Ciències de la Naturalesa

INTRODUCCIÓ

La finalitat fonamental de les Ciències de la Naturalesa és dotar els alumnes i les alumnes tant d’elements conceptuals i teòrics com d’elements metodològics i de recerca que els permetin comprendre la realitat natural i poder-hi intervenir defensant-la, conservant-la i millorant-la. També és fonamental que s’introdueixin en el valor funcional de la ciència com a disciplina capaç d’explicar i predir fenòmens naturals quotidians i que adquireixin els instruments necessaris per a indagar la realitat natural d’una manera objectiva, rigorosa i contrastada.

La competència pròpia de la matèria, competència científica, es defineix com la capacitat d’utilitzar el coneixement científic per a identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix.

La competència científica està estretament relacionada amb la competència bàsica del coneixement i la interacció amb el món físic.

En el primer curs, l’eix vertebrador de la matèria girarà al voltant dels éssers vius i la seva interacció amb la Terra, incidint especialment en la importància que la conservació del medi ambient té per a tots els éssers vius.

Al segon curs l’organització dels continguts de la matèria gira al voltant de l’energia, la matèria, l’espai i el temps, així com de les seves interaccions i canvis.

Aquests continguts es desenvolupen tenint en compte el caràcter experimental de la matèria, fomentant l’ús del mètode científic com a mètode d’adquisició de coneixement i de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines de feina.

Els continguts de biologia i geologia del tercer curs, parteixen de l’estudi de l’estructura i la funció del cos humà i, des de la perspectiva de l’educació per a la salut, s’estableix la importància de les conductes saludables i s’assenyala la relació de cada sistema orgànic amb la higiene i la prevenció de les principals malalties. Així mateix, es proposa una visió integradora de l’ésser humà amb el seu entorn, mitjançant l’estudi de les interaccions i interdependències entre les persones i el medi ambient. 

La biologia i geologia de quart curs plantegen la introducció de les grans teories biològiques i geològiques que determinen les perspectives actuals de les dues disciplines. El coneixement de la història de la Terra i de la seva activitat permeten conèixer els grans canvis produïts en la interpretació dels fenòmens geològics sota el paradigma de la tectònica de plaques. Per la seva banda, la biologia d’aquest curs se centra en la teoria cel·lular, el paper unificador de la qual afecta tota la disciplina; el coneixement de l’herència biològica i la transmissió de la informació genètica, amb aplicacions i implicacions de gran abast social, i la teoria de l’evolució, que dóna sentit a tota la biologia. Finalment, es torna a reprendre l’estudi dels ecosistemes des d’un enfocament dinàmic i s’analitzen les necessitats energètiques dels éssers vius i la interdependència entre els organismes i el medi fisicoquímic, relacionant-los amb la comprensió dels problemes mediambientals.