Taules cafè-conversa

Per fer arribar la qualitat a l’aula, cal fer un bon acompanyament  i acollida al professorat, cal que des del centre assegurem la informació i el coneixement) i disposar d’un pla de formació per dotar al professorat de totes les competències i recursos que necessita. 

Si el professor està bé (benestar del professorat com a eix vertebrador de la jornada), se sent acompanyat i li dotem dels recursos necessaris podrà desenvolupar la seva feina molt millor i amb qualitat, i aquesta qualitat arribarà a l’aula

La nova regulació de la Formació Professional introdueix importants canvis, destacant que totes les pràctiques formatives passen a ser duals, integrant la formació teòrica amb l'experiència laboral en empreses. Les principals novetats són:

Dual General: l’alumnat realitzarà un mínim de 515 hores de pràctiques en empreses, permetent aplicar els coneixements adquirits en un entorn laboral real i enriquint la seva formació.

Dual Intensiva: aquesta modalitat exigeix que els estudiants siguin contractats mitjançant un contracte formatiu, garantint una immersió laboral més completa i vinculada directament al seu aprenentatge.

Aquestes novetats reforcen l’objectiu d’una formació professional més pràctica, adaptada a les necessitats del mercat laboral i amb un clar enfocament cap a l’ocupabilitat.

La taula comptarà com a ponents amb dues persones amb molta experiència treballant com a orientadores específicament en plans d'estudis de Formació Professional, que permetran als participants apropar-se a la realitat de l'orientació educativa en estudis professionalitzadors (necessitats, reptes, principals eines, etc.).

Acompanyament a l'alumnat - Sandra Garrido Romero - Institut Escola del treball de Barcelona - Joan Piqué Uría - Institut Les Salines

La rebuda, atenció i acompanyament de l'alumnat són aspectes cabdals per tal d'afavorir la seva fidelització i posterior èxit educatiu

Aquesta taula està centrada en el benestar des d'una visió integradora, que abordarà com les actituds positives, els hàbits saludables, de cura entre nosaltres mateixos i de respecte cap a les persones.  

Menjar sa o no? - Rosa Maria Aymerich Solà - Institut Badia i Margarit d'Igualada

Aquest és un projecte que respon a la necessitat d'introduir una dieta sana en una generació  amb una vida poc ordenada i amb molts desordres alimentaris. En moltes ocasions mengen qualsevol cosa o no mengen, amb la davallada energètica i de concentració que comporta.

L’equip docent de PFI ha decidit assegurar un petit refrigeri sa, variat i pedagògic a les dues hores de classe per a poder assegurar un nivell òptim de glucosa i de rendiment acadèmic. Aquest refrigeri s'ha convertit en un projecte d'aula.

Manual de comunicació i seguretat als tallers - Sílvia Salgado Rodríguez - Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm (Girona)

S'observen mals hàbits de comunicació interpersonal entre l'alumnat dins de l'aula i el taller. Per millorar aquest fet es crea a l'aula el Manual de comunicació i seguretat. Es tracta de treballar la comunicació assertiva, la seguretat i el treball en equip dins de l'aula i el taller, intentant incorporar recursos digitals  i coavaluacions, amb la intenció de potenciar una participació activa.

Es presenten tres experiències una de un cicle formatiu de màrqueting que ha fet una empresa que ofereix serveis a d'altres empreses, un PFI que ha fet una torre de refrigeració i un banc de recursos de competències de la Formació Professional.

Banc de recursos de competències de Formació Professional - Rafael Juanola Bailina - Institut Josep Brugulat (Banyoles)

Provoca'ns - Laura Torra - Escola Montserrat (Sant Vicenç de Castellet)

Aquest projecte es basa en l’experiència que es va tenir amb Manresa +Comerç, al mes de novembre de 2019. Se’ls hi va oferir la possibilitat de preparar una formació a càrrec dels nostres estudiants de primer curs, on havien d’explicar als seus associats “Les noves tendències del Retail 2020”. D’aquí sorgeix la nostra prova pilot, disposaven d’una nova missió: impartir formació durant 1 hora als petits comerciants de la capital de la nostra comarca. Com? Amb els coneixements adquirits del Mòdul Professional 04 del Cicle: Investigació Comercial. 

