Visita a l'observatori de Samarcanda

Sabíeu que el 1437 ja s'havia calculat la inclinació de l'eix de la Terra amb una precisió gairebé exacta? La astronomia no només ens permet recórrer el cel. També la Terra i l'història de l'humanitat. El nostre company Quim Martorell comparteix amb nosaltres la seva visita a les ruïnes de l'observatori d'Ulugh Beg, a l'Uzbekistan. Una ressenya apassionant que ens porta des de la Ruta de la Seda fins als fonaments de l'astronomia posicional. No us perdeu els detalls sobre el gegantí sextant de 36 metres de radi!

Aprofitant l'avinentesa d'un viatge a l'Uzbekistan, exrepública soviètica situada a l'Àsia Central, independent des del 1991, no podia pas passar per alt una visita a les ruïnes del famós observatori d'Ulugh Beg, situat a la ciutat de Samarcanda, cruïlla de cultures i eix central de la Ruta de la Seda.

Mirzo Ulugh Beg (1394 – 1449) va ser un príncep timúrida. Nét de Timur Lang o Tamerlà, considerat l'heroi nacional del país. Governador de Transoxiana i posteriorment Emperador d'un vast territori que s'estenia des dels Urals fins a la Xina i de les estepes mongoles fins a l'Índia. Més enllà de la seva acció de govern, no massa exitosa, en el que destacà notablement fou en les matemàtiques i l'astronomia.

El 1428, en un turó als afores de la ciutat, va construir un observatori astronòmic (Gurkani Zij) dotat d'instruments de grans dimensions amb els quals va obtenir mesures d'alta precisió, tot i que a l'època no es coneixia encara el telescopi. Va esdevenir l'observatori més important i amb més prestigi del món musulmà i de l'Àsia Central, només comparable al d'Uraniborg del gran Tycho Brahe.

L'observatori estava constituït per un edifici cilíndric de 48 metres de diàmetre i 45 d'alçada, amb diversos grans rellotges de sol i un gran sextant amb un radi de 36 metres i separació òptica de 180º, en part excavat a la roca per minimitzar errors per moviments sísmics, i que permetia precisions angulars d'una vintena part de grau. Alhora també va manar construir una Madrassa (centre de coneixement i estudi) on va aconseguir reunir bona part dels matemàtics i astrònoms més erudits de l'època.

Entre altres aportacions al coneixement astronòmic, destaquen les següents:

• El 1437 va determinar la durada de l'any sideri, que va fixar en 365 dies, 6 hores, 10 minuts i 8 segons (amb tan sols un error de 58 segons!).

• També va aconseguir calcular l'eix de rotació de la Terra amb un valor d'inclinació de 23,52º.

• Així mateix, amb les mesures del seu gran sextant, una esfera armil·lar i un astrolabi, va ser capaç de fixar les coordenades exactes de fins a 1.018 estrelles, repartides en 38 constel·lacions.

Totes aquestes mesures i dades les va publicar el 1438 a les seves "Taules sultanianes", considerades el document científic astronòmic més precís des de Ptolemeu fins a Copèrnic. Els manuscrits restaren extraviats durant molt de temps fins que aparegueren a Anglaterra, on foren editats per primera vegada per Thomas Hyde a Oxford el 1665.

Ulugh Beg va morir assassinat a traïció el 1449 i poc després el seu observatori fou totalment destruït per fanàtics religiosos i a la llarga injustament oblidat. No va ser fins el 1908 que l'arqueòleg Vasiliy L. Vyatkin en va redescobrir les restes a partir de documents antics. Actualment només es conserven els fonaments de la planta circular de l'observatori i la secció subterrània del gran sextant excavat a la roca. A pocs metres s'ha erigit un museu que exposa la història i descobertes més rellevants de l'observatori, alguns instruments astronòmics de l'època i còpies dels manuscrits (els originals resten a Anglaterra).

En definitiva, una visita molt colpidora en tots els aspectes i amb el "plus" d'haver pogut estar a un dels llocs més importants per al progrés del coneixement de l'univers que ens envolta, i que sens dubte, fou cabdal per poder arribar a on som ara.

Quim Martorell