CURIOSITATS SOBRE LES CATIFES
-TIPUS DE CATIFES, SEGONS LA TÈCNICA DEL SEU TEIXIT
KÌLIMS, DURRYS, JARAPAS,...
Són teixits plans formats tan sols pels fils de l’ordit i la trama. Una de les característiques de la majoria d’aquests teixits és que és difícil de precisar el dret del revés, ja que el dibuix queda igual de definit per les dues cares.
No tenen pelfa, per tant no tenen la superfície envellutada.
En el nostre país tenim una paraula que defineix molt bé aquestes tècniques de teixit: ESTORA.
Les altres denominacions són tal com se les coneix en els respectius països d’origen i tenen diverses variants en el moment de definir el teixit amb el fil de la trama.
CATIFES NUADES A MÀ
El seu origen és desconegut. La catifa més antiga que es conserva es coneix amb el nom de la catifa de Pazyryk, nom de la vall de la Sibèria on va ser localitzada. Va ser teixida entre els segles tercer i quart abans de Crist. La perfecció amb què va ser teixida i el detall del seu disseny evidencia que molts segles abans ja es teixien catifes nuades a mà.
Els dos tipus de nusos més utilitzats són el nus turc i el nus persa. (Quedi constància que hi ha moltes més varietats de nusos.)
El nus persa és la tècnica de nuar catifes utilitzada a tota la meitat oriental de l'Iran, tot el Turkmenistan, Afganistan, Pakistan i Índia. La Xina també utilitza, entre d'altres, el nus persa.
El nus turc és utilitzat en les zones més occidentals de l’Iran, tot el Caucas, Turquia països del Magrib i els diversos indrets d’Europa en els que s’han teixit de fa segles catifes nuades a mà.
L’estat espanyol, malgrat no ser la zona d’Europa més avesada a utilitzar catifes, va ser el primer on es van teixir catifes.
Els àrabs ens van aportar molts dels seus coneixements i ens van enriquir amb la seva cultura. Moltes d’aquelles aportacions han perdurat al llarg dels segles i una d’elles ha estat la tècnica de nuar catifes i de quines són les seves qualitats i avantatges: decoratives, confortables i sobretot la seva capacitat d’aïllament tant del fred com de la calor.
El nom de catifa, és d’origen àrab alcatifa.
Alfombra també ve de l’àrab, en aquest cas d’alfambra.
La reina Isabel la Catòlica va expulsar els àrabs, però en l’inventari dels seus béns hi consten nombroses catifes teixides pels àrabs.
Els teixidors de catifes de la península són els que van ensinistrar els francesos en l’art de teixir catifes.
De les més de 900 races d’ovelles que existeixen en el món tan sols algunes produeixen llana que sigui apta per fabricar catifes.
Una ovella produeix una mitjana de 3,60 kilograms de llana bruta.
Un 60% del pes d’aquesta llana es perd en el rentat i desengreixat.
Tan sols una part d’aquesta llana és vàlida per fer catifes.
Un teixidor hàbil pot fer de mitjana 10.000 nusos al dia.
Per teixir d’una catifa manual amb ordit i trama de cotó, de 4 metres quadrats i d’una qualitat mitja, s’utilitzen 7.000 metres de fil de cotó.
CATIFES DE TUFTED
És la millor manera que s’ha inventat per imitar la catifa nuada a mà, amb un procés totalment mecanitzat.
Són catifes teixides amb telers mecànics. El resultat és una catifa envellutada però que al costat d’una nuada a mà té moltes diferències: els fils que conformen el dibuix queden relativament lligats a la base del teixit atrapats entre els fils més gruixuts de la trama. Per tal de garantir que els fils quedin segurs al seu lloc, totes aquestes catifes passen per un procés d’aplicació d’aprest. Productes que s’apliquen a la part del darrera de la catifa i que li donen una certa rigidesa.
Aquesta tècnica i altres de molt similars a permès que aquestes catifes tinguin preus molt assequibles. Si han estat teixides amb llana de bona qualitat, la seva durabilitat està garantida per vàries desenes d’anys.
És normal que una catifa teixida mecànicament desprengui borrissol durant els primers temps de ser trepitjada.
Aquestes petites fibres que es desprenen, formen part del fil de llana de la pelfa de la catifa. Els fils estan formats per moltes fibres de llana. Quan aquests fils han estat tallats i igualats, una part de les fibres de llana per falta de tenir la suficient llargada, han quedat soltes sense poder quedar lligades a la base del teixit. Amb l'ús, aquestes fibres han d'anar caient. Això no és cap defecte. En els primers mesos, aquest borrissol sobrant s'ha de recollir amb una escombra de fibres vegetals. Com més es trepitgi la catifa, més aviat s'hauran extingit aquestes fibres sobreres.
Amb el mateix nom de TUFTED, es fabriquen catifes de forma més artesanal. Manualment es manipula una maquineta amb la que es van aplicant els fils de llana a un suport prèviament teixit i tensat. Al no quedar els fils de llana lligats per cap nus, cal aprestar-la un cop s'ha finalitzat el disseny. En la fabricació de catifes amb tufted manual, aquest aprest és fa aplicant una capa de làtex, que per donar-li un aspecte més acurat es finalitza amb l’aplicació d’un teixit a mode folre. Aquesta tècnica permet fer dissenys molt personalitzats i els preus, en aquests darrers anys, s’han abaratit considerablement en ser fabricades en països on la mà d’obra és molt barata.