A quines conclusions s’arriba al finalitzar aquesta activitat? Doncs que l’alumnat s’implica amb major intensitat quan es tracta de solucionar un problema real. Recorren a diferents fonts d’informació, fins i tot, a contingut en anglès per obtenir el màxim de detall sobre el tema de recerca,  aprenent a seleccionar la documentació de major qualitat, es coordinen com un equip de treball, descobreixen que les competències es poden aprendre (en aquest cas, les comunicatives), treballen amb i pels altres, posen el seu talent al servei dels altres, aporten idees per avançar, es genera un debat respectuós alhora d’executar, s’exprimeixen per idear solucions creatives, aconseguint més autonomia en l’aprenentatge, però alhora es concep com un repte grupal quan s’assaboreix el triomf. 

Presentació d'experiències sobre metodologies duent a terme l'auditoria interna de centre. 

Checklist per la preparació de l'auditoria interna - Mireia Palau - Institut Carles Vallbona (Granollers)

Preguntes orientatives per a planificar l’auditoria interna d’un centre educatiu. Eines de suport al professorat. 

Autogestió d'una part de l'auditoria interna - Nedi Bosch - Institut Antoni Pous i Argila (Manlleu)

Realitzar una auditoria interna dividida en dos blocs, per una banda, l’avaluació interna on s’avaluen el procés d'Ensenyament-aprenentatge de forma interna entre caps de departament i el segon bloc, avaluació de la resta de processos del SGQ realitzada per un coordinador de qualitat extern al centre.

L'auditoria Interna des de la visió de l'empresa Encarni Pérez Bautista - Bureau Veritas

Al llarg de la presentació s'aniran veient els diferents punts de la Norma ISO 9001:2015 i la seva relació amb els requisits definits en el sistema de gestió d'un centre educatiu.

Certificació e2cat: com planificar l'autoavaluació de centre amb l'eina APLEC (nova versió), com abordar la redacció de la memòria i com preparar el contrast. 

Som un centre excel·lent? - Alberto Sorribas - Joan Vives - QualicatEdu

Un centre que treballa en millora contínua i aplica el REDAR amb èxit pot optar a elaborar una memòria e2cat i presentar-se a reconeixement extern, prèviament cal fer una autoavaluació.

Però, fer la memòria sempre és farragós, requereix temps i dedicació. Volem explicar com es pot simplificar aquesta tasca i ajudar en la seva realització.

Eines de la funció directiva per aconseguir l'èxit educatiu

Sandra Entrena Ortega - Escola Virolai

Com treballa la direcció el benestar emocional - Núria Carandell i Poch - Institut Josep Brugulat

Quins canvis contempla el Projecte de direcció  per poder millorar el benestar emocional d'alumnat i professorat. 

Lideratge en transició + lideratge distribuït - Sandra Entrena Ortega - Escola Virolai; Núria Carandell i Poch - Institut Josep Brugulat

Com preparar i fer el relleu d'un càrrec directiu perquè el projecte no es vegi compromès. 

La comunicació d'un centre educatiu té com a objectiu establir una comunicació eficient amb els diferents grups d’interès del centre, tan internament com externa.

En aquesta taula veurem diverses bones pràctiques de centres educatius que ens mostraran com gestionen la comunicació interna i externa.

La comunicació a l'Institut Josep Brugulat - Cristina Corbera - Institut Josep Brugulat

Pla de comunicació i eines de comunicació interna a l'Institut Miquel Biada - Laura Chacón - Institut Miquel Biada

La comunicació a l'Institut Torre Vicens - Javier Lupón 

Bones propostes sobre com establir accions a partir dels resultats, mesurar-les amb indicadors, fer ús de l'EPIQ. Avaluació i Revisió a la RxD.

