Biografia (Resum)

Resum dels trets principals de la biografia de Jaume Mimó i Llobet. En altres apartats s'inclouen textos biogràfics més amplis, redactats durant els darrers anys per diversos historiadors i estudiosos que han estudiat la seva trajectòria.

Infantesa, joventut i primeres experiències polítiques (1893-1930):

- Neix a Cerdanyola a l’any 1893, en una família que ja hi estava establerta des de l’any 1717. El seu pare era de Canaletes i la seva mare de Can Codina.
- Estudia a Sabadell i cursa Magisteri a Barcelona (1912).

- Fa de mestre a Súria (1912) i a Mollet del Vallès (1913-14).
- Publica un article (polèmic) sobre Pedagogia en “El Clamor del Magisterio" (1914).
- Deixa l’ensenyament per seguir l’ofici del seu pare Mestre d’Obres.
- Freqüenta els ambients intel·lectuals i artístics de Barcelona (els 4 Gats) i es relaciona amb pintors, escultors, músics, poetes i escriptors…
- A l’any 1924 viatja a París, amb companyia del seu amic l’escultor Josep Viladomat.
- A l’any 1926, publica un article sobre Cerdanyola a “La Veu de Catalunya”…
- Promou l’Ateneu de Cultura Popular (a l'època del dictador Primo de Rivera) Instal·lat als locals de la Cooperativa La Constància.
- És nomenat Jutge Municipal a l’any 1920 i Jutge suplent el 1924 i 1930

Boda de Jaume Mimó i Isabel Sarrablo, al 1933

Alcalde de Cerdanyola del Vallès (1931-1934):

- Es presenta a les eleccions municipals de l’abril de 1931 amb la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya, guanya les eleccions i el 16 d’abril és proclamat
- Batlle del primer Ajuntament Republicà Democràtic de Cerdanyola per 9 vots a favor i 1 en blanc.Fomenta la Cultura per grans i petits al poble: escoles, biblioteca, cors E. Clavé, teatre, exposicions, concursos de pintura, Primer Aplec de la Sardana, la Festa de l’Arbre...
- A nivell polític. Impulsa un tarannà democràtic, catalanista i republicà a Cerdanyola. Posa a diversos carrers de Cerdanyola noms tant significatius com Francesc Layret, Plaça de la República o Av.14 d’abril. L'Ajuntament de Cerdanyola vota a favor de l’Estatut de Núria. S’aprova el nou nom -correcte- del poble (Cerdanyola del Vallès).
- Diversos carrers de Cerdanyola són rebatejats amb noms republicans:
  - - Plaça Macià (Maqueses)
    - Plaça de la República (Sant Ramon)
    - Av. 14 d’abril (Sant Ramon)
    - Francesc Layret (Sant Ignasi)
- Es dona el nom del pintor Josep Togores a un carrer.
- S'inicien el tràmits de separació Església - Ajuntament. Es deixa d’assistir com a Corporació a les funcions religioses (mesura que, posteriorment, li costarà cara…)
- L'Ajuntament aprova L’Estatut de Núria (21-VII-31).
- El cementiri parroquial passa a municipal (1933).
- Es canvia el nom, adoptant el de Cerdanyola del Vallés (1934).

Activitats després de deixar l'alcaldia (1934-1936):

- L’any 34 deixa l’alcaldia. Passa a Jutge Municipal.
- Realitza un estudi sobre la problemàtica que afecta als pobles de la rodalia de Barcelona, sobre tot en relació a la degradació ecològica i als creixements urbanístics desordenats. Ho presenta al President Macià i a l’Alcalde de Barcelona (Aiguader). El treball es publica a la “Revista Mirador".
- Participa a la creació de la Revista “La Lluna”. Exerceix com a sots-director (amb el pseudònim "Jau-Mi-Llo").
- Participa a la creació del Grup de Teatre “La Constància”.
- Viatja a Madrid amb en Viladomat per demanar mestres per les escoles de Cerdanyola, i ho aconsegueix (maig de 1931).
- -VII-1931 – Festa Major amb els Cors de Clavé
- - Teatre
- - Una nova Escola
- -IX-1931 – Exposició de pintors: “Cerdanyola vista pels seus artistes”
- -X-1931 – Actuació dels Cors de Clavé
- -VII-1932 – Primer Aplec de Sardanes a Les Fontetes
- -IX-1932 – Creació d’un nou Grup Escolar
- -XII-1932 - Creació de dues Escoles Parvulari
- -1933 – Festa de l’Arbre
- -Col-labora amb la Revista de Cerdanyola-Ripollet, L’Atalaia
- -Promou una Línia d’Autobusos a Cerdanyola
- L’any 1933, contrau matrimoni amb la Directora de les Colònies Escolars de l’Ajuntament de Barcelona establertes a la Flor de Maig de Cerdanyola, el matrimoni tindrà tres fills, M Teresa, M Pilar i Jaume…
- A l’any 1933, comença a treballar en l’historia de Cerdanyola…

