A mitjans del segle XIX Barcelona no era tal i com la coneixem actualment. Era una ciutat molt més petita, encara tancada dins les muralles medievals, que ocupava el que actualment anomenem "la Ciutat Vella" o "el Casc Antic". Durant el segle XIX s'instal·laran moltes fàbriques dins la ciutat emmurallada el que provocà que es visqués molt malament fruit de la contaminació i sorolls que produïen. A més a més la ciutat quedà petita ja que vingueren moltes famílies del camp per a treballar a les fàbriques, les quals moltes vegades havien de viure en una petita habitació. Les cases estaven molt mal ventilades, degut a que eren altes i els carrers molt estrets, i això provocà que les malalties es propaguessin molt fàcilment i molt ràpidament.
Ildefons Cerdà, que era un bon observador, s'adonà de totes aquestes circumstàncies i dissenyà una nova ciutat fora muralles per a millorar les condicions de vida dels ciutadans. Primer dissenyà una ciutat igual per a tothom, així que feu una estructura que seguia una geometria perfecte, essent totes les illes i els carrers iguals (amb alguna excepció). El seu pla consistí en fer carrers amples i limitava les alçades dels edificis per aconseguir una bona ventilació dels mateixos.
Barcelona és considerada una de les capitals mundials del Modernisme, tant per la quantitat com per la qualitat de les obres que s’hi troben.
El districte de l'Eixample va néixer a la darreria del segle XIX i començament del segle XX.
Actualment és un dels 10 districtes de la ciutat de Barcelona i està format per 6 barris.
Us adjuntem un dossier que podeu consultar al llarg de tot el treball. Mirar videos multimèdia / carpeta Películes/ Eixample