Establiment i control d'indicadors pels objectius de la PGA - Jordi Ballester Ballester - Flora Vázquez Pampín - Institut Gallecs

S'explicarà com es fa la roda de Qualitat a l'INS Gallecs, a través de la RxD + Memòria, PGA, establiment d'indicadors, recollida i tractament a l'EPIQ

Gestió de grups i personal del centre tenint com a referència els indicadors de centre en la presa de decisions - Jordi Molina Molina - Natalia  Palma Trujillo - Institut d'Indústria Sostenible de Barcelona

Com hem gestionat els grups amb més dificultat tenint en compte els indicadors de resultats del centre, indicadors de satisfacció de l'alumnat, indicadors de satisfacció del professorat per millorar els resultats acadèmics.

Aquesta taula rodona presentarà experiències de projectes globalitzadors duts a terme a Primària i ESO, dissenyats per connectar l’aprenentatge amb contextos reals i significatius. Es posarà èmfasi en com aquests projectes, amb impacte directe en l’entorn, promouen la consciència social, l’esperit crític i la ciutadania activa. També es destacaran les col·laboracions amb agents externs que enriqueixen el treball educatiu i contribueixen a establir connexions autèntiques amb la realitat. Una proposta per reflexionar sobre el potencial transformador de l’educació a través d’iniciatives amb valor social i pedagògic.

Artivisme a la Primària - Toni Vila - Escola Virolai i 3ART

A l'Escola Virolai, el Toni Vila ha desenvolupat diversos projectes d'artivisme que integren l'art com a eina de transformació social i educativa.

Un exemple destacat és el projecte "Amb l'aigua al coll", realitzat a 5è de Primària. 

Aquesta iniciativa s'inspira en artistes que utilitzen l'art per generar consciència sobre problemàtiques socials i ambientals, fomentant en l'alumnat una actitud crítica i compromesa amb el seu entorn. 

El Toni compartirà d'aquestes i d'altres experiències.

Treballs globalitzadors i impacte social - Quique Vergara - Escola Virolai

A l'Escola Virolai, Quique Vergara ha liderat projectes de treball globalitzador a Secundària que connecten l'aprenentatge amb la realitat i promouen una ciutadania activa i crítica.

Un exemple destacat és el projecte "Sensellar", integrat en el Treball Globalitzador Interdisciplinari (TGI) i alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Aquest projecte aborda la problemàtica de les persones sense llar, implicant l'alumnat en la investigació de les causes i conseqüències d'aquesta situació, així com en la recerca de possibles solucions.

Mitjançant la col·laboració amb entitats socials i l'ús de metodologies actives, els estudiants desenvolupen competències transversals i una major consciència social.

Quique compartirà aquestes experiències, posant èmfasi en com el treball globalitzador pot transformar l’educació en un motor de canvi social.

La intel·ligència Artificial entra a les aules, conscientment i insconscient. Les persones educadores hem de ser conèixer i reflexionar sobre aquest fenomen imparable per tal de poder convertir-lo en una oportunitat per a la millora dels aprenentatges i de la tasca docent.

Intel·ligència Artificial i aprenentatge personalitzat: Dissenya i programa el teu Altaveu Digital a 4t d'ESO- Salvador José Cervera Valero - Institut Francesc Ferrer i Guàrdia (Sant Joan Despí) - Miguel Ángel Fuentes Arjona - Institut Quercus (Sant Joan de Vilatorrada) 

Experiència d'aula de 4t d'ESO on els alumnes amb ajuda de la IA dissenyen un altaveu físic programat digitalment

Primeres passes per tractar la IA als claustres - 

La intel·ligència artificial ha arribat a les aules, oferint oportunitats i plantejant dilemes ètics i legals. Coneguem els primers passos perquè els claustres abordin aquesta nova etapa de manera informada i responsable.

La intel·ligència Artificial entra a les aules, conscientment i insconscient. Les persones educadores hem de ser conèixer i reflexionar sobre aquest fenomen imparable per tal de poder convertir-lo en una oportunitat per a la millora dels aprenentatges i de la tasca docent.

