utilitza per generar biogàs, una energia renovable que permet produir electricitat.
El que s'hi pot llençar: restes de carn, peix, pa, fruita, verdura, marisc i fruita seca, closques d'ou, taps de suro, bosses d'infusió, marro del cafè, paper de cuina i tovallons tacats d'oli, restes de jardineria, etc.
El que no s'hi pot llençar: restes d'escombrar, cabells, bolquers i excrements d'animals, que van al contenidor gris. Paper i cartró, que van al contenidor blau.
El gris: rebuig
La fracció resta o rebuig inclou tots els residus que no s'han recollit de manera selectiva. Aquests residus es duen als ecoparcs, on mitjançant diversos processos se separen el paper/cartró, els envasos, el vidre i altres materials, per incorporar-los a la cadena de reciclatge. Els residus que no poden ser reciclats han d'anar als abocadors o han de ser incinerats.
L'idoni és que aquests tractaments finalistes serveixin únicament per als residus que no es poden reutilitzar o reciclar, però les limitacions de la recollida i dels tractaments existents fan que aquestes infraestructures siguin necessàries.
El que s'hi pot llençar: burilles, compreses, bolquers, restes d'escombrar, cotó, cabells, bolígrafs i llapis usats, excrements d'animals.
El que no s'hi pot llençar: bosses d'infusió, paper de cuina brut d'oli i restes de menjar (closques d'ou o de marisc, etc.), que van al contenidor marró. Restes de fusta, CD, envasos que contenen materials tòxics i perillosos o roba, que van al punt verd.
Una pregunta per generar més preguntes: Quina quantitat de deixalles genera una família al dia?
L’ús del mòbil ha esdevingut una autèntica revolució per a tota la societat. Els joves no en resten al marge. Dins dels centres educatius ha comportat un veritable enrenou, comportant l’aprovació de normatives específiques per a l’ús del telèfon dins dels centres. En ple debat sobre la influència de les ones magnètiques, la socialització i els nous codis de llenguatge, l’ús creatiu i responsable dels nous aparells tecnològics és un valor que cal educar i acompanyar en la reflexió. L’avenç tecnològic no pot estar renyit amb l’ús o abús del recurs.
Una pregunta per generar més preguntes: Quin ús fas del mòbil dins l'escola?
Contenidor de piles: Desfer-nos de les piles i bateries gastades és fàcil, però hem de pensar amb cura a on les llencem. Si les barregem amb les deixalles, aniran a parar a l’abocador o incineradora, produint efectes negatius sobre el medi ambient i, de retruc, sobre la nostra salut, ja que les piles contenen, entre altres components, metalls pesats que ens poden arribar a través de la cadena alimentària. El mercuri, com altres metalls pesats, té efectes bioacumulatius i triga molt en eliminar-se de forma natural. Per això, hem de dipositar les piles gastades als contenidors especials.
Una pregunta per generar més preguntes: Quin perill tenen els materials de les piles per a la salut?
Gots de plàstic: Sense adonar-nos-en, les accions individuals més inofensives poden generar una gran quantitat de residus difícils de reciclar. L’augment de la qualitat de vida associada a la comoditat no ha d’estar renyida amb el medi ambient. El “sobreembolcall” de molts productes no augmenta la qualitat d’aquests. Cal cercar l’equilibri just entre la qualitat del producte, la seva estètica visual i l’ètica i respecte envers el medi ambient.
Les màquines espenedores de cafè, aigua, menjars ràpids, etc. generen una gran quantitat de residus, sovint innecessaris. A la feina, reutilitza els gots, utilitza la carmanyola.
Una pregunta per generar més preguntes: Quin és el consum de gots, a la setmana, de la màquina de cafè del teu centre ?
Llums obertes: Un centre pot arribar a consumir 376.389 KWh. /any en llum, sense comptar la climatització, o l’energia generada per fer funcionar la cuina.
Sabeu quants punts de llum hi ha al vostre centre? Quantes llums obertes teniu al mateix temps? En quines hores les tenim obertes? Quina despesa generen per dia, setmana, any? Quants d’aquests llums són indiscutiblement necessaris tenir oberts durant el dia? En aquest punt us proposem elaborar una graella de control de llum de l’aula amb totes aquestes variables i establir un pla d’estalvi energètic de la vostra aula i centre.
Una pregunta per generar més preguntes: El teu centre disposa d’un pla d’estalvi energètic?
Campanya d'estalvi d'energia: El canvi vers un nou model energètic comporta una sèrie de mesures globals que han de subordinar els interessos econòmics als interessos del medi ambient i, per tant, a la qualitat de vida de les persones i les futures generacions. Ara bé, aquestes mesures globals no poden obtenir el seu efecte complet sense un canvi en el comportament de cada individu que el porti a utilitzar l’energia de forma racional en les seves activitats quotidianes. Aquesta conducta responsable en l’ús de l’energia es pot assolir de forma senzilla, através d'una sèrie d'hàbits que no impliquen renunciar a la nostra qualitat de vida i que, a més de suposar un important estalvi econòmic, contribueixen a la conservació del medi ambient.
