Els materials de la poesia

Tradicionalment, la poesia ha estat elaborada a partir de dos elements: el ritme i la rima.

EL RITME

El ritme és la capacitat dinàmica d'un text que resulta de la combinació dels elements que hi intervenen. Aquests elements són les paraules, els accents, les pauses, els versos i les estrofes.

El vers és el conjunt de mots que s'articulem mitjançant un esquema mètric. Afegit a altres versos forma estrofes i poemes.

En un poema hi podem trobar:

Versos esparsos, és a dir, versos que no rimen. El darrer de l'estrofa:

[...] En tu m'aprenc i em desaprenc en tu,

i aquest vaivè tranquil és el que em du

fins al centre més pur del propi jo.

(Amb l'ombra dòcil –fragment. P. 178).

Versos blancs, que, tot i que mantenen una estructura mètrica, no rimen.

Jo, per exemple, em llevo

cada dia ales set

vint-i-cinc i m'afaito

lentament perquè em vagui

de reprendre, una a una,

les paraules i omplir-me'n les mans. Són llargs els dies,

llargues les hores lentes,

i ara la gent creix massa

de pressa i tohom perd

el temps en ximpleries.

(Petita faula de mi mateix, p. 76).

Versos lliures, que no formen part d'una estructura mètrica.

En el trenta-cinquè aniversari

de la meva naixença

demanaré l'oblt per ls que han mort

i la pau per als que resten.

(En el trenta-cinquè aniversari. P. 65).

Els versos poden ser isosil·làbics i anisosil·làbics.

Versos isosil·làbics quan tenen sempre el mateix nombre de síl·labes.

Versos anisosil·làbics quan tenen un nombre de síl·labes diferent.

Els versos poden ser d'art major o d'art menor.

Els versos d'art major són els que tenen nou o més síl·labes.

Els versos d'art menor són els que tenen vuit o menys síl·labes.

Fugiria de mi si no pogués

recuperar el meu temps i interrogar-lo,

tornar al passat com qui torna a la casa

en què visqué i, recorrent-la, troba,

lúcidament sorprès, tots els indicis

d'allò que és, i s'aprèn contemplant-los.

Fugiria de mi i em sentiria

desolat i enyorós, com qui perdut

enmig d'un mar immòbil defalleix

sabent que res ja no incita a viure.

(Suite de Parlavà, 1 –fragment. P. 189).

. Fes una anàlisi dels versos de «La Suite de Parlavà, 1».

Quina diferència hi ha entre els versos isosil·làbics i els anisosil·làbics?