Primeres passes per tractar la IA als claustres - 

La intel·ligència artificial ha arribat a les aules, oferint oportunitats i plantejant dilemes ètics i legals. Coneguem els primers passos perquè els claustres abordin aquesta nova etapa de manera informada i responsable.

Bones pràctiques en simulació amb experiències transversals entre cicles

El Congrés de l'Àrea de Farmàcia i Laboratoris; Un aprenentatge basat en esdeveniments dins l'àmbit dels Cicles professionals mitjans i superiors de l'àmbit sanitari. - Jofre Sendrós Gil - Institut Hospital del Mar FP Sanitària

Des de fa 3 edicions, cada curs, els grups de segon de l'Àrea de Farmàcia i Laboratoris de l'Institut Hospital del Mar FP Sanitària preparen un esdeveniment transversal a inicis de febrer que hem batejat amb el títol del Congrés de l'Àrea. Hi participen l'alumnat de CFGM de Farmàcia i Parafarmàcia, CFGS de Laboratori Clínic i biomèdic (orientació a recerca i orientació clínica), CFGS d'Anatomia Patològica i Citodiagnòstic i Curs d'especialització de Cultius Cel·lulars. Els grups preparen comunicacions orals i pòsters basats en articles científics i els exposen durant una jornada de congrés que simula totalment un congrés científic real. Hi ha ponències d'experts, comunicacions, Poster Sessions, Coffee Breaks, diplomes, premis... Etc. Tota la jornada és, en part, organitzada pels diferents grups. L'alumnat distribueix les ponències, fan la publicitat i el logotip, contacten amb els ponents experts... Etc. Aquest esdeveniment és avaluable i té impacte en diferents assignatures de cada cicle respectivament, amb l'objectiu d'avaluar competències transversals com son la comunicació, el treball en equip i la implicació en un projecte conjunt.

Simulació transversal a FOL/Ocupabilitat - Laura Badenas Orts -  Institut Hospital del Mar FP sanitària

Com aprendre a fer una bona entrevista professional mitjançant metodologia  simulació.

A l’assignatura de FOL, es prepara l’alumnat per afrontar entrevistes de feina mitjançant una metodologia activa i pràctica. Primer, s’explica què és una entrevista de treball i es mostren vídeos per identificar bones i males pràctiques. Després, es realitzen role-playing on l’alumnat practica com a entrevistador i candidat, millorant la seva comunicació i confiança.

La pràctica final és una simulació realista amb un tècnic en Recursos Humans, que realitza una entrevista mentre els estudiants l’observen i analitzen. Això permet reflexionar, extreure conclusions i incorporar aprenentatges útils per al seu futur professional.

La tasca tutorial dels docents, reptes i estratègies. "Acompanyar, guiar, mediar, empatitzar, orientar...posem en valor la tutoria a la Formació Professional".

"Mirada restaurativa a l'acció tutorial" - Immaculada Lorenzo Villar - Helena Jiménez de Macedo - Institut Salvador Seguí

L'Institut Salvador Sequí ha desenvolupant un projecte de pràctiques restauratives que implica a tot el centre. La mirada restaurativa de l'acció tutorial i la pràctica docent va començar com una pràctica pilot i ara ja és una realitat. Representants del centre ens explicaran com han aconseguit aquesta realitat.

 "Projecte tutorial d'Speed job dating" - Francisco Puerto Luna - Andrés Valenzuela Castillo - Institut de Badia del Vallès

L'equip de tutors i tutores del centre ha implementat un projecte per entrenar a l'alumnat a enfrontar-se a les entrevistes i recerca de feina aplicant "Elevator pitch" i "Speed job dating"

Taula dedicada a l'emprenedoria a través de diferents experiències d'antic alumnat i un agent de promoció econòmica dedicat a l'emprenedoria per a les dones.  

La passió es converteix en professió - Roberto Juan - Institut Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona

Exalumne de formació professional, emprenedor i docent de forneria a l'INS Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona. L'emprenedoria ha estat la resposta a totes les inquietuds d'en Roberto Juan. Un exemple per futurs emprenedors i emprenedores. 

