Els trencaclosques de l'Alí

Us explicaré una història que va passar a la ciutat de Menfis, a Egipte, fa 4.500 anys. En aquell temps, Menfis era la capital d’Egipte i la ciutat més poblada del món: tenia mig milió d’habitants, que vivien dominats pel faraó.

El faraó del que us parlaré es deia Snefrú, i també us parlaré dels seus fills Kannefer i Keops i de les dones d’Snefrú, Heteferes, Seshat i Merittefes i de l’estrany trencaclosques que va haver de muntar Sedum, mestre de Keops i comptable d’Snefrú, per resoldre un misteri que el podia convertir en un home ric o bé en un mort.

Però tot això no us ho podria explicar si no hagués conegut l’Alí, un pescador del riu Nil, que havia nascut a Luxor, una de les ciutats més fascinants de l'Alt Egipte, i que en les hores mortes retallava figures de fusta. El riu Nil és el més llarg d’Àfrica, i travessa tot Egipte. En realitat, és el més llarg de món.

L’Alí em va explicar que quan era un nen el seu pare i la seva mare li explicaven històries. Una d’aquelles històries és la de l’enverinament del faraó Snefrú, que ara us explicaré. Però abans deixeu-me fer-vos una pregunta: sabeu com van vestits els nens que viuen a la riba del riu Nil?

Com deia, fa 4.500 anys a Menfis, la capital de l’antic Egipte hi regnava el faraó Snefrú, que tenia dues dones. La primera dona, Heteferes, havia tingut dos fills: Kannefer i Keops. I un d’aquests dos havia de succeir el seu pare Snefrú, que ja era prou vell i no trigaria gaire a morir.

Des de feia setmanes, Snefrú patia una estranya malaltia: no es podia aixecar del llit i la pell li havia quedat del mateix color de la cendra. Els metges no sabien què li passava i tothom esperava la seva mort.

Un dia, Sedum, el seu comptable i mestre de Keops, va trobar els seus dos camells morts a l’estable. Era estrany, però com que de diners no n’hi faltaven, en va comprar un parell al mercat. Al cap d’una setmana, també va trobar morts aquells camells i va pensar que alguna de grossa en passava. Així que va anar a visitar una fetillera que sempre tenia remeis per a totes les coses i li va explicar el que li havia passat amb els camells. La fetillera va dissimular un somriure i li va dir:

–El que t’ha passat és ben senzill. Segur que al costat de l’estable hi tens un arbre.

–Sí, –va dir Sedum.

–I que hi deixes els camells perquè estiguin a l’ombra.

–Sí, –va tornar a dir Sedum.

–I que l’arbre té un fruit vermell tan amarg que no gosaries menjar-ne.

–Sí, va repetir Sedum.

–Doncs ja ho tens, –va dir la fetillera. Els teus camells han menjat els fruits i s’han enverinat. Si aquest fruit el desfessis en petites quantitats i te’n posessis una mica al plat cada dia, la teva pell es tornaria de color de cendra i moriries a poc a poc.

Dit això, la fetillera es transformà en un cocodril i se submergí en les aigües del Nil.

Mentre m’explicava aquesta història, l’Alí anava retallant fusta i en feia camells, cases, arbres… I la seva filla jugava a nines amb unes nines que havia fet ella mateixa… Després us les ensenyaré.

Però ara havia retallat un ésser molt estrany.

És el déu Set, –em va dir l’Alí. El déu que simbolitza les forces destructores. A la mà hi porta un anj, el símbol de la vida, que treu o dóna, segons vulgui, i la seva veu és el tro.

Efectivament, quan en Sedum tornava a casa tenia la sospita que a Snefrú l’estaven enverinant amb aquell fruit vermell. De cop i volta, es va posar a ploure i Set, amb la veu del tro, va dir-li:

–Sedum, no gosis interposar-te en el meu pla. Snefrú morirà de mort lenta i al seu lloc hi haurà qui jo vulgui posar-hi.

En Sedum ho va entendre perfectament. Snefrú estava sent enverinat. Ara només calia descobrir qui ho feia, encara que això hagués de costar-li la vida.

Així que en Sedum va anar a palau a parlar amb el seu deixeble Keops, fill d’Snefrú i germà de Kannefer.

–Algú està enverinant Snefrú, senyor de totes les terres del Nil, llum d’Egipte i fill de Ra, el déu del Sol. –Va dir en Sedum a Keops.

–Com ho saps?

Aleshores en Sedum va explicar-li la història dels camells enverinats, de la fetillera, de l’arbre de fruits vermells i del déu Set.