És cert que aquestes mesures d'eficiència i d'estalvi energètics poden semblar insignificants, però són precisament les petites accions individuals i col·lectives les que desencadenen els grans canvis.
Una pregunta per generar més preguntes: Quines mesures utilitzes per a l'estalvi d'energia ?
Reutilització paper: La fracció de paper i cartró suposa el 18% del pes dels nostres residus. La seva fabricació té un elevat cost ambiental, en forma d'aigua, energia i productes químics. Aquest tipus de residu es recicla molt fàcilment.
La generació de paper s'ha anat incrementant en els darrers anys; d'una banda, pel malbaratament i ús indiscriminat que se’n fa, i de l'altra, per l'augment de la publicitat en format paper (i en especial, de la premsa gratuïta). Tot i que la recollida selectiva i el reciclatge d'aquest residu obté resultats força elevats, és un material amb un potencial de prevenció important si s'apliquen algunes pràctiques senzilles a l’escola, a casa i, especialment, a les oficines i despatxos i equipaments municipals.
També podem promocionar la reutilització de llibres de text i de lectura i la prevenció de residus derivats de la premsa gratuïta i de la publicitat no nominal, ja que aquests també ocasionen impactes visibles quant a quantitats generades i sobre la gestió i neteja municipal.
Una acció molt visible és la col·locació d´adhesius a la bústia refusant la publicitat indiscriminada.
Una pregunta per generar més preguntes: Quants fulls reutilitza la teva classe en una setmana?
Pòster ambiental (II): Els centres escolars són un pou de saviesa, creació i bones pràctiques ambientals, sovint es realitzen un munt d’accions i comunicats a les famílies on s’aplica aquest principi. Cal donar-ho a conèixer a les famílies i administracions, identificant, en les publicacions, web, etc. el compromís de l’escola amb el medi ambient. Donar a conèixer aquesta informació de manera directa i indirecta (mitjançant petits logos al peu de les cartes o comunitats) és una manera de difondre aquest principi.
Una pregunta per generar més preguntes: Fa més de 30 anys que es van començar a difondre les primeres campanyes d’educació ambiental i reciclatge. Creus que cal fer més campanyes? Per què?
Estació meteorològica: és un dels elements de treball curricular més característic dels nostres centres educatius. El disseny, ubicació, construcció i l'anàlisi de dades a partir de l'observació dels aparelles meteorològics s'ha convertit en un procediment molt utilitzat en les classes de ciències. La Meteorologia o ciència de l'atmosfera, estudia tots aquells fenòmens físics i també químics, que afecten directament les característiques de la massa d'aire que ens envolta. La font energètica de tots aquests fenòmens és l'energia de la radiació solar, la qual també constitueix la font dels fenòmens que passen a la hidrosfera i a la biosfera. Fenòmens meteorològics són els vents, les precipitacions d'aigua, les glaçades, els diferents tipus de núvols, la boira, també la capa de glaç que trobem als vidres de casa o del cotxe a l'hivern, de matinada..., i fins i tot els focs de Sant Telm, que esdevenen en alta mar sota unes condicions atmosfèriques peculiars. Avui en dia també es consideren importants, en meteorologia, alguns fenòmens químics com la influència dels contaminants industrials sobre l'atmosfera, les reaccions fotoquímiques que tenen lloc a les capes més altes de l'atmosfera, i altres.
Tant és així que una disciplina que esdevingué ciència al segle XVII, avui s'ha convertit en tot un món interdisciplinari i en comptes de Meteorologia es parla de Ciències de l'Atmosfera (l'Air Sciences dels nord-americans) o de fisicoquímica de l'aire. Com diu Ch. Peguy a la introducció del seu llibre clàssic de climatologia, segurament la característica essencial de les ciències de l'atmosfera és la total impotència de l'investigador aïllat. Paradoxalment, aquesta havia estat una ciència de científics aïllats fins fa pocs anys.
Les arrels d'aquesta ciència cal buscar-les en les mateixes bases de les primeres activitats humanes. Hom disposa d'una àmplia informació de costums, anècdotes i activitats on queda reflectida, de vegades d'una manera més aviat poc científica, la influència dels factors o fenòmens meteorològics en les activitats humanes: les festes de la verema als països mediterranis, les condicions adverses damunt els exèrcits, les dades de naufragis o de collites de cereals, etc.
Actualment, una de les aplicacions més interessants de la meteorologia és sens dubte la predicció de fenòmens meteorològics que tenen influència sobre les activitats humanes (agricultura, navegació, turisme, etc.).
Una pregunta per generar més preguntes: Creus que el canvi climàtic és una realitat o una invenció de l’home?
Més info: amics de la terra.org/canvi climàtic El canvi climàtic
Plaques solars: L’energia fotovoltaica és aquella que aprofita directament els raigs solars per produir electricitat. Cada any, el sol llença sobre la Terra 4.000 vegades més energia de la que es consumeix. Les plaques fotovoltaiques, necessàries per captar la radiació solar, produeixen corrent continu, com les piles. Moltes aplicacions - electrònica, bombetes, motors- poden emprar aquest tipus de corrent, que és l’únic que pot ser emmagatzemat en bateries. Quan les plaques es connecten a la xarxa elèctrica, o quan treballen en paral·lel amb aquesta, cal convertir el corrent continu en altern amb uns onduladors electrònics.
