Diferenciar entre cèl·lula eucariota i cèl·lula procariota.
Diferenciar entre les cèl·lules animals i les vegetals.
Identificar els diferents òrgans i parts de les cèl·lules, així com les seves funcions.
Reconèixer els diferents nivells d'organització cel·lular.
ESTEM FORMATS PER CÈL·LULES
En la naturalesa, els éssers, tant si són vius com inerts, estan formats per matèria. Però...què diferencia els uns dels altres? Què tenen en comú un bacteri, un fong, un pi o un lleó?
Els éssers vius tenen unes característiques que els éssers inerts no tenen:
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
Les persones, com la resta dels éssers vius, estem formats per cèl·lules. Les nostres cèl·lules són molt petites. En general, la seva grandària és unes cent vegades menor que un mil·límetre. Les cèl·lules, a pesar de ser tan petites, duen a terme les tres funcions vitals:
La nutrició
Consisteix a obtenir els nutrients que qualsevol ésser viu necessita, respirar, utilitzar els nutrients i expulsar les substàncies de rebuig. Els aparells implicats en aquesta funció són l'aparells digestiu, el respiratori, el circulatori i l'excretor.
La relació
Consisteix a reaccionar a tot allò que passa dins i fora del cos. L’aparell locomotor i el sistema nerviós treballen coordinats i fan possible aquesta funció.
La reproducció
Consisteix a produir descendents o fills. L’aparell reproductor masculí i el femení permeten que les persones duguin a terme la funció de reproducció i tinguin descendència.
La cèl·lula és la part més petita d'un ésser viu capaç de fer les funcions de nutrició, relació i reproducció.
Saps quantes cèl·lules tenim les persones?
Encara que no és possible conèixer amb exactitud el número de cèl·lules que té el cos humà, alguns estudis afirmen que tenim aproximadament entre 30 i 40 bilions de cèl·lules, això sí, no totes són iguals. Com que en el cos es realitzen funcions diferents, tenim més de 200 tipus de cèl·lules diferents dins el nostre cos.
Com es diu la ciència que estudia les cèl·lules i els éssers vius?
La biologia és la ciència que estudia les cèl·lules i els éssers vius.
LES CÈL·LULES
Les cèl·lules, en general, són microscòpiques. Com veurem més endavant, n’hi ha de formes diverses, però totes tenen tres parts: la membrana, que les recobreix; el citoplasma, que n’omple l’interior i conté els orgànuls, i el material genètic, que pot estar tancat en un nucli o no.
• La membrana és un embolcall fi i flexible que envolta la cèl·lula i regula l’intercanvi de substàncies amb l’exterior.
• El material genètic és format per una substància fibrosa àcid desoxiribonucleic o ADN que conté la informació genètica i dirigeix el funcionament cel·lular.
• El citoplasma és un gel que omple l’interior de la cèl·lula i conté els orgànuls.
• El nucli protegeix l’ADN i controla la reproducció de la cèl·lula.
• Els orgànuls fan les diferents funcions cel·lulars.
LA GRANDÀRIA I LA FORMA DE LES CÈL·LULES
La grandària de les cèl·lules d’un ésser viu no té cap relació amb la seva mida, és a dir, no per ser un ésser més gran, les seves cèl·lules també ho han de ser.
La majoria de les cèl·lules són microscòpiques, és a dir, la seva mida és tan petita que per a poder observar-les necessitem un microscopi, com ara els glòbuls vermells, els glòbuls blancs o els espermatozoides.
La unitat que s’utilitza per a mesurar aquestes cèl·lules és la micra, que equival a una mil·lèsima de mil·límetre:
1 micra = 0,001 mm
Algunes cèl·lules es poden veure a simple vista, com és el cas d’alguns ous d’ocells abans de ser fecundats, que poden assolir diversos centímetres, o les cèl·lules nervioses que recorren el coll de la girafa, que superen el metre de longitud.
Sabies que l’ou és una de les cèl·lules més grans que podem veure a simple vista?
El rovell és el nucli i la clara és el citoplasma. També té una membrana transparent que protegeix el citoplasma i la paret cel·lular és la closca de l’ou.
La forma de les cèl·lules també és molt variada: hi ha cèl·lules en forma de disc, com els glòbuls vermells; cèl·lules esfèriques, com els glòbuls blancs o els òvuls; d’estrellades, com les neurones; o en forma polièdrica, com les cèl·lules de les plantes.
glòbuls vermells i blancs
cèl·lules pulmonars
neurones
cèl·lula vegetal
cèl·lules de la pell
Teixit muscular
ÉSSERS UNICEL·LULARS i PLURICEL·LULARS
Els éssers vius poden ser més o menys complexos, depenent del nombre de cèl·lules que els formen i del grau d’organització que aquestes tenen. Hi ha éssers vius unicel·lulars i éssers vius pluricel·lulars.