–És ben clar, Set no vol que jo sigui faraó quan mori el meu pare. Per això m’acusaran a mi d’haver-lo enverinat. Però qui podria fer una cosa així?

Keops va pensar una estona i acte seguit es va dirigir cap a l’habitació de Seshat, la segona dona del seu pare.

–Seshat –va dir-li–, tu que t’encarregues de la cuina de palau, sabries dir-me si d’entre les espècies que es fan servir, n’hi ha una que es fa molent un fruit vermell que només es troba en uns pocs arbres?

Seshat va empal·lidir en sentir-se descoberta i va cridar el déu Set perquè l’ajudés. Però Set no va poder ajudar-la perquè estava tenint una lluita ferotge amb el déu Ra, el déu del Sol que durant el dia il·lumina la Terra prenent la forma d’un falcó.

Com que es va sentir sola, Seshat va dir:

–Li diré a Snefrú que ets tu qui l’enverina, em creurà abans a mi que a tu, perquè tu podries ocupar el seu lloc quan mori i jo no.

–Snefrú creurà qui pugui creure –va dir Keops– i rabiós va clavar un ganivet al cor de Seshat.

–La pluja havia deixat de caure i el Sol tornava a il·luminar Menfis, la capital de l’antic Egipte –va dir-me l’Alí, però la història encara no s’ha acabat.

Snefrú va ser informat que Keops havia mort la seva segona dona Seshat. Sedum, el comptable i mestre de Keops, era entre els qui van donar la notícia a Snefrú. I va dir:

–Oh, Snefrú, senyor de totes les terres del Nil, llum d’Egipte i fill de Ra, el déu del Sol. Keops ha mort la vostra dona, és cert, en un atac de ràbia, però la seva mort és merescuda perquè ella us enverinava posant cada dia pols de fruit vermell al vostre menjar.

–Això no l’excusa –va dir Snefrú. A qui mata la dona del faraó, només li espera la mort. Faré matar Keops i nomenaré hereu el meu altre fill Kannefer.

Per sort, Kannefer era allí i va dir:

–Oh, Snefrú, senyor de totes les terres del Nil, llum d’Egipte i fill de Ra, el déu del Sol. Perdona Keops, que només volia venjar-te.

–No puc fer-ho –va tornar a dir Snefrú. La llei d’Egipte val més que un fill.

–La llei d’Egipte no diu que el faraó pot casar-se amb la dona que vulgui?

–Sí –va respodre Snefrú–, és cert.

–Doncs per què a canvi de la vida de Keops no us caseu amb Merittefes, la jove que estima Keops? Així, ompliríeu el buit que us ha deixat la mort de Seshat i Keops ja tindria prou càstig en veure que la dona que estima es casa amb el seu pare.

–Hummm, –va fer Snefrú–, m’ho he de rumiar.

Al cap de dos dies, Merittefes va convertir-se en la tercera dona d’Snefrú, i Keops va caure en un estat de melangia. Però això no va durar gaire, perquè Snefrú va morir al cap de poc. El seu germà Kannefer no va voler ser faraó i Keops va succeir el seu pare al tron d'Egipte. Poc temps després, va casar-se amb Merittefes i va fer construir la piràmide més alta que mai s’havia construït perquè quan morís fos recordat com un gran faraó. Anys després, el seu fill i el seu nét també van manar de construir una piràmide al costat de la de Keops, però no van gosar que fos més alta que la d’aquell gran faraó.

–I de Sedum –vaig preguntar l’Alí–, què se’n va fer?

–Doncs Keops li va comprar no dos, sinó tres camells, i Sedum, amb les riqueses que havia acumulat al llarg de la seva vida com a comptable d’Snefrú i mestre de Keops va deixar Egipte i es va instal·lar a Grècia, on va descansar de la vida tan arriscada que havia dut a Menfis.

I conte contat, ja s’hauria acabat, si no fos que quan em vaig acomiadar de l’Alí, em va obsequiar amb els trecaclosques que havia fet per explicar-me aquesta història i, com que jo no portava càmera fotogràfica, em va donar uns ninos de fusta que són ell com era llavors, i ell quan era un nen i els seus pares. I la seva filla també va voler que pensés en ella i em va donar les nines amb què jugava i em va dir que no passava res perquè se’n faria més, de nines. I abans d’acomiadar-nos del tot, l’Alí encara va tenir temps d’ensenyar-me a escriure en jeroglífic. Potser en podríem fer alguna cosa de tot això, oi?

Ara, contesteu en un document word: Què hem après amb aquest conte?