Les illes de plàstic

L'ésser humà acaba devastant tot el que toca. La productivitat en l'actualitat va acompanyada de la contaminació i la generació desmesurada de residus de tota mena. Des de la construcció de cementiris nuclears fins a la formació de veritables illes de plàstic a l'oceà, anem deixant empremta allà per on anem. Les illes de plàstic són un problema real de ningú i de tots alhora.

Vols saber més sobre això?



Font: https://www.renovablesverdes.com/ca/islas-de-plastico/#Como_se_forman

Les causes principals de la formació d'aquest tipus d'illes de plàstic tenen a veure amb la mala gestió de l'ésser humà d'aquest tipus de recurs. El primer és no reciclar adequadament. Si els residus plàstics no són dipositats correctament en els contenidors de reciclatge no podem saber bé quin serà el seu parador.

Hi ha grans quantitats d'abocaments il·legals que són els que més contaminen. D'altra banda, tant els avions que sobrevolen els oceans com els vaixells que naveguen aboquen plàstics. A causa dels abocaments il·legals, els rius desemboquen al mar aigua ja contaminada amb la presència d'aquests plàstics que són arrossegats pels corrents marins. també hem de tenir en compte a aquelles persones que embruten la platja.

Algunes de les causes estan sota el nostre control i podem solucionar-les. D'altres no tant, com els corrents marins impulsades amb el vent, però de no haver plàstic, el vent no desplaçaria res.

Tenint en compte quines són les principals causes d'aquestes emissions de plàstics, no és molt difícil saber com es formen les illes de plàstic. No vol dir que, tot i que l'illa que es troba al Pacífic Sud sigui la més gran de l'món i més coneguda mundialment per xarxes socials, no hi hagi altres illes repartides per tot el món.

L'illa més gran va ser descoberta en l'any 2011. Avui dia es pot veure com una massa enorme surant des de lluny. També hi ha una altra més famosa coneguda com la taca d'escombraries de l'Atlàntic Nord. Aquesta va ser descoberta l'any 2009 i ha anat creixent amb el pas dels anys.



Font: https://www.renovablesverdes.com/ca/islas-de-plastico/#Como_se_forman

Illes de plàstic documentades

  • Illa de l’Oceà Pacífic Nord La illa més gran del món localitzada al nord del Pacífic, entre California i Hawaii, s’estima que mesura d’uns 700.000Km2 a 15 milions de km quadrats i conté al voltant de 100 milions de toneladas de brossa distribuït entra la superfície i el fons marí.

  • Illa de l’Oceà Pacífic Sud Situada davant de les costes de Xile i Perú, és 8 cops més gran que Itàlia. Hi ha estudis que indiquen que aquesta illa és una fragment de la illa situada al Pacífic Nord.

  • Illa de l’Oceà Atlàntic Nord Aquesta illa, la segona més gran, es va desplaçant de Nord a Sud degut al fenomen conegut com “El Niño”, el qual provoca una alteració a l’atmosfera i a l’oceà causant des de sequies fins a pluges intenses i un augment de la temperatura del mar. Estacionalment la seva localització varia uns 1600 km. Aquesta illa está composada de brossa similar a les localitzades a les zones de l’Oceà Pacífic e Índic.

  • Illa de l’Oceà Atlàntic Sud A l’Atlàntic sud trobem l’altre illa, una de les més petites i es mou per la corrent de l’Atlàntic Sud. Situada entre SudAmèrica i el sud d’Àfrica. No hi ha molta informació sobre ella i no sol ser interceptada per les rutes comercials.


  • Illa de l’Oceà Índic L’oceà índic és el que té menys quantitat d’éssers vius degut a la baixa concentració de fitoplàncton, però conté la major biodiversitat marina dels oceans. Recentment s’ha descobert un altre illa de residus plàstics relacionada amb les corrents i el gir oceànic que la rodeja. És menor que les esmentades, aquesta conté un número més elevat de partícules de polímers i de substàncies químiques. A diferència de la resta es tracta d’una taca discontínua de brossa composada principalment per microplàstics suspesos a la columna d’aigua i a la superfície del mar.


Les cinc illes esmentades anteriorment són les documentades, però la realitat és que s’han detectat altres de més petites com és el cas del Mar Mediterrani. El Mediterrani és una conca semitancada per el que l’aigua que es troba al mar triga al voltant de 100 anys en sortir a l’oceà Atlàntic. Alberga a prop del 7,5% de la vida marina del planeta que coneixem. És una de les zones més transitades i investigades del món, gràcies a això s’ha pogut detectar l’existència d’una gran taca de residus.

Per altra banda al 2013 es va detectar una petita illa de brossa al Àrtic, al mar de Barents, a prop del cercle polar Àrtic. Els residus que componen aquesta última provenen d’Europa i de la costa d’Amèrica del nord, que es desplacen al llarg de les corrents oceàniques fins al nord de Noruega.

Però la realitat és que no es pot assegurar les dimensions d’aquestes illes ja que es fa molt difícil accedir a elles amb vaixell o qualsevol altre tipus d’instrumental, degut a aquests plàstics fan malbé les hèlixs. Tampoc es pot saber la mida exacte mitjançant fotografies amb satèl·lits perquè no tots aquests plàstics estan surant a la superfície, pel que no es defineix una taca sòlida a tanta distància. Per altre banda, són illes inestables que van a la deriva relativament, pel que poden variar uns Kilòmetres de posició degut als vents, corrents i temporals. Una cosa és segura I és que la quantitat de plàstics augmenta a mesura que passen els mesos.


Font : https://anellides.com/blog/illes-de-plàstic/


Aquestes pobres tortugues es pensen que aquestes bosses de plàstic son el seu aliment.


Les 5 illes de plàstic més grans del món, on moren milers d'animals.


Un nen intentant recollir la major quantitat de brossa que li permet la seva barca


Mobles, electrodomestics, ampolles de plàstic i molts tipus de plastics i residus de tota mena acumulats aqui.


Aquest video tracta de un repte que va de que si podriem viure sense plàstics al món