L’energia fotovoltaica té un gran futur com a sistema autònom de subministrament elèctric en zones amb baixa densitat de població, i com a sistema connectat a xarxa a les ciutats. En el primer cas, la generació es realitza en el lloc de consum, evitant les costoses línies de transmissió d’electricitat. També és una bona fórmula en aplicacions de poca potència allunyades de la xarxa -senyalització, comunicació- o integrat en edificis que formen part de finestres, parets o teulades.
La generació fotoelèctrica no produeix contaminació ni soroll, i pot tenir una potència des d’uns pocs watts fins a molts megawatts, ja sigui en centrals específiques o integrades en grans edificis.
Com succeeix amb la tecnologia solar tèrmica, la fotovoltaica es troba ja en un estadi molt madur de desenvolupament, també compta amb una rendibilitat prou alta com per recuperar la inversió inicial a mitjà termini i permet acollir-se a subvencions per reduir les despeses d’instal·lació. Malgrat tot, s’enfronta a la mateixa problemàtica que l’energia solar tèrmica: el gran desconeixement, per part del la major part de la societat, de les seves aplicacions i els possibles ajuts per a l’amortització de les despeses inicials.
Una pregunta per generar més preguntes: Quantes plaques solars hi ha al teu barri ?
Fes salut: Com la resta d’imatges del pòster, cal ser conscient d’aquest hàbit. Fora del centre, utilitza l’ascensor, o cintes desplaçadores, quan sigui realment necessari.
La manca d’exercici o sedentarisme disminueix la capacitat d’adaptació a l’activitat física posterior caient així en un cercle viciós. Al seu torn, la proporció de greix és cada vegada més gran en relació amb els altres teixits, encara que no necessàriament hagi augmentat de pes, a causa de la disminució de la massa muscular.
Si una persona que realitza un treball sedentari (com estar assegut davant d'un ordinador) corre o camina uns quilòmetres sense haver realitzat un entrenament previ, passarà els dies següents amb dolors i molèsties. El mateix passa quan es comença a practicar una activitat física.
El sedentarisme comporta també disfuncions orgàniques: restrenyiment, varius, propensió a la inflamació dels òrgans abdominals (provocada per distensió dels músculs debilitats de la paret abdominal), sensació de fatiga...
Molts mals d’esquena que no tenen origen en traumatismes o malalties es deuen a la debilitat dels músculs d’aquesta zona, que es contractura de forma gairebé permanent. Sovint, el simple esforç de mantenir dreta l’esquena representa per al sedentari una exigència més gran de la que els seus músculs són capaços de suportar.
Una pregunta per generar més preguntes: Quantes hores d'exercici físic fas al dia ?
Reciclatge d’oli: Evita l'alt poder contaminant d'aquest residu. L'oli domèstic usat es pot reciclar i és una acció senzilla que afavoreix el medi ambient. A més d'evitar que contamini els rius i els sòls o que perjudiqui les canonades, s'aprofita per a crear diversos productes ecològics, com biodièsel o sabons. Llançar l'oli domèstic usat per la pica causa un efecte negatiu. S'estima que dos terços d'aquest residu acaba als embornals ocasionant: embossos a les canonades, treball extra per a les plantes de tractament d'aigües residuals, augment de plagues urbanes, etc.
Si aquest residu arriba als rius, es forma una pel·lícula superficial que afecta l'intercanvi d'oxigen i perjudica els éssers vius de l'ecosistema. Els càlculs apunten que un litre d'oli pot contaminar mil litres d'aigua.
Una pregunta per generar més preguntes: Quants litres d'aigua pot contaminar 1 litre d'oli ?
Més info: Què cal fer amb l'oli de cuina
Carmanyola: En plena aposta sobre el canvi d'hàbits i consum responsable per aconseguir un model de vida més sostenible i respectuós amb l’entorn els centres educatius es proposen minoritzar el consum del paper d'alumini com embolcall dels esmorzars dels infants. Un infant pot arribar a consumir 9 rulls de paper alumini per curs escolar. Els infants de tota una escola 94Km o 54.000m2.
Una pregunta per generar més preguntes: Saps que és i per a què serveix el bock and roll?
Km0: Quan es parla de consum de proximitat, també dit de Km0, es fa referència a la distància entre el punt d’origen i el de consum del producte; té també a veure amb l’estacionalitat i la qualitat, en el sentit de poder consumir el producte fresc, de temporada, amb les propietats nutritives i organolèptiques més òptimes. Proximitat té també a veure amb l’accessibilitat a la informació del producte, el seu origen, com s’ha elaborat, els canals que ha seguit, etc., així com en la creació de sinergies entre el productor i el consumidor.
Optar per un consum de proximitat, suposa consumir productes i serveis fets en el nostre entorn territorial més proper. D’aquesta manera s’ajuda a reforçar l’economia local i a reduir la despesa energètica que produeix el transport de productes d’un continent a un altre.