Mireia Teixidó - Jarditours

Formada en ecoturisme i guiatge decideix crear Jarditours, tasca que realitza amb la docència i la jardineria. El seu cas és un viatge d'experiències per ser emprenedora i continuar sola al capdavant de la seva singular empresa. 

Empremta, emprenedoria per a dones del Baix Empordà - Mireia Ruiz - Laia Estremeiro - Consell Comarcal del Baix Empordà

Promoció econòmica del Baix Empordà ha creat un projecte Empremta per potenciar l’empoderament de les dones emprenedores i fomentar la creació d’un ecosistema empresarial més inclusiu i equitatiu.

Aquesta taula es centra en la relació establerta entre la figura de l'entrenador/a i l'alumne/a al llarg de la preparació pels campionats. Els vincles professionals i emocionals i la gestió d'aquests.

Catskills. Més enllà de les competicions - Toni Cruells Prat - Ethan Álvarez Rodríguez - Institut de Tona

El ponent 1, com a representant de la figura de l'entrenador amb experiència en competicions nacionals i internacionals, exposarà la relació que s'estableix amb el seu alumne/a al llarg de l'acompanyament d'aquestes.

El ponent 2, com a representant de la figura de l'alumnat que participa en les competicions, explicarà el vincle que es crea amb el seu entrenador/a i de com afecta aquesta relació amb el resultat.

En aquesta taula es presentaran propostes de com millorar l’acollida del professorat fent servir eines informàtiques.

Eina GUIA'T - Maria Carretero Zamora - Institut La Segarra ( Cervera)

En aquesta bona pràctica, des de l'institut la Segarra ( Cervera) explicaran l'eina GUIA'T creada per millorar l’acollida del professorat nouvingut.

Aplicatiu informàtic DAC - Daniel Llinares Ruiz - Begoña Eritja Real - INS Alfons Costafreda (Tàrrega)

Des de l’INS Alfons Costafreda (Tàrrega) han pilotat l’aplicatiu informàtic DAC per millorar l’acollida del professorat nouvingut. 

Curs de professorat nouvingut - Joan Daniel Subirats Armengol - Institut Comte de Rius (Tarragona)

Des de l’INS Comte de Rius (Tarragona ), el professorat nouvingut realitza un curs amb el Moodle per conèixer qualsevol informació necessària al llarg del curs.

En la taula dels Ensenyaments Esportius parlarem de les sinergies entre els ensenyaments esportius i altres ensenyaments i també explicarem els mòduls optatius creats per als cicles de Formació Professional de la família d’Activitats Físiques i Esportives. 

Sinergies entre els ensenyaments esportius i altres ensenyaments - Jordi Palatzi Fernandez - Institut Jaume I de Salou

S'explicaran les possibles sinergies que realitzen els centres entre diferents Ensenyaments Esportius i els Ensenyaments Esportius i els cicles de Formació Professional de la família d'Activitats Físiques i Esportives.

Propostes de mòduls optatius per als cicles d’FP de la família d’Activitats Físiques i Esportives - Antoni Gilabert Santiveri - Institut de Nàutica de Barcelona

S'explicaran els mòduls optatius d'ensenyaments esportius que s'han creat per als cicles de Formació Professional de la família d'Activitats Físiques i Esportives.

Va dirigida tant a professorat com a centres per donar a conèixer els nostres serveis.

Presentem una jubilació activa a través de possibilitats que té el professorat una vegada es jubila de col·laborar en diversos àmbits de l’ensenyament tals com cursos per a professorat, orientació a alumnat, acreditació de competències, mentoratge, etc. 

Presentant un ampli catàleg de serveis als centres per tal de que aquests coneguin els recursos de que disposem. 

També resoldrem les dubtes legals que se’ns pugin plantejar en aquests àmbits i que nosaltres coneguem. 

Jubilació activa, una excel·lent etapa de la vida - Antoni Martinez i Fernando - Joan  Hidalgo Ricard - Associació de professors jubilats de la Formació Professional, Jubicat FP

Presentem com la realització d'activitats de forma voluntària i relaxada, que donen continuïtat a una tasca docent de tota una vida, donen un nou sentit a totes les nostres experiències i poden ser aprofitades per les noves generacions. 