Els éssers vius unicel·lulars són constituïts per una única cèl·lula. En aquests éssers vius, les tres funcions vitals les fa l’única cèl·lula que tenen. Alguns éssers vius unicel·lulars poden viure en conjunts anomenats colònies. Tanmateix, no estan organitzats ni coordinats: en una colònia, cada cèl·lula continua sent un ésser viu independent que pot sobreviure per ell mateix si se separa de la resta.
Els éssers unicel·lulars amb cèl·lula procariota són els bacteris i altres éssers similars.
Són éssers unicel·lulars amb cèl·lula eucariota els protozous, les algues microscòpiques i algunsfongs.
Els éssers vius pluricel·lulars són constituïts per diverses cèl· lules. Les cèl·lules dels éssers pluricel·lulars no són independents. Han de viure juntes i poden especialitzar-se per fer una tasca, és a dir, adaptar la seva forma i les seves característiques. Fins i tot poden coordinar-se i funcionar com una unitat.
Les plantes i els animals són organismes pluricel·lulars. Estan formats per milions de cèl·lules. Les seves cèl·lules s'especialitzen per realitzar determinats treballs com ara: els globuls vermells s'encarreguen de transportar oxigen, les neurones de transmetre informació a través del cos i els espermatozous i els òvuls intervenen en la reproducció.
TIPUS de CÈL·LULES
Tot i compartir l’estructura amb membrana, citoplasma i material genètic, no totes les cèl·lules dels éssers vius són iguals. Trobem dos tipus principals de cèl·lules:
• Les cèl·lules procariotes. Tenen el material genètic lliure en el citoplasma, molt pocs tipus d’orgànuls i una paret rígida al voltant de la membrana.
• Les cèl·lules eucariotes. El seu material genètic està tancat en el nucli i posseeixen, a més, molts tipus d’orgànuls. Algunes d’aquestes cèl·lules tenen una paret rígida al voltant de la membrana i d’altres no.
PARTS DE LES CÈL·LULES
ORGANITZACIÓ CEL·LULAR
En els éssers pluricel·lulars, les cèl·lules s’organitzen en diversos nivells.
Les cèl·lules que realitzen la mateixa funció formen els teixits. Per exemple, el teixit muscular, el teixit nerviós o el teixit ossi. Hi ha teixits que s’uneixen per funcionar conjuntament i formen els òrgans, com ara l’estómac, l’ull o els músculs i els ossos. Així mateix, hi ha òrgans que actuen de manera coordinada per realitzar un treball i formen un sistema o aparell, com ocorre amb el sistema muscular, el sistema nerviós, el sistema ossi, l’aparell locomotor o l’aparell excretor. La unió de tots els aparells i sistemes constitueix un organisme, és a dir, un ésser viu complet capaç de dur a terme les funcions vitals. Per exemple, un gat o un roser.
Saps quin és l'òrgan més gran del cos humà?
Com ja sap, un òrgan és una part del cos formada per diversos teixits que duu a terme una funció determinada. La pell és l'òrgan més gran del cos humà.
Te'n recordes quants i quins són els aparells del cos humà?
Al cos tenim sis aparells:
● L’aparell digestiu, format per òrgans com ara l’esòfag, l’estómac i l’intestí prim.
● L’aparell locomotor, format pels sistemes muscular i ossi.
● L’aparell respiratori, format per òrgans com ara el nas, la boca, la tràquea i els pulmons.
● L’aparell circulatori, format pel cor i els vasos sanguinis.
● L’aparell excretor, format per òrgans com ara els ronyons i la bufeta de l’orina.
● L’aparell reproductor, format pels òrgans reproductors masculins i femenins.
EXEMPLES d'aquesta ORGANITZACIÓ CEL·LULAR a partir de cèl·lules epitelials i musculars:
Per tant, podem concloure:
COM ES REPRODUEIXEN LES CÈL·LULES?
Les cèl·lules, tant dels organismes unicel·lulars com pluricel·lulars, es reprodueixen dividint-se en dos.
Organisme UNICEL·LULAR
La reproducció de la cèl·lula representa també la reproducció de tot l'organisme.
La cèl·lula es prepara per dividir-se.
El nucli s'allarga i la membrana cel·lular es va estrenyent per la meitat.
La membrana es divideix i es formen dues noves cèl·lules completes.
Exemple: divisió d'un parameci (protozou)
Organisme PLURICEL·LULAR
La divisió cel·lular permet el creixement de l'organisme, ja que augmenta el nombre de cèl·lules d'aquest.