Els beneficis que ens aporta la compra de proximitat, tal com estableix l’Agència Catalana de Consum són:Tenim un coneixement més directe de la procedència dels productes, que ens permet consumir amb garanties de seguretat i qualitat més grans.
Exercim un consum mediambiental més sostenible, en reduir els costos energètics de transport dels productes procedents d’altres zones més allunyades.
Contribuïm al manteniment de petites explotacions familiars, agràries i ramaderes, alhora que evitem l’abandonament de les zones forestals.
Afavorim la conservació d’espècies agroalimentàries autòctones en perill de desaparició.
Contribuïm al creixement i desenvolupament del nostre país.
Una pregunta per generar més preguntes: Saps d’on vénen els productes que consumeixes ?
Stand by: Eliminar el consum dels aparells en stand by equivaldria, quant a estalvi d'emissions, a suprimir tots els vols aeris. Una nova generació de comptadors calcula la nostra petjada ecològica.
L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) estima que el consum fantasma, despesa elèctrica generada per carregadors i aparells en pausa (stand by), produeix l'1% de les emissions mundials de CO2. Perquè aquesta xifra es pugui entendre en perspectiva, dir que el transport aeri mundial contribueix amb menys del 3% de les emissions globals de diòxid de carboni.
L'augment en l'ús i consum de dispositius com telèfons mòbils, ordinadors portàtils, aparells d'aire condicionat, videoconsoles portàtils i de sobretaula, i d'altres, agreuja la despesa innecessària provocada per un mal disseny dels propis aparells, que permet que el "consum fantasma" sigui ja una de les majors causes concretes d'emissió de CO2.
Aplicar un millor disseny industrial i introduir normatives més estrictes sobre consum durant l'anomenat stand by no bastarien per a acabar amb aquest fenomen sense l'existència d'una conscienciació sobre el consum energètic entre la població mundial, independentment del nivell de renda.
Institucions com la pròpia AIE alerten de l'augment del nombre de dispositius informàtics i electrònics. Més carregadors permanentment connectats a l'electricitat implica un augment del consum elèctric permanent.
Com solucions davant l'increment del consum fantasma. De moment, sembla no existir altra que la conscienciació, encara que algunes companyies veuen comprat en una inquietud cada vegada més important entre els usuaris: com controlar la despesa energètica en les llars?
Una pregunta per generar més preguntes: Quants aparells en Stand by tens a casa?
Llibres socialitzats: El fenomen de la socialització/reutilització de llibres no és nou. Els germans grans sempre han passat els llibres que es podien aprofitar als germans petits, veïns o amics. Aquestes pràctiques de caràcter individual eren i encara són habituals, però els centres educatius en quedaven al marge.
El fet d'incorporar la voluntat de socialitzar/reutilitzar els llibres als centres educatius suposa obligatòriament un seguit de canvis:
És imprescindible canviar els prejudicis que sovint van associats a la reutilització. El fet que els llibres siguin propietat de l'escola i que les famílies els puguin aprofitar no hauria d'anar lligat als recursos econòmics de les famílies.
El professorat ha de ser conscient que els llibres esdevenen un recurs compartit i que no es poden guixar. Aquest fet implica que els exercicis no poden fer-se directament al llibre i, per tant, en alguns casos caldrà canviar les dinàmiques de treball amb l'alumnat.
La reutilització esdevé una opció de centre i, per tant, sense ser una obligació, s'ha de normalitzar per a tot l'alumnat.
La reutilització s'ha d'entendre com una acció de la comunitat educativa en el marc del desenvolupament sostenible.
Una pregunta per generar més preguntes: Quins avantatges suposa la socialització dels llibres de text ?
Energies renovables: Les energies renovables són totes aquelles que, com que provenen del sol de forma directa o indirecta, són inesgotables a escala humana. Efectivament, a més d’aprofitar-se directament a través de l’energia solar, el sol és l’origen de l’energia eòlica (les diferències de calor són les que provoquen les diferències de pressió que originen el vent), de la hidràulica (el sol ordena el cicle de l’aigua, en provocar l’evaporació i les pluges), i de la formació de la biomassa (la matèria vegetal que se serveix del sol per viure i créixer). També són inesgotables l’energia geotèrmica, procedent del vapor natural de la Terra, i la de les marees, causada pels camps gravitatoris terrestre i lunar.
A més de ser virtualment inesgotables, aquestes fonts d’energia es consideren també fonts netes, ja que són molt més respectuoses amb el medi ambient que les energies convencionals o brutes. L’aprofitament humà de l’energia sempre comporta un cert impacte en el medi, però, comparat amb els importants efectes negatius que causen a l’entorn les energies convencionals, l’impacte de les renovables és ínfim.
Així, les energies renovables no produeixen les emissions de gasos contaminants que provoquen els combustibles fòssils (el petroli, el gas i el carbó), i tampoc generen residus de difícil tractament i que suposen una amenaça per a totes les generacions futures, com els provocats per l’energia nuclear.
