Inici

Fins fa pocs anys era una imatge típica de la primavera i de la tardor veure les colles de romeus que, per la vora esquerra de la carretera N-II, travessaven a peu els municipis de la part nord de la comarca del Baix Llobregat en direcció a Montserrat. Molts d’ells havien sortit des de Barcelona i es passaven la nit caminant (alguns d’ells duent llanternes per a ser més visibles en la foscor i així tenir més seguretat) per a arribar al peu de la muntanya amb la primera llum del dia.

Amb la modernització de les carreteres i la seva conversió en autovies, aquesta tradició ha hagut de deixar-se de banda. Les vores de les carreteres modernes no són aptes per al trànsit a peu, sigui per ser massa perillós o, simplement, per la impossibilitat d’accés.

Aquests excursionistes són els darreres representants del gran allau de pelegrins que, al menys des del segle XIV, acudien a Montserrat des de la ciutat de Barcelona i de les viles i pobles de la vall baixa del Llobregat. Hi ha altres alternatives a aquest camí romeu que també permetien fer un itinerari des de Barcelona fins a Montserrat, anant per la banda del Vallès, però tots ells són més llargs i no tenen la tradició d’aquest, ja conegut des de finals de l’Edat Mitjana, com el “camí ral de Montserrat”.

Els viatgers que des de finals del segle XV fins als nostres dies han deixat descripcions i diaris dels seus viatges, per damunt de cap altre, expliquen preferentment aquest camí, el qual, per Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, Martorell, Esparreguera i Collbató arribava al peu de Montserrat. En aquest últim lloc, a Collbató, el facilitar guies i cavalleries per l’accés al monestir de la Mare de Déu de Montserrat va arribar a convertir-se en un bon complement a les feines agràries.

L’antic itinerari del camí ral de Montserrat

Des del Centre d’Estudis Martorellencs hem estat durant molts anys analitzant els itineraris antics dels camins i carreteres de la zona, la qual cosa s’ha convertit, entre d’altres realitzacions, en una tesi doctoral d’un de nosaltres (1). Amb aquests estudis, ens resta palès que, després de dos segles i mig de rectificacions i millores del traçat, l’antic trajecte del camí ral de Montserrat només coincideix puntualment amb la carretera actual, al menys en el trajecte entre Martorell i Collbató.

L’itinerari més antic entre Martorell (on el camí se separava de l’antic camí ral de Lleida, Saragossa i Madrid, que anava per Piera i Capellades) i el monestir de Montserrat travessava directament els nuclis urbans d’Abrera, Esparreguera i Collbató, municipis per als quals era una inqüestionable font de riquesa. Aquesta constatació significa que l’itinerari primitiu del camí ral, allà on encara es conserva, no pateix de cap manera la interferència del trànsit rodat modern, ja que les noves vies de comunicació passen per fora dels nuclis de les poblacions.

Si es recuperés aquest antic itinerari, al menys des de Martorell al peu de la muntanya deixaria de ser una empresa incòmoda i arriscada per a convertir-se en fàcil i agradable. El problema per a reconstruir el camí, rau (en tot cas) en aquells llocs on el camí primitiu, al no ser valorat per falta d’ús, ha estat destruït per moviments de terra moderns (polígons industrials, rebaixament de camps de conreu, extracció d’àrids, etc.).

Hem volgut esbrinar, sobre el terreny, en quina situació es troba aquest camí actualment i hem vist que, malgrat no conservar-se memòria del seu conjunt, el camí antic encara subsisteix en gairebé tota la seva integritat i sense interrompre’s en cap moment, malgrat que la seva utilització ha estat molt diversa. En alguns trams ha estat integrat en forma de carrer dintre de les trames urbanes dels diferents pobles pels quals travessava, en altres s’ha mantingut com a adequat per al trànsit rodat, sigui asfaltat o no, i d’altres és només apte per a passar-hi a peu.

A més, hem comprovat que en gran part del camí són presents encara uns valors paisatgístics força interessants i que, pel fet d’haver-se anat formant els diferents nuclis de població al llarg del seu itinerari, són nombrosos els llocs que presenten un interès històric, cultural i fins i tot monumental. A tall d’exemple, es pot confirmar que el camí passava pel costat mateix de les esglésies parroquials de cada poble o vila.

La recuperació del camí romeu anomenat el Camí Ral de Montserrat

Una vegada analitzats tots aquests aspectes hem arribat a la conclusió, i aquesta és la raó d'aquest projecte, que la recuperació del camí primitiu per al trànsit a peu, en bicicleta o a cavall entre el pont del Diable i Montserrat, amb finalitats culturals, esportives i també religioses, no és una tasca gens difícil. Només fa falta una coordinació entre els municipis de Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató per a la definició del camí, la seva senyalització, la adequació en els pocs trams on faci falta i la promoció dels llocs d’interès pels quals travessa. A fi de comptes, es tracta d’un camí de peregrinació a Montserrat que té una història de més de sis cents anys. Gràcies a les gestions impulsades des del CEM aquesta coordinació està ara força avançada.

En canvi, creiem que els beneficis de la recuperació del camí són nombrosos i abasten a diferents àmbits i grups socials.

Pel que fa als viatgers:

En primer lloc es posaria a l’abast dels pelegrins a Montserrat una ruta molt més fàcil i agradable que l’actual, apte només pels més agosarats. I Montserrat, a més d’un monestir enclavat en un paratge pintoresc, és un punt de devoció singular, amb un important efecte d’atracció que arriba, fins i tot, més enllà de Catalunya.
A més, cal tenir en compte que l’excursionisme és una activitat amb un nombre de practicants cada vegada més gran. Hi ha gent de totes edats que podrien fer el camí, o part d’ell, simplement pels seus valors paisatgístics i d’activitat física.
Finalment, sembla clar que el nostre país es decanta cada vegada més per un turisme de qualitat, dins del qual el turisme cultural té molta importància. La recuperació d’aquest camí proporciona uns valors històrics reconeguts i, pel fet de passar pel bell mig de les poblacions, permet recuperar els aspectes monumentals de cada poble o vila, que no per ser petits i desconeguts són poc interessant, ja que alguns d’ells ens porten a època romànica i gòtica o al Renaixement.

Pel que respecta als municipis per on passa, pot aplicar-se gran part d’allò exposat en l’apartat anterior i, a més, incidir en alguns altres aspectes:

La revalorització del veïnatge d’un lloc amb un atractiu de gran magnitud com és el monestir de Montserrat.
El cost econòmic mínim que representa posar en ús i mantenir expedit de l’esmentat camí.
La rendibilitat econòmica que pot representar el pas de moltes persones, generalment amb cert poder adquisitiu, per dins de les poblacions, si més no, per exemple, en l’àmbit de la restauració.
Com que el camí, generalment, travessa les poblacions en sentit longitudinal, és també un motiu d’al·licient per aquells barris extrems que puguin trobar-se en situacions d’un cert estancament.
Finalment, la recuperació del camí, és també un motiu de millora de la imatge pública per a uns municipis que, com la majoria dels del Baix Llobregat, s’identifiquen generalment per la seva producció, més que per la qualitat de vida.

(1) Veieu la tesi doctoral: Vives Tort, Miquel. L'Evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix [en línia]. Lloc: Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 2007.