1- Eines de dibuix tècnic

Les eines del dibuix tècnic són els estris o instruments necessaris per dibuixar. Els més clàssics són: el llapis, la goma d'esborrar, el retolador, el regle, l'escaire, el cartabó i el compàs. També és molt conegut, encara que menys utilitzat per part dels professionals, el transportador d'angles (o semicercle graduat).

El paper

El paper és el suport sobre el qual, es realitzen els dibuixos tècnics. Són de color blanc i opac, de manera que la llum no pot travessar el full. Existeixen diferents mides normalitzades que, la seva utilització, dependrà de la mida del dibuix que utilitzem. Normalment, utilitzarem fulls de paper A-4, que venen donat per les mides: 210 x 297 mm. Altres mides que podem trobar són:

Aquestes mides, s'aconsegueixen doblegant per la meitat successivament el full de paper, de manera que mida anterior o posterior s'obté o s'ha obtingut doblegant per la meitat la mida anterior. En aquest esquema es veu clarament:

El llapis 

És una eina molt coneguda i utilitzada. Serveix per dibuixar i escriure. Els diferents tipus de llapis que es poden trobar es diferencien bàsicament per la seva mina, que en funció del que s'hagi de fer, serà d'un tipus o un altra. Els llapis més adients per al dibuix tècnic són els anomenats durs, com per exemple el 2H, encara que moltes vegades, s'utilitzen dos: un per fer els traços preliminars i auxiliars (2H), i l'altre, per traçar el resultat final (HB), que és més tou y marca més el paper, fent que es vegi més el resultat final. L'únic manteniment necessari és tenir-los correctament afilat.

 Amb la mateixa funció que el llapis hi ha els portamines, on podem anar substituint només la mina a mesura que es va desgastant. Dels portamines, a part dels diferents models amb formes i materials diversos, podem escollir diferents gruixos de mines. El gruix més habitual avui dia és el de mina de 0,5 mm de diàmetre. El tipus de mina que s'utilitza, és el mateix que en el cas del llapis de fusta: 2H per per traços preliminars i auxiliars, i HB per traçar el resultat final.

La goma d'esborrar

De la goma d'esborrar tampoc cal dir massa coses (encara que n'hi ha de diferents materials i formes, que a nivell professional són importants). L'important és que facin la seva funció d'esborrar el millor possible. Per dibuix tècnic, s'aconsellen gomes blanques (que no puguin tacar el dibuix), i que siguin toves (que quan esborrem, no fem forats al paper que estem fent servir).

Es convenient tenir-la ben neta, per evitar que s'embruti el dibuix. Per deixar-la neta, un sistema que funciona bé és "esborrar" sobre un paper en blanc.

Els Retoladors:

El llapis, amb el temps s'acaba esborronant i fa que cada cop, sigui més difícil entendre el dibuix. Per evitar a això, un cop realitzat i acabat el dibuix, es repassa el resultat final, fent que aquest ressalti més i no s'esborroni amb el temps. 

Els tipus de retoladors més pràctics per a nosaltres (encara que menys ecològics) són els que no són recarregables. Incorrectament se'ls sol anomenar pilots o rotrings (pilot i rotring són marques, no tipus). Qualsevol marca serveix, sempre que sigui especial per a dibuix tècnic, ja que són de tinta negra i de gruix normalitzat. N'hi ha de molts gruixos diferents, encara que els més habituals són 0,2, 0,4 i 0,8 mm de gruix. Cada gruix, té la seva funció i s'han d'utilitzar correctament:

        * 0,2 mm: Línies auxiliars i acotació.

        * 0,4 mm: Aclariments escrits i la informació que apareix al caixetí.

        * 0,8 mm: Figura resultant del dibuix.

L'únic manteniment necessari és deixar-los correctament tapats (perquè no se sequi la tinta) i no pitjar massa la punta perquè no es deformi o es trenqui.

El regle

És un instrument, normalment de plàstic, amb un bisell que du gravada la longitud expressada en mil·límetres, per tal d'aconseguir més precisió quan es prenen o es determinen les mesures. B3 Vocabulari Bisell: tall oblic en la vora d’un objecte, làmina grossa, etcètera. La longitud d'un regle oscil·la entre els 20 i els 100 cm. S'ha de fer servir només per obtindre i transportar mesures; per traçar línies rectes hem de recórrer a l'escaire i el cartabó. 

L'escaire i el cartabó

Són eines complementàries, i són les eines que s'acostumen a utilitzar per realitzar les línies rectes, paral·leles i perpendiculars. 

Encara que no són crítiques les grandàries utilitzades, si que es recomana que el joc escaire-cartabó, tinguin una proporcionalitat. Per veure si es compleix aquesta proporcionalitat, al ajuntar-los han de quedar de la següent manera:

A més de ser del mateix material i color, solen tenir les mesures relacionades: la hipotenusa de l'escaire és igual al catet llarg del cartabó. Tant l'escaire com el cartabó s'han de tenir ben nets (amb un paper absorbent) i protegir-los de colps (especialment la zona mil·limetrada) i de doblecs pronunciats.

Escaire:

Un escaire és una plantilla en forma de triangle rectangle isòsceles (dos costats iguals) que s'utilitza en dibuix tècnic. Poden ser de diferents grandàries i colors o tenir bisells en els cants que permetin ser usades amb retoladors de dibuix tècnic.

Té un angle recte (90º) i els altres dos angles, que són iguals, tenen 45º. Pot tenir un (o més d'un) dels costats mil·limetrats, per poder prendre mesures sense necessitar un regle independent.

Cartabó:

És una plantilla en forma de triangle escalè (els tres costats diferents) que s'utilitzen en dibuix tècnic. Poden ser de diferents grandàries i colors o tenir bisells en els cants que permetin ser usades amb retoladors de dibuix tècnic. Els angles són de 90º, de 60º i de 30º. Sol tenir el catet més llarg mil·limetrat.

El Compàs

El compàs és una eina de dibuix prou coneguda. Està formada per dues cames, una de les quals porta una agulla (per fixar-se) i l'altra una mina (com els llapis). A més, té un petit cap en forma de cilindre que serveix per subjectar-lo i fer-lo girar. La seva funció principal és dibuixar arcs i circumferències, així com marcar mesures idèntiques (transportar mesures).

Per tenir-lo en correcte estat d'ús, s'han de vigilar uns quants punts:

- Les cames NO han de tenir joc (ha de costar un poc obrir-les i tancar-les)

- La mina ha d'estar esmolada en forma de bisell, amb la punta cap a dins.

- La punta de l'agulla i la de la mina han d'estar pràcticament al mateix nivell.

Així mateix, donat que sol ser metàl·lic, s'ha de mantenir sec i allunyat d'aigua o líquids agressius (àcids, per exemple).

Igual que amb els materials, les eines també incideixen en el medi ambient, bàsicament en la seva fabricació. Com ja s'ha dit, millor usar portamines o "llapis ecològics" que els normals. Les gomes desborrar fetes amb engruna de pa o cautxú natural són preferibles a les sintètiques. Els retoladors recarregables (amb "tintes naturals") millor que els d’ "usar i tirar" i els regles de fusta obtinguda d'explotacions sostenibles millor, ecològicament parlant, que els de plàstic. Com veieu, hi ha moltes possibilitats d'actuar ecològicament, amb petits detalls, encara que no sempre sigui fàcil trobar el materials recomanats o que aquests no siguin els més pràctics.

Jocs de taula molt interessants