Una altra característica de les energies renovables és que es consumeixen generalment al lloc on es generen, és a dir, són fonts d’energia autòctones. Mentre que els combustibles fòssils existeixen tan sols en un nombre limitat de països, les energies renovables disminueixen la dependència de subministraments externs i contribueixen a l’equilibri interterritorial i a la creació de llocs de treball en zones ara deprimides. En aquest sentit, es calcula que les energies renovables creen cinc vegades més llocs de treball que les convencionals, que generen molt poca ocupació en relació al seu volum de negoci.
Com que són fonts d’energia locals, les renovables resulten molt més econòmiques que les fonts tradicionals, ja que no impliquen la pèrdua energètica i les despeses econòmiques inherents en les necessitats de transport i distribució.
Catalunya, i Espanya i Europa en general, són molt deficitàries en fonts d’energia convencional. En canvi, la difusió de les energies renovables ens pot permetre desenvolupar tecnologies pròpies en les quals el nostre país esdevingui líder mundial.
La utilització d’aquestes fonts d’energia, combinada amb l’eficiència i l’estalvi energètics són les maneres més eficaces de reduir la contaminació associada al consum energètic. L’increment de les energies renovables és, per tant, un element bàsic per preservar l’entorn i la qualitat de vida de les persones, tot evitant els riscs ambientals i els efectes indesitjables que comporten la producció i el consum d’energia procedent de fonts no renovables.
Paral·lelament, s’estan desenvolupant una sèrie de tecnologies, procedents de fonts no renovables, però molt més netes i eficients que els mètodes tradicionals de generació energètica, que poden actuar, a curt i a mitjà termini, com a fonts de transició fins a la completa aplicació i desenvolupament de les energies netes. És el cas del gas natural, un combustible molt més net i econòmic que el petroli i el carbó; la cogeneració i el cicle combinat, en els quals s’aprofita la calor residual procedent de la generació elèctrica i s’augmenta l’eficiència energètica respecte als sistemes tradicionals, en què es malbarata l’energia tèrmica generada, i l’hidrogen, que permet generar electricitat que produeix tan sols vapor d’aigua com a residu.
Una pregunta per generar més preguntes: Si les energies renovables produeixen molt estalvi, per què no s'utilitzen més ?
Malbaratament d’aigua: Darrerament els episodis de sequera han sigut notícia de primera plana. Les situacions d’alerta han arribat a uns límits que tots hem pres consciència de la importància d'estalviar aigua. Però, els nous hàbits que molts de nosaltres hem incorporat a la nostra quotidianitat és important mantenir-los encara que als telenotícies ja no es parli de sequera. Plogui o no, l’aigua és un bé escàs durant tot l’any i no n’hem de fer un ús irracional i innecessari. En el fons, racionalitzar-ne el consum no és tan difícil i, sobretot, el que hem d’evitar és malgastar-la (i això és una qüestió d’hàbits).
I els nens hi juguen un paper important. Tot i que a les escoles es treballa aquest tema a fons, intentant inculcar la cultura del no malbaratament de l’aigua, hem de fer que aquest respecte neixi des de casa. I la manera és que els adults actuem amb responsabilitat per tal que els fills tinguin model i exemple a seguir d’una forma espontània: els nens han d'adquirir hàbits.
Una pregunta per generar més preguntes: Quants litres d'aigua fas servir al dia per a la teva activitat ?
Paper d’alumini: l'ús del paper d'alumini per embolicar aliments s'ha convertit en un hàbit per molts consumidors. De fet, prop del 30% del paper d'alumini que es consumeix al món és per consum domèstic. Un dels problemes que genera aquest producte es que té una vida útil molt curta, atés que un cop utilitzat es converteix en un residu que és necessari gestionar.
A més, l'alumini s'extreu a partir d'un mineral anomenat bauxita, provocant greus impactes ambientals en les zones d'explotació, amb un elevat consum d'energia i recursos per a la seva fabricació: fins a 15.000 kWh i 5 tones de bauxita per a cada tona d'alumini.
Una pregunta per generar més preguntes: Quins altres productes coneixes que fan la mateixa funció i poden substituir el paper d'alumini?
Dipòsit d’aigua: De la mateixa manera que sabem que la matèria ni es crea ni es destrueix, sinó que es transforma, hem de saber que l’aigua present al nostre planeta des de temps immemorials ha estat sempre la mateixa, és a dir, no en podem tenir ni més ni menys, però la trobem en diferents estats: líquid (la pluja, l’aigua dels oceans, dels rius, dels llacs, etc.), sòlid (a les glaceres, quan neva, etc.) i gasós (vapor d’aigua formant els núvols).
Segons com la trobem tindrem la possibilitat d’accedir a l’aigua dolça, que és tan necessària per a la nostra vida i el nostre benestar. Però l’acció de l’home ha incidit en la qualitat de l’aigua que tenim, de la mateixa manera que la demanda ha anat augmentant exponencialment a mesura que la població s’ha incrementat i les nostres societats han anat evolucionant.