Activitats remunerades complementàries en la jubilació - Antoni Martinez i Fernando - Associació de professors jubilats de la Formació Professional, Jubicat FP

La jubilació permet fer activitats remunerades compatibles amb la pensió de jubilació dins dels marges establerts legalment. Si es fan de forma voluntària i relaxada tenen el doble component de servei i gratificació personal.

El servei a les escoles voluntari de les persones jubilades - Antoni Martinez i Fernando - Associació de professors jubilats de la Formació Professional, Jubicat FP

Les persones jubilades poden seguir col·laborant amb les escoles en qualsevol dels àmbits que aquestes necessitin un suport addicional, a la vegada que  transfereixen el seu coneixement i donen suport a les noves generacions.  

Aquesta taula té com a objectiu explicar als interessats en que consisteix aplicar un SGQ en un centre d'adults.

Beneficis d'aplicar un SGQ en un centre d'adults - Joan Antoni Ferreres - Serveis territorials Terres de l'Ebre

S'explica en que consisteix el SGQ i quins beneficis suposa per al centre

Experiència d'un CFA treballant amb qualitat - Albert Galindo Becerra - Unitat de Servei d'educació al llarg de la vida (Serveis Centrals)

Aquesta pràctica consisteix en que, a tall d'entrevista, l'altre ponent li anirà fent preguntes sobre la seva experiència amb el funcionament d'un centre amb el sistema de gestió de qualitat implementat.

A la taula encararem dues experiències: l'aplicació de la metodologia de gestió positiva de conflictes, i el suport a la incorporació de nous docents a centres disgregats físicament, on el professorat nou es troba sol i sense referents.

Gestió positiva de conflictes - Cristina Bergès Gómez - Orientadora i COCOBE - Institut de l'Ebre

Es pretén transformar la sanció disciplinària tradicional o acumulació de faltes a l'expedient per mesures restauratives que promoguin un canvi en l'alumne en vers el seu comportament, motivació, responsabilitat formativa i fer-lo partícip en el benestar i convivència al centre.

Tutorials YouTube per a nous docents - Pere Hidalgo Santos - Institut Pere Alsius i Torrent

En un centre disgregat, on cada grau es fa en un edifici diferent de la ciutat és complex fer una bona acollida dels nous docents, aquests tutorials pretenen ser una pista de com fer i desfer amb claus, materials, alumnat i demés amunt i avall de la ciutat.

Compartirem diverses experiències del disseny i formalització de projectes intercentres, turisme pedagògic i comunitats d'aprenentatge. Conversarem sobre l'experiència de Turisme Pedagògic com una eina d'aprenentatge entre docents, una experiència transformadora a nivell professional però també personal. 

Un projecte ABR intercentres segons Design Thinking - Àlex Sánchez Vila - Institut Escola del Treball (Barcelona) - Marian Camps-  institut FP Sanitària Vall d'Hebron (Barcelona) 

Des del mòdul de Projecte i l'ABR, mitjançant el Design Thinking, despleguem un projecte intercentre a partir del repte relacionat amb les Emergències Climàtiques codissenyat i desenvolupat pels estudiants del CFGS de Disseny Multimèdia de l'Escola del Treball i el CFMG d'Emergències Sanitàries de l'Institut FPSanitària Vall d'Hebron. Un equip d'estudiants de cada centre treballen conjuntament per donar resposta a aquest repte des de l'empatia amb els usuaris i per tant la intel·ligència emocional (IE), amb l'assistència de la intel·ligència artificial (IA), i el prototipatge d'un programa de solucions multimèdia que involucra encara un tercer institut. 

La construcció d'una comunitat d'aprenentatge - Susanna Solés - Joan Pagès - Institut Montilivi (Girona) 

El projecte  que desenvolupem en el primer curs de Gestió Administrativa des de fa quatre anys pretén relacionar els continguts dels diferents mòduls de forma pràctica.

