Presentació

La societat, al llarg dels temps, s’ha suportat i projectat en el territori amb unes persones que han intervingut com actors i espectadors permanents i que l'han convertit en un àmbit ric i complex en concepcions. La realització d’activitats laborals, culturals, de lleure, socials, familiars o les referències orals del propi entorn immediat (familiar i veïnal), han estat l’eix sobre el qual ha girat una part important d’aquest àmbit d’actuació individual de relació amb el territori.

Actualment, des d’una perspectiva acadèmica, i pel que fa al territori, el paper reservat als estudiants, en el millor dels casos, ha quedat circumscrit a l’ampliació del coneixement propi, però sense anar més enllà de la simple recepció de les interpretacions dels geògrafs erudits i de la informació descriptiva que hi ha relacionada. Però també en els moments presents, i a partir les noves tecnologies d’informació geogràfiques, es pot possibilitar el desenvolupament d’una gamma d’activitats en el propi marc sociocultural del territori, on les estructures i les pràctiques combinades entre les diferents assignatures (llengua, història, biologia,....) formin noves concepcions de relació identitària dels alumnes amb el territori sobre el coneixement afegit de l’herència cultural o científica que ja hi ha d'aquest. D'aquesta manera, les noves tecnologies aplicades a la Ciència Geogràfica estan possibilitant que els alumnes adoptin un rol d’actors i espectadors actius, la qual cosa reverteix en un augment del coneixement aplicat de la pròpia ciència i al desenvolupament de moltes de les seves subdisciplines.

Tan de bo sigui aquest el procés a partir del qual és generi l’inici d’una nova experiència que lligui les persones, no únicament els estudiants, amb el territori per mitjà de la recerca, la memòria i l’oralitat extreta per aquests, la qual, de forma simultània, comportarà també una promoció, reconeixement i dignificació dels valors i costums tradicionals.

Vull posar de manifest, i tal és el propòsit immediat d’aquesta contribució, com els SIG i els geoserveis distribuïts, especialment les IDE (Infraestructures de Dades Espacials), aplicats als sistemes d’ensenyament (Eso, Batxillerat,....) i el seu camp d’actuació, poden constituir un element instrumental estratègic per a potenciar un coneixement més ampli del país, de l’entorn immediat i interpretació del territori per les persones que hi viuen, i la pretensió que constitueixi un llegat de futur.

Joan Vinyoli i Serra

jvinyoli@gmail.com