Represaliat polític, després de la Guerra Civil (1939 -1950):

- L’any 1939, es represaliat, detingut i empresonat a Sabadell. Durant l’estada dibuixa més d’un centenar d’apunts de les imatges de la presó. Aconsegueix sortir gràcies a l’ajuda de personatges ben vistos pel règim, entre ells el general Lafont i l’arquitecte Balcells.
- L’any 1942, s’exilia (amaga) a Barcelona i als Pirineus de Lleida. Durant l’exili pinta els paisatges que va descobrint pels Pirineus…
- L’any 1947, es jutjat pel “Tribunal de represión de la Masoneria y el Comunismo”, que el condemna a tres anys i un dia.

Historiador i home de cultura (1948 -1964):

- Truncada la seva actuació política i invalidat per poder portar una vida social “normal”, continua treballant com a Mestre d’Obres
- Segueix treballant amb entusiasme en l’estudi i recerca de l’Historia de Cerdanyola.
- Dona suport i col·labora amb la seva esposa, en la creació de l’Escola N. Sra. del Roser a Cerdanyola.
- A l’any 1948 publica els seu primer llibre: Guia excursionista a les Masies del terme de Cerdanyola…(en català).
- A l’any 1950 publica el seu segon llibre: Coses de Cerdanyola…(en català)
- A l’any 1950 guanya un premi en el Jocs Florals de Bellatera (en català)
- A l’any 1956:
  - Dona una notable conferència al Casino de Cerdanyola, per als "Senyors Estiuejants".
  - Acaba el seu tercer llibre sobre Les Fonts Boscanes de Cerdanyola. No serà editat (reproduït més tard a la 'Revista de Sardanyola') i prepara un altre sobre Romiatge a les Ermites del terme de Cerdanyola, que tampoc es publicarà…
  - Continua els seus treballs sobre Valldaura i Castell de Sant Marçal i segueix “excavant” vestigis arqueològics…(Turó de Can Olivé, Canaletes, Serragalliners, etc.)
  - Realitza un extens treball sobre “Les Rajoles de Mostra Catalanes”.
- A l’any 1959, presenta un estudi sobre el nom del poble.
- A l’any 1960, col·labora en la creació de la “Revista de Sardanyola”, en la que publica diversos articles sobre costumari: La Missa del Gall, La setmana dels Barbuts, Les Caramelles, La Setmana Santa, L’esbargiment a l’any 1900, adagis, Les Caramelles, Els Estiuejants, L’estiuet de Sant Martí, Nadalenques, El Ball de Gitanes, Jocs i Entreteniments i el Costumari del mes de Febrer…
- Mor a Cerdanyola el 15-II-1964, a la seva casa de la Plaça Sant Ramon, voltat dels seus i de les seves coses, de la seva llar de foc, dels seus poemes, dels seus escrits i llibres, de la seva nombrosa biblioteca, dels seus dibuixos, de la seva col•lecció de pintures i escultures, ceràmica antiga, monedes, segells i dels seus records de la seva Catalunya lliure, cultural i democràtica…

Reconeixements i homenatges (1977 - 2008):

- 1977 - El “Congrés de Cultura Popular” li va retre un homenatge a traves de l’exposició “Cerdanyola, mil anys d’història”
- 1983 - El nou Ajuntament democràtic de Cerdanyola l’hi dona el seu nom a un important carrer…
- 1987 - Es publica en la prestigiosa Revista de l’Associació Catalana de Ceràmica els seu treball sobre “Rajoles de Mostra Catalanes”…
- Ramon Sauló, cantautor cerdanyolenc, posa musica i canta els seu poemes…
- 1992- Es dona nom a un Institut de Cerdanyola
- 1993 - La ciutat recupera definitivament la “memòria” d’en Jaume Mimó i Llobet... amb l’Homenatge del Centenari, promogut per “Cerdanyola Debat”, s’edita un llibre que recopila la vida i l’obra d’en Jaume Mimó i Llobet. Es col•loca una placa commemorativa a “casa seva”
- Es lliuren objectes de la seva col•lecció al Museu Ortadò.
- 2001 - Es crea la BECA DE RECERCA “JAUME MIMÓ I LLOBET”
- 2007 - Dins de la commemoració del 30e. aniversari de l’escola IES Jaume Mimó, es destaca la figura d’en Jaume Mimó, que dona nom a l’Institut...
- 2008 - Arantxa Masachs aconsegueix una beca per l’estudi de l’Arxiu Jaume Mimó Llobet