Les cèl·lules dels éssers pluricel·lulars, com ara les de la pell i les musculars, es reprodueixen dividint-se en dos. Perquè l'organisme es pugui reproduir i donar lloc a un altre individu, els éssers pluricel·lulars tenen unes cèl·lules especials, anomenades cèl·lules sexuals. Aquestes cèl·lules, en unir-se, donen lloc a nous individus.
En unir-se un òvul i un espermatozoide, es genera una nova cèl·lula, anomenada zigot.
El zigot es divideix successivament, fins a donar lloc a un nou individu.
BACTERIS i VIRUS
Els bacteris i els virus són invisibles a l'ull humà. Estan presents en gairebé qualsevol ambient i poden fer-nos emmalaltir. Molts d'ells ja existien quan encara a la Terra no hi havien éssers vius majors però, a part d'això, poca cosa més tenen en comú.
La gran majoria dels bacteris són inofensius o beneficiosos.
Si bé és cert que alguns bacteris causen problemes de salut, també és veritat que són una minoria davant els que ens aporten beneficis a nivell individual o col·lectiu. Aquests són alguns exemples de bacteris beneficiosos per a nosaltres:
L'estreptococ i el lactobacil són bacteris que poden viure dins la llet i la transformen en iogurt.
Escherichia.És un dels molts bacteris que viuen a l’intestí de les persones i que ajuda en la digestió dels aliments.
Bacillus. Alguns bacteris d’aquest grup s’utilitzen per combatre infeccions de les plantes en jardins i camps de conreu, substituïnt eficaçment els insecticides químics i evitant així la contaminació dels rius i els aqüífers subterranis.
Rhizobium. Bacteri d’algunes plantes lleguminoses que viu a les seves arrels. Capten nitrogen atmosfèric i el transformen en compostos que les plantes poden aprofitar per la síntesi d'aliment.
Sabies que fins i tot hi ha bacteris que són capaços d’utilitzar el petroli com a aliment i transformar-lo en substàncies que incorporen a la cadena tròfica?. Amb el temps serà un bon sistema per lluitar contra les marees negres produïdes pels vessament de petroli al mar.
I què hi ha dels bacteris dolents?
Tot i que, com ja hem dit, la gran majoria de bacteris són inofensius o beneficiosos, hi ha alguns que provoquen malalties infeccioses. A aquests bacteris els anomenem bacteris patògens. Algunes d'aquestes malalties són la tuberculosi, la pneumònia, la salmonel·losis, el tètanus...
Els virus NO són éssers vius.
Els virus són els invasors més estranys de la naturalesa. També se'ls defineix com a agents infecciosos. No se'ls considera éssers vius perquè no tenen una estructura cel·lular i, sobretot, perquè no són capaços de realitzar les tres funcions vitals (nodrir-se, reproduir-se i relacionar-se). Això si, tenen la capacitat de reproduir-se si aconsegueixen infectar una cèl·lula viva.
En l'èsser humà poden ocasionar malalties com els refredats comuns o d'altres molt més greus, com la recent pandèmia del coronavirus.
Les seves formes són molt variades però tots tenen una estructura bàsica com la de la imatge.
Quines formes tenen els virus?
INVESTIGUEM UNA MICA...
Les tutores de cinquè som coneixedores de la importància d'un sistema immunològic fort per tal de prevenir malalties ocasionades pels microorganismes patògens.
Per aquesta raó volem muntar una exposició amb dos ambients:
PRIMER ambient de l'exposició
En la situació actual de pandèmia, hem après a com actuar davant el coronavirus però ens agradaria que ens ajudéssiu a fer una exposició amb informació sobre aquelles malalties greusproduides per BACTERIS. D'aquesta manera, podrem mostrar a la resta de l'escola quines són i què han de tenir en compte per prevenir-les.
Hem fet un llistat de quines malalties haurien de sortir a l'exposició:
Tuberculosi
Pneumònia
Salmonel·losi
Còlera
Tètanus
Tosferina
Meningitis
Diftèria
Lepra
Considerem que a cadascuna de les malalties hauria d'aparèixer la següent informació:
Nom del bacteri que l'ocasiona.
Via de contagi
Símptomes
Prevenció
Tractament
Sigueu creatius amb el vostre mural i feu dibuixos per il·lustrar-lo !!!
SEGON ambient de l'exposició
Volem fer una exposició de maquetes sobre les cèl·lules. Haureu de construir aquestes maquetes amb materials reciclats, amb objectes o materials d'ús habitual a les llars, material de papereria, etc.
Podeu escollir de quina cèl·lula voleu fer la maqueta: EUCARIOTA (Animal o Vegetal) o PROCARIOTA (Bacteri).
Confiem en què les maquetes quedaran súper bé i que l'exposició serà tot un èxit !!!