A les ciutats ja no hi ha pardals
Una espècie urbana
Europa és un dels continents més afectats on les poblacions de pardals han pràcticament desaparegut.
A Espanya la població s'ha reduït en un 21%, és a dir, 30 milions d'exemplars segons les dades de SEU/BirdLife, l'organització mundial que protegeix espècies d'ocells de tot el món.
Aquest declivi, sobre el qual alerten nombrosos científics i associacions animalistas, està estenent-se i porta produint-se pràcticament des del segle passat.
En ciutats del Regne Unit com Londres, Glasgow o Edimburg el descens de les poblacions és del 95%; mentre que en altres ciutats europees com Brussel·les, Anvers o Praga l'espècie pot considerar-se pràcticament extinta.
El pardal comú (Passer domesticus)
Als països escandinaus s'estima que s'ha perdut al voltant del 40% de la població en les àrees més urbanitzades. I encara que la situació d'Europa occidental és la més alarmant, no és l'única. Per exemple, a l'Índia també han disminuït en ciutats com Bombai o Nova Delhi.
Mentre que a la Xina, l'espècie està extinta des dels anys 60 quan els mateixos xinesos la van exterminar per a evitar que es mengessin els grans dels agricultors. Malgrat s´han intentat reintroduir davant l´impacte ecològic de la seva absència (plagues d´insectes).
Els pardals comuns són una espècie urbana
El pardal és una espècie d'ocell silvestre que porta amb nosaltres al voltant de 10.000 anys, és una més en les zones on habiten els éssers humans i és bàsica en l'equilibri.
Són un indicador de la salut de les ciutats, si ells no estan és que alguna cosa està passant