Només una petita part, que suposa menys d’un 1%, és aigua dolça aprofitable per als organismes terrestres del planeta i, especialment, per a les persones, ja que la resta és aigua subterrània o es troba en estat sòlid en forma de gel a les muntanyes o als pols. Per aquesta raó, el cicle és tancat i, per tant, l’aigua és un recurs limitat.
Una pregunta per generar més preguntes: Quanta aigua necessites per regar l'hort de la teva escola ?
Carril Bici: Una posició coherent d’estalvi energètic implica minimitzar els desplaçaments en vehicle privat. Anar a peu o en bicicleta és molt més eficient i més ràpid que utilitzar el cotxe en els desplaçaments curts i mitjans en ciutats congestionades. Sovint, es tendeix a infravalorar la rapidesa de la bicicleta, però s’ha comprovat que, per a desplaçaments curts urbans, és molt més ràpida que un cotxe.
Prioritzeu l’ús de la bicicleta per davant de la moto o el cotxe: es tracta del vehicle més econòmic, tant pel que fa a la seva adquisició com al seu manteniment: per fabricar-ne una es necessita una fracció molt petita de l’energia que cal per fabricar un vehicle de motor. A més, no necessita gasolina i ajuda a estalviar diners en assegurances, reparacions i aparcament.
Per a distàncies llargues, el transport públic us ajudarà a estalviar energia i espai a les ciutats: la utilització del transport públic en comptes del privat contribueix a la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica, i implica una ocupació del terreny i un impacte paisatgístic molt menors. Un autobús ocupa cinquanta vegades menys espai i consumeix quinze vegades menys energia per viatger transportat que un cotxe particular.
Si us és imprescindible fer servir el cotxe per accedir a la ciutat diàriament, una forma d’estalvi energètic i millora del medi ambient consisteix a fer servir aparcaments de la perifèria urbana i combinar l’ús del cotxe amb els diferents transports públics per moure’s dins del nucli urbà.
La contribució de l’automòbil al consum d’energia i l’emissió de contaminants és molt elevada. Pel que fa a les motocicletes, consumeixen menys energia que els cotxes, però si el seu motor és de dos temps emet una taxa més elevada de contaminants. Utilitzeu aquests vehicles de forma responsable: eviteu-ne l’ús per a trajectes curts inferiors als 3-5 km.
Si heu de comprar un cotxe nou, vigileu-ne la potència i, sobretot, el consum: penseu que actualment podeu adquirir vehicles que consumeixen 4-5 litres cada cent quilòmetres. Penseu també en altres alternatives, com el car-sharing o els vehicles híbrids.
El sistema més eficaç per reduir el consum energètic de l’automòbil (i disminuir un mínim el seu impacte nociu) consisteix a tenir a punt el motor, mantenir els pneumàtics en bon estat, no sobrecarregar el vehicle (el consum augmenta un 5% per cada 100 kg de pes suplementari), desmuntar el portaequipatges si no es fa servir i practicar una conducció econòmica.
La conducció suau o econòmica significa evitar acceleracions o aturades brusques, fer servir marxes llargues (redueixen les revolucions del motor), ajustar les finestres a partir de 50 km/h, no connectar l’aire condicionat si no és imprescindible i mantenir una velocitat de circulació el més uniforme possible. Recordeu que la conducció agressiva és la menys econòmica: conduïu tranquil·lament (entre 3.500 rpm i 4.000 rpm) i tingueu en compte que el consum augmenta exponencialment en funció de la velocitat.
Una pregunta per generar més preguntes: Disposes de carril bici per arribar a l'escola?
Escoles Verdes: El programa Escoles Verdes sorgeix com un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d'afrontar, des de l'educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat. I, per tant, es plantegen tres grans objectius:
. Ajudar els centres a incorporar els valors de l'educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre (currículum, gestió, relacions amb l'entorn, etc.).
. Promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn.
. Afavorir l'intercanvi entre els centres que comparteixen uns mateixos objectius. Fer xarxa
Feu visible les accions que realitzeu al centre i doneu a conèixer-les a les famílies, ajuntament i ciutadania.
Una pregunta per generar més preguntes: Què cal fer per ser una escola verda ?
Composter: L’escola és una font d’aprenentatges inesgotable. El composter escolar n’és un exemple. A part dels beneficis ambientals que suposa, i l’adob que en traureu per les vostres plantes i l’hort. És un autèntic laboratori de la natura, que ens permetrà fer mil i un experiments a les classes de ciències.
Una pregunta per generar més preguntes:
Pòster ambiental (III): L’escola a l’hora de treballar amb material d’oficina, circulars a les famílies, o disseny d’activitats amb material hauria de fer servir papers i impressions ecològiques, identificar-les amb els logos corresponents i fer-ho saber a les famílies i administracions per a traslladar la idea que és possible el canvi d’hàbits si tots hi posem de la nostra part.
Una pregunta per generar més preguntes:
Paperera de caques de gos: Ell no en té la culpa! Els gossos i animals de companyia compleixen una funció vital per a moltes persones, tenir cura de la teva mascota és un deure que va més enllà del moment de joc. Sensibilitzar els propietaris de gossos a recollir-ne els excrements, ja sigui a les voreres o parterres, zones enjardinades i llençar-los als contenidors de rebuig hauria de ser una acció habitual. El cost econòmic i social de no fer-ho perjudica a tots els ciutadans i en deteriora la imatge del teu poble o ciutat. L’escola també hi té força coses a dir, ja que pot dinamitzar campanyes de sensibilització.
