El conte
Busquets i Punset B i Mercè Rodoreda CD
ELS TICS I MISTERIS DE L'INSTITUT
ELS TICS I MISTERIS DE L'INSTITUT
Un dia qualsevol l’Anton es va despertar sobresaltat. Va mirar el despertador i es va adonar que en el seu primer dia al Institut feia tard.
Un dia qualsevol l’Anton es va despertar sobresaltat. Va mirar el despertador i es va adonar que en el seu primer dia al Institut feia tard.
Quan va arribar al Institut l’Anton no sabia que fer, ni on anar, ni amb qui havia de parlar...Es sentia desorientat i perdut, volia tornar a l’escola de tota la vida. Però de seguida va conèixer a en Pep i l’Antonieta, també eren nous com ell. Van congeniar ràpidament i des d’aquell moment sabien que no es tornarien a separar.
Quan va arribar al Institut l’Anton no sabia que fer, ni on anar, ni amb qui havia de parlar...Es sentia desorientat i perdut, volia tornar a l’escola de tota la vida. Però de seguida va conèixer a en Pep i l’Antonieta, també eren nous com ell. Van congeniar ràpidament i des d’aquell moment sabien que no es tornarien a separar.
Tots els alumnes de primer d’ ESO esperaven al pati del Institut quan de sobte un professor els va dir:
Tots els alumnes de primer d’ ESO esperaven al pati del Institut quan de sobte un professor els va dir:
- Nois i noies, seguiu-me!! – Va dir amb cara seriosa i de pocs amics.
- Nois i noies, seguiu-me!! – Va dir amb cara seriosa i de pocs amics.
Un cop tots estaven asseguts a les cadires de l’Aula Magna una dona gran i amb els cabells blancs va posar-se en mig de l’escenari.
Un cop tots estaven asseguts a les cadires de l’Aula Magna una dona gran i amb els cabells blancs va posar-se en mig de l’escenari.
- Hola, em dic Júlia Campos jijijiji!!! I sóc la directora del Institut jiiijijij. Espero que us estigui agradant, si alguna vegada hi ha una emergència la porta del darrera sempre estarà oberta jijijjij!. Ara no m'enrotllo més i us presento al vostre tutor Nicolàs Verd jijijij. Ell us guiarà cap a la vostra nova aula i us ensenyarà les instal·lacions jijijiji.
- Hola, em dic Júlia Campos jijijiji!!! I sóc la directora del Institut jiiijijij. Espero que us estigui agradant, si alguna vegada hi ha una emergència la porta del darrera sempre estarà oberta jijijjij!. Ara no m'enrotllo més i us presento al vostre tutor Nicolàs Verd jijijij. Ell us guiarà cap a la vostra nova aula i us ensenyarà les instal·lacions jijijiji.
- Bon dia a tothom, seré el vostre tutor durant aquest primer any d’Institut. Per trencar una mica el gel i conèixer-nos tots una mica més, farem una roda de presentació. Primer començo jo: Una de les meves aficions es menja plàtans verds i cantar “boleros a la dutxa”.
- Bon dia a tothom, seré el vostre tutor durant aquest primer any d’Institut. Per trencar una mica el gel i conèixer-nos tots una mica més, farem una roda de presentació. Primer començo jo: Una de les meves aficions es menja plàtans verds i cantar “boleros a la dutxa”.
Mentre els alumnes feien la volta per el Institut vam veure a la secretaria de l’escola es deia Nyuaga Japo, menjava Sushi per esmorzar i tenia el cabell de color lila. A més, parlava amb la seva ombra i semblava una boja.
Mentre els alumnes feien la volta per el Institut vam veure a la secretaria de l’escola es deia Nyuaga Japo, menjava Sushi per esmorzar i tenia el cabell de color lila. A més, parlava amb la seva ombra i semblava una boja.
