El desglaç del Pol Nord

La superfície de l’oceà Àrtic es fon cada vegada a un ritme major per el de fet, podria quedar-se sense gel en els mesos d’estiu en un termini màxim de vint anys. A pesar de l’enorme problema mediambiental que això representa, alguns governs semblen més preocupats per assegurar-se una part dels tresors que el fons marí de l’Àrtic alberga. El més preat, el petroli.

Desenes de científics, ecologistes, tecnòcrates i ciutadans conscienciats amb el medi am­bient miren cap al nord del planeta amb preocupació. Aquesta zona, protagonista de gestes humanes i contes increïbles, es fa cada vegada més accessible i menys misteriosa, perquè l’entorn que la feia única comença a esvair-se. Les raons d’aquest desgel accelerat són diverses, no hi ha un «enemic únic» que combatre, la lluita s’entaula en uns quants fronts i les conseqüències tampoc no es limitaran a aquella zona; el que ocórrega en l’Àrtic ens afectarà a tothom.


L’Àrtic és una utopia que desapareix. Aquest paradís blanc, que segons les últimes dades ha assolit enguany les xifres màximes de desgel de la història, té els dies comptats. Aquesta, «frontera contra el canvi climàtic», com en diuen molts experts, està a punt de caure enfront de molts ulls atents, que veuen com les conseqüències podrien ser irreversibles.

Aquest estiu les xifres de desgel han sorprès mes a mes. L’oceà Àrtic ha registrat el major nivell de desgel des de 1979, any en què es van començar a realitzar aquests mesuraments. Les últimes imatges, preses per un satèl·lit dels Estats Units al setembre de 2012, i interpretades per la NASA i el Centre de Dades Nacionals de Gel americà, han confirmat les pitjors hipòtesis dels científics. Aquell mes el glaç de l’Àrtic ocupava 3,41 milions de quilòmetres quadrats, més de 70.000 menys que el 2007, quan es va establir l’últim rècord.


No és un fet aïllat. Fa poques setmanes escoltàvem també que la glacera Pettermann es trencava i se’n desprenia un iceberg de 70 quilòmetres de longitud. Però aquestes imatges comencen a no sorprendre’ns, per habituals.

Segons les dades amb què treballen els experts en canvi climàtic, en deu anys o com a màxim en vint l’Àrtic estarà completament lliure de glaç a l’estiu.

«Les conseqüències immediates de la pèrdua de gel són la pèrdua d’hàbitat per a moltes espècies, una acceleració de l’escalfament de l’Àrtic per l’increment de l’albedo i l’augment del risc de desencadenar canvis sobtats en el clima per l’alliberament massiu de gasos d’efecte d’hivernacle. A aquests efectes cal afegir l’augment de la pressió humana sobre l’ecosistema per l’augment de l’activitat minera, d’extracció de gas i petroli, pesquera i de navegació», detalla Carlos


Font: https://metode.cat/revistes-metode/article/artic-gota-gota.html



El desglaç dels pols afecta tant a la fauna del Pol Nord com a nosaltres ja que si el gel es desfà, el nivell del mar pujarà i els ecosistemes de moltissims animala es veurà afectat o fins i tot destruit. Els rius, a la zona de la seva desembocadura es tornaran salats i els peixos d'aigua dolça que haviten aquella zona hauran de marxar i les plantes que depenen del riu moriran a mes a mes els rius es desvordarÏen. A nosaltres, els que vivim a prop del mar o a la platja mateix haurem de marxar si el nivell del mar augmenta molt de nivell.