Una pregunta per generar més preguntes: Quins drets i deures creus que té el propietari d'una mascota ?
Jocs de pati: Jugar forma part de l’ADN de l’infant i de l’adult. El pati i els carrers han estat i són l’espai de socialització principal per a conèixer-se i relacionar-se. Diversificar els jocs de pati és un valor que ens ajuda a mantenir la cultura, les relacions intergeneracionals i la riquesa motriu.
Qui no ha saltat mai a la xarranca, el joc on es posa a prova l’equilibri i la punteria ?El principi és el mateix; el que canvia d’una xarranca a una altra és el dibuix al terra que fan els jugadors on hi ha diverses “cases” o quadres que es toquen, damunt dels quals s’ha de saltar a peu coix. Es poden fer xarranques amb moltes cases i formes de posar-les ben diferents: terra-cel, el rectangle grec, el cargol, l’espiral, etc.
Des de fora de la xarranca, s’ha de llançar una pedra petita o un palet a la primera casa i agafar-la d’allà saltant a peu coix. Després es fa la segona casa i així es va avançant fins arribar a la darrera casa. Aleshores la pedra o el pal s’ha de recollir amb els ulls tapats i sense trepitjar cap ratlla dibuixada ni deixar-se cap casa. A partir d’aquí, el joc de la xarranca pot tenir totes les variacions que es vulgui ja que es poden posar les regles que els jugadors convinguin
Una pregunta per generar més preguntes: Sabries nomenar algun joc que es pugui jugar a l’hora del pati on només necessitis el teu enginy i el dels teus amics?
Farola solar: Les ciutats, el mobiliari urbà ha d’adaptar-se a les noves tendències i avenços ambientals. Les faroles amb energia solar en són un clar exemple.
Associació Cel fosc
Una pregunta per generar més preguntes:
Més info:
Bomba d’aire:
Una pregunta per generar més preguntes:
Energia eòlica: L’aprofitament de l’energia del vent no és una idea nova per a la humanitat: s’ha utilitzat durant molts segles en molins de gra o per impulsar els vaixells de vela. Actualment, a part de les tradicionals aplicacions mecàniques, pot utilitzar-se també per a la producció d’electricitat gràcies a la utilització d’aerogeneradors, que transformen l’energia del vent en energia elèctrica.
Es tracta d’una de les fonts d’energia renovable més neta i econòmica, però cal tenir en compte també el seu caràcter dispers, intermitent i aleatori que fa que només es pugui aprofitar en àrees concretes. La seva aplicació privilegiada, per tant, és el bombeig de l’aigua, que pot realitzar-se en qualsevol moment i permet un emmagatzematge senzill. Per a la producció d’electricitat s’han de distingir dos casos: el de les petites instal·lacions autònomes, normalment situades en habitatges particulars en zones rurals, i el de les grans instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica, agrupades normalment en parcs eòlics.
Sovint s’assenyalen com els principals inconvenients d’aquest tipus de font d’energia la contaminació visual i el possible impacte en la fauna, però cal tenir en compte que aquests desavantatges són mínims comparats amb els d’una central elèctrica convencional: no emet elements contaminants a l’atmosfera i estalvia la contaminació derivada del transport dels combustibles, tampoc no produeix vessaments ni cap tipus d’alteració sobre els aqüífers o les característiques del sòl.
Una pregunta per generar més preguntes: Quins avantatges i inconvenients suposa l'energia eòlica?
Pa artesanal: A mig matí no hi ha res com un bon entrepà. El pa és un aliment bàsic en la nostra dieta, que ens aporta hidrats de carboni (la principal font d’energia del nostre organisme) i proteïnes, entre altres. Si el suques amb tomàquet i hi afegeixes un rajolí d’oli, l’enriqueixes amb vitamines B i C i provitamina A. I el polset de sal final n’equilibra el valor calòric i nutricional.
El pa, millor que sigui del dia. A la fleca hi trobaràs un munt de varietats de pa, una per a cada dia de la setmana, que el flequer ha elaborat per a tu amb el seu saber fer mil·lenari.
Millor menjar pa que no brioixeria. La brioxeria industrial s’hauria de reduir a un cop per setmana, ja que té una valor calòric elevat i greixos saturats, els menys saludables.
Una pregunta per generar més preguntes: On es produeix la farina que es fa servir per elaborar el pa que comprem?
Secretaria: Assegureu-vos que els equips informàtics que compreu tinguin el sistema d’estalvi d’energia, mitjançant el qual l’ordinador serà capaç de passar automàticament a un estat de baix consum durant els períodes d’inactivitat. Seleccioneu la capacitat dels equips que compreu en funció de les vostres necessitats. Per exemple, una pantalla gran d’ordinador consumeix més que l’estàndard.
