Embedded Files
Ens situem a l’any 2050, on el món està dominat per la tecnologia. Les tasques domèstiques han passat a ser responsabilitat de robots i han desaparegut oficis com els de cuiners i cuineres, tot depèn de les màquines! Fins i tot ha canviat la manera de circular dels cotxes, ja no roden, ara volen!
I... què passa amb tots els objectes que es feien servir abans i que han caigut en l’oblit? Al traster de la professora d’art Jana, es troben molts utensilis de pintura i alguns quadres antics que havia pintat quan era petita, a la dècada dels 20. En aquest lloc tan fosc es pot trobar un pinzell molt elegant amb cabells engominats en forma de punta, endurits amb el pas del temps. També una paleta de fusta amb un vestit ple de colors secs i, amagat darrere d’uns quadres, un pot de pintura de color daurat que miraculosament es troba en estat líquid!
Un cap de setmana del mes Fr3d€r1K, un dels més gèlids de l’any, le nebode de la professora d’art va visitar-la a casa seva. Carlxs era una persona molt curiosa que sempre tafanejava tot. Aprofitant que la professora va rebre una trucada al seu rellotge, le nene de 5 anys va donar una volta pujade al Roomba de la casa i va trobar una porta que mai s’havia obert. Era el traster!
Va entrar a les palpentes i de cop va ensopegar amb els instruments que estaven tirats pel terra. El pot de pintura daurat es va obrir i va començar a vessar sobre els estris que allà convivien. De sobte es va escoltar una veu..
- Ecs, quin fàstic! Se m’han tacat els cabells – va exclamar el pinzell.
- No passa res, ja et dutxaràs! – va respondre la paleta.
Le nene va fer dues palmades per encendre el llum perquè estava flipant! En veure els utensilis, va preguntar:
- Qui sou vosaltres?
- Però com no pots saber qui som si a l’escola ens has d’haver utilitzat 2.000 vegades! – va respondre el pinzell.
- Sembleu uns dibuixos d’una aplicació que tinc a la tablet però no hauríeu de ser reals – va dir le nene amb cara de sorpresa
- La Jana ens va ficar aquí fa uns 30 anys i des d’aleshores no veiem la llum del sol! – va exclamar la paleta.
- Vam passar de pintar tots els quadres que veus aquí amb la Jana durant tota la seva infància a que ens deixés aquí oblidats. – va dir amb enyorança el pinzell.
- Però què dieu, si per pintar l’únic que es necessita és un ordinador o una tablet! – va dir le nene
- Ara entenem tot! Ens han substituït per les noves tecnologies!!! – van cridar el pinzell i la paleta mirant-se als ulls.
– Això és la guerra! No pot ser que ens hagin canviat per una pantalla. – van continuar els instruments..
- Ens ajudes a guanyar-la? – van preguntar-li a le nene.
Le Nene, molt digne, va dir:
Mai no us ajudaré a guanyar la tecnologia. És més: ni amb la meva ajuda la podríem vèncer! - va exclamar.
La Paleta es va rendir, però El Pinzell no podia deixar-ho així.
Com que no ens ajudaràs de debò, vols que la tecnologia faci tot? - va respondre el pinzell- Són coses simples que qualsevol pot fer. Cal esforçar-se per a fer les coses. Si continua així la humanitat es va extingir!!!
-Tampoc siguis tan exagerat, amb esforç i valentia, podem fer-ho!
Aleshores van convèncer a Le Nene i entre tots tres van fer un pla per acabar a la tecnologia. Van estar estona rumiant quin pla podien fer per guanyar la tecnologia i van pensar en fer un robot gegant. Aleshores, le Nene exclamà:
- Primer de tot necessitaríem buscar eines per fabricar un mega robot indestructible.
Val, - respongué el pinzell- però on podem trobar les peces?
Al punt de reciclatge!- va pensar Le Nene - Allà s’hi llença de tot. Hi haurà peces cables de tota mena!
Després d'uns quants dies van poder anar al punt de reciclatge van trobar de tot: cables, peces, robots, robots-aspiradora, cotxes… També van trobar una cosa molt estranya: era un mísil. El van agafar per si de cas. No tenien prou peces per muntar un robot gegant; però sí per fer deu robots petits de guerra.
La Paleta va dir:
- Després de vencer la tecnologia haurem de desconnectar l’internet per tot el món. Perquè així no passarà mai més. La desactivarem per sempre!
El Pinzell va quedar-se pensatiu. Va preguntar-li a le nene com es feia això.
Le Nene va quedar-se pensant. La Wifi mundial només podia ser a un lloc: a la NASA.
0000000Van estar intentant-ho durant molt de temps, però els esforços per desconectar la Wifi mundial no van tenir cap fruit. Per més que s’hi apropaven, alguna cosa sempre els feia enrere. Els tres mesos invertits no van servir de res. La tecnologia era massa forta els robots que van inventar no van servir per a res. Per molt creatius que es posessin, no aconseguien arribar a Cabo Cañaveral. Fins que es varen donar per vençuts, o això semblava.
Estaven derrotats. Pensaven com ho podien fer. Quan sortien del seu amagatall veien com el món canviava. Més i més robots i cada cop menys humans. Van ser pacients.
Un dia varen sortir a prendre l’aire. Le Nene va aixecar el cap i poc a poc va notar una sensació que feia temps que no notava. Va aixecar el cap i va notar una gota. Tímida. I una altra. Poc a poc anava mullant-li la cara… “¡És clar! Són tots robots i no suporten l’aigua!”
Aleshores van córrer fins les oficines de la Nasa. Tots els robots s’avariaven, treien guspires. Probaven de parlar amb veus estranyes i no podien detenir al nostre equip de Pinzell i Le Nene. Van obrir la porta blanca de seguretat, dins l’arxiu de la NASA. Sense ordre i de la manera més bèstia possible desconnectaren tots i cadascun dels cables. Tots!
I ja a fora, Le Nene es va sentir pensar: “i ara, què?”
Page updated
Report abuse