La primera classe que l’Anton va tenir va ser música, la mestra es deia Camila Caballo i el primer que va dir a la classe va ser:
La primera classe que l’Anton va tenir va ser música, la mestra es deia Camila Caballo i el primer que va dir a la classe va ser:
- A les meves vacances em vaig relaxar tant que vaig perdre la consciència i em vaig tirar un pet – Oppsss!!! – va exclamar.
- A les meves vacances em vaig relaxar tant que vaig perdre la consciència i em vaig tirar un pet – Oppsss!!! – va exclamar.
Va estar tota l’hora parlant del que havia fet a les seves vacances.
Va estar tota l’hora parlant del que havia fet a les seves vacances.
Va sonar el timbre i els alumnes van anar a la següent classe. Els hi tocava matemàtiques amb Lady Gago i l’únic que feia era cantar i cantar fraccions, equacions, divisions...
Va sonar el timbre i els alumnes van anar a la següent classe. Els hi tocava matemàtiques amb Lady Gago i l’únic que feia era cantar i cantar fraccions, equacions, divisions...
- Tres elevat a dos fan nou, nou elevat a 2 fan 81, fantàstic!! – I així durant tota l’hora!!!
- Tres elevat a dos fan nou, nou elevat a 2 fan 81, fantàstic!! – I així durant tota l’hora!!!
A l' Institut hi havia alguna cosa que no anava bé, hi havia alguna cosa sospitosa...
A l' Institut hi havia alguna cosa que no anava bé, hi havia alguna cosa sospitosa...
-Nois apropeu-vos tinc un pla – va dir l’Antonieta.
-Nois apropeu-vos tinc un pla – va dir l’Antonieta.
– Aquesta nit vindrem al Institut, agafeu menjar i tot el necessari per a fer la missió “APA” (Anton, Pep i Antonieta)
– Aquesta nit vindrem al Institut, agafeu menjar i tot el necessari per a fer la missió “APA” (Anton, Pep i Antonieta)
- Molt bé, quedem aquesta nit!! – va dir l’Anton, tot emocionat.
- Molt bé, quedem aquesta nit!! – va dir l’Anton, tot emocionat.
Va arribar la nit i s’acostava l’hora de la missió.
Va arribar la nit i s’acostava l’hora de la missió.
- El pla és el següent – Va dir l’Antonieta, amb una cara de concentració. - El que primer hem de fer és entrar per la porta del darrera, que segons la directora sempre està oberta.
- El pla és el següent – Va dir l’Antonieta, amb una cara de concentració. - El que primer hem de fer és entrar per la porta del darrera, que segons la directora sempre està oberta.
Quan els tres amic ja eren dins del Institut es van dirigir cap a la biblioteca, que estava davant la porta d’entrada. Un cop allà, van començar a buscar per les prestatgeries quan de sobte...
Quan els tres amic ja eren dins del Institut es van dirigir cap a la biblioteca, que estava davant la porta d’entrada. Un cop allà, van començar a buscar per les prestatgeries quan de sobte...
De sobte, hi havia un guàrdia de seguretat que tenia una cara molt estranya, com si hagués tingut un accident. Ens vam espantar i vam sortir corrents. Vam anar als lavabos i vam tancar la porta. Ell intentava obrir-la, però no va poder. Nosaltres empenyíem fort, molt fort. Al cap d’una estona se’n van anar i, morts de por, vam sortir... No hi havia ningú. Vam continuar investigant.
De sobte, hi havia un guàrdia de seguretat que tenia una cara molt estranya, com si hagués tingut un accident. Ens vam espantar i vam sortir corrents. Vam anar als lavabos i vam tancar la porta. Ell intentava obrir-la, però no va poder. Nosaltres empenyíem fort, molt fort. Al cap d’una estona se’n van anar i, morts de por, vam sortir... No hi havia ningú. Vam continuar investigant.
Al cap d’una estona vam veure una porta molt gran. No l’havíem vist mai abans o no ens hi havíem fixat, però ara sí i estava tancada i tenia molts candaus i cadenes. Necessitàvem una clau per obrir-la. Però quina clau? Com era? I on la podíem trobar? Mentre ens preguntàvem tot això, vam decidir marxar perquè havíem sentit un soroll molt estrany.
Al cap d’una estona vam veure una porta molt gran. No l’havíem vist mai abans o no ens hi havíem fixat, però ara sí i estava tancada i tenia molts candaus i cadenes. Necessitàvem una clau per obrir-la. Però quina clau? Com era? I on la podíem trobar? Mentre ens preguntàvem tot això, vam decidir marxar perquè havíem sentit un soroll molt estrany.
Al dia següent, mentre estàvem al pati, vam veure al director amb una clau penjada al pit! Tenia la mateixa forma del pany! Havíem d’aconseguir-la ! Però com?
Al dia següent, mentre estàvem al pati, vam veure al director amb una clau penjada al pit! Tenia la mateixa forma del pany! Havíem d’aconseguir-la ! Però com?
Mentre pensàvem què fer a l’Anton se li va acudir: -I si l’adormim?
Mentre pensàvem què fer a l’Anton se li va acudir: -I si l’adormim?
I l’Antonieta va dir: -Molta bona idea, però com l’adormirem?
I l’Antonieta va dir: -Molta bona idea, però com l’adormirem?
En Pep va contestar: -La meva mare pren pastilles per a dormir. Li’n agafo dues i llestos?
En Pep va contestar: -La meva mare pren pastilles per a dormir. Li’n agafo dues i llestos?
L’Antonieta va preguntar com ho faríem i tots vam començar a ordir un pla...
L’Antonieta va preguntar com ho faríem i tots vam començar a ordir un pla...
Al dia següent vam quedar a la plaça. Vam preparar un termo ple de cafè amb les pastilles. Sabíem que prenia cafè a totes hores i que se’l duia de casa. A primera hora de la tarda, l’Anton i el Pep van fer veure que es barallaven a l’entrada del centre i el director va sortir a veure què passava. Mentrestant, l’Antonieta va anar al despatx i li va canviar el cafè de la tassa que tenia sobre de la taula pel del termo.
Al dia següent vam quedar a la plaça. Vam preparar un termo ple de cafè amb les pastilles. Sabíem que prenia cafè a totes hores i que se’l duia de casa. A primera hora de la tarda, l’Anton i el Pep van fer veure que es barallaven a l’entrada del centre i el director va sortir a veure què passava. Mentrestant, l’Antonieta va anar al despatx i li va canviar el cafè de la tassa que tenia sobre de la taula pel del termo.
A l’hora de sortir a la tarda, després de les classes, el Pep i l’Antonieta van anar corrents al seu despatx i vam agafar la clau, mentre l’Anton vigilava que no vingués ningú. Van veure que s’havia quedat dormit com un soc!
A l’hora de sortir a la tarda, després de les classes, el Pep i l’Antonieta van anar corrents al seu despatx i vam agafar la clau, mentre l’Anton vigilava que no vingués ningú. Van veure que s’havia quedat dormit com un soc!
A la nit vam tornar a quedar a la mateixa hora que el dia anterior i vam anar a l’insti. No hi havia ningú, el director encara dormia, i l’alarma no estava activada! Vam anar a la porta que havíem vist i vam posar la clau al pany... la clau coincidia! La vam obrir i... quina sorpresa! A la habitació resultava que hi havia els directors, professors, conserges, etc. Els vam treure tots i vam telefonar a la policia. Després vam saber que eren una colla de bojos que s’havien escapat d’un manicomi!
A la nit vam tornar a quedar a la mateixa hora que el dia anterior i vam anar a l’insti. No hi havia ningú, el director encara dormia, i l’alarma no estava activada! Vam anar a la porta que havíem vist i vam posar la clau al pany... la clau coincidia! La vam obrir i... quina sorpresa! A la habitació resultava que hi havia els directors, professors, conserges, etc. Els vam treure tots i vam telefonar a la policia. Després vam saber que eren una colla de bojos que s’havien escapat d’un manicomi!