Apagueu el vostre ordinador si no el necessiteu durant un període de temps més o menys llarg: en parar per dinar, durant una reunió i, evidentment, després de cada jornada laboral.
El monitor és el perifèric que més consumeix. Programeu-ne sempre el sistema d’estalvi d’energia o apagueu-lo directament si no l’heu de fer servir durant més de 15 minuts. L’únic salvapantalles que estalvia energia és el que deixa la pantalla en negre. Es recomana per tant configurar-lo en mode Black Screen, que proporciona un estalvi de 7,5 Kwh en comparació amb un salvapantalles amb animació. Configureu-lo perquè s’activi al cap de 10 minuts d’inactivitat.
Junt amb la fotocopiadora, la impressora és el component de l’equip ofimàtic que més gasta i, a més, la major part del temps que la tenim encesa està sense funcionar, així que si heu de comprar una impressora, assegureu-vos que disposa de sistemes d’estalvi energètic i configureu-los correctament.
Si disposeu d’una impressora local (només hi teniu accés vosaltres), apagueu-la mentre no l’estigueu fent servir. Si la compartiu, assegureu-vos que es queda apagada després de la jornada laboral i durant els caps de setmana.
Imprimiu en paper només allò que sigui necessari. Les tecnologies informàtiques existents permeten la transmissió i recepció d’informació sense fer servir paper.
La fotocopiadora és un element de gran consum. Procureu que disposi de mode d’estalvi d’energia i que aquest estigui correctament configurat: podeu estalviar fins un 15% d’energia.
No aneu a la fotocopiadora cada vegada que necessiteu fer una única còpia. Així estalviareu l’escalfament i el refredament continu de la fotocopiadora, reduint el consum energètic necessari a la meitat.
A l’hora d'adquirir un fax, tingueu en compte que hi ha models que incorporen sistemes d’estalvi energètic. D’altra banda, els més eficients són els que no utilitzen processos tèrmics per a la impressió, com els de raig de tinta. Convé també que el fax pugui utilitzar paper normal, és més econòmic i requereix menys energia per a la seva fabricació.
Feu un ús racional dels equips ofimàtics que permeti estalviar paper: podeu imprimir i fotocopiar a doble cara i a tamany reduït, amb el que estalviareu paper i energia en el procés de copiat; podeu utilitzar la cara en blanc de fulles ja impreses per esborranys o pel fax; si no utilitzeu coberta quan envieu un fax estalviareu paper i temps de transmissió; també podeu utilitzar paper reciclat, que requereix menys energia en la seva fabricació i estalvia matèries primeres.
Apagueu tots els llums de l’oficina i l’aire condicionat després de cada jornada laboral i assegureu-vos que es queden apagats durant el cap de setmana; apagueu també els llums si hi ha prou il·luminació natural. Per millorar l’eficiència en la il·luminació, podeu promoure la utilització de sistemes de aprofitament d’il·luminació natural i la incorporació, en zones de pas o accés, de detectors de presència que activin la il·luminació.
Per evitar la despesa energètica que suposen les màquines de begudes fredes, podeu promoure la instal·lació d’una font d’aigua freda que permeti omplir ampolles i endur-se l’aigua al lloc de treball.
Una pregunta per generar més preguntes:
Més info:
Certificat UE: Dit de manera senzilla, l’agricultura ecològica és un sistema de producció agrícola que proporciona al consumidor, aliments frescos, saborosos i autèntics alhora que respecta els cicles vitals dels sistemes naturals.
Per això, l’agricultura ecològica es basa en una sèrie d’objectius i principis, així com en unes pràctiques comunes dissenyades per minimitzar l'impacte humà en el medi ambient, mentre s’assegura que el sistema agrícola funcioni de la manera més natural possible.
Les pràctiques agràries ecològiques usuals inclouen:
. Rotació de cultius com prerequisit per a l'ús eficient dels recursos in situ.
. Límits molt estrictes en l'ús de pesticides i fertilitzants sintètics, antibiòtics per a bestiar, additius i coadjuvants en aliments, i altres insums.
. Prohibició de l'ús d’organismes modificats genèticament.
. Aprofitament dels recursos in situ, com ara els fems per a la fertilització o aliments per al bestiar produïts en la pròpia granja.
. Selecció d’espècies vegetals i animals resistents a malalties i adaptades a les condicions locals.
. Cria de bestiar en zones a l'aire lliure i espais oberts i alimentació ecològica.
. Ús de pràctiques apropiades per a la cria de diferents espècies de bestiar.
Per garantir que aquests principis esdevinguin una realitat La Unió Europea.
Quan els consumidors escullen comprar productes ecològics, necessiten estar segurs que el que adquireixin és exactament allò pel que estan pagant. El logotip i el sistema d'etiquetatge ecològics són el mecanisme que ho fa possible.
Aquest distintiu està dissenyat per garantir que els productes que s’adquireixin estan produïts integrament d’acord amb el Reglament d’agricultura ecològica de la UE o, en el cas d'aliments importats, d'acord amb una sèrie de normes equivalents quan no idèntiques.
Una pregunta per generar més preguntes: Quants productes tinc a casa identificats amb aquest símbol?