Els alumnes aprenen fent i practicant en grup i de forma individual, aprofundint en el treball de les capacitats clau del cicle.

Presentem els continguts a treballar com objectius on han d'arribar a través de la cerca, l'observació, la posada en comú i l'orientació del professorat. Al final del repte han de presentar els resultat de forma oral individualment i en grup. 

La construcció d'una comunitat d'aprenentatge - Gemma Urrea i Montserrat Pont - Institut Narcís Xifra (Girona)

Experiència en la participació del projecte pilot FP. Comunitats professionals de coneixement. Pas a pas de la pràctica educativa i reflexió de resultats.

El turisme pedagògic a través de la interacció de dos cicles formatius de dos centres diferents en la construcció d'aprenentatges conjunts - David Rebulà - Institut Les Vinyes (Santa Coloma de Gramenet)

Al Crèdit 1 del CFGS de Dietètica de l’Institut Les Vinyes, els estudiants desenvolupen un projecte per capacitar els alumnes del CFGS d’Educació Infantil de l’Institut La Bastida en pautes alimentàries saludables. Mitjançant enquestes inicials, identifiquen els coneixements previs i les necessitats dels participants, adaptant formacions i tallers pràctics per garantir un aprenentatge efectiu.

El projecte contribueix a l’ODS 3 (Salut i Benestar), promovent hàbits alimentaris equilibrats i fomentant la sensibilització i l’impacte positiu en la comunitat educativa i les futures generacions.

Objectiu de la taula: Explicar que el model e2cat està adaptat als centres educatius, per tant, els continguts, els exemples i el llenguatge és el de l’escola.

El model e2cat serveix com a model per a la gestió integral d’un centre, d’una manera amable i eficaç.

La seva eina més important és el REDAR, que és com la roda de la qualitat, però partint sempre de saber on volem anar; és a dir, quins resultats volem assolir o què volem aconseguir, partint d’on som.

e2cat és el model que ens permet avançar en millora contínua cap a l’excel·lència.

Els centres que hi treballen els resulta molt més fàcil fer l’autoavaluació d’excel·lència o elaborar una memòria per aconseguir un reconeixement extern d’excel·lència educativa.

Objectius

1.     Mostrar com les eines tecnològiques poden facilitar la gestió del dia a dia a l'aula i al centre educatiu.

2.     Proporcionar pautes pràctiques per dissenyar i implementar un bot adaptat a les necessitats educatives.

3.     Reflexionar sobre els beneficis i reptes d’incorporar eines innovadores en l’organització docent.

La sessió se centrarà en explicar pas a pas com dissenyar i utilitzar un bot per optimitzar tasques docents i administratives. Es presentaran quatre àmbits d’aplicació:

1.     Automatització de tasques repetitives

o   Exemples: Enviar recordatoris als alumnes sobre dates d'exàmens, lliurament de treballs o esdeveniments del centre.

o   Pautes: Identificar tasques que es puguin automatitzar i configurar el bot per gestionar-les.

2.     Gestió de la comunicació amb els alumnes

o   Exemples: El bot com a eina de suport per respondre preguntes freqüents dels alumnes o canalitzar consultes fora de l'horari lectiu.

o   Pautes: Crear respostes automàtiques basades en les necessitats més habituals dels alumnes.

3.     Organització d'activitats i recursos

o   Exemples: Utilitzar el bot per compartir enllaços a recursos educatius, recordar l’ús de plataformes o fer seguiment d'assistència.

o   Pautes: Configurar el bot perquè s’integri amb altres eines digitals del centre, com plataformes de gestió educativa.

4.     Optimització de la gestió docent

o   Exemples: Fer seguiment de les tasques pendents, planificar reunions o rebre informes automàtics sobre el progrés dels alumnes.

o   Pautes: Explorar com el bot pot ser útil per al treball administratiu diari del professorat.

La ponència conclourà amb una reflexió sobre com aquestes eines innovadores poden ser clau per optimitzar temps i millorar l’eficiència educativa, oferint exemples pràctics i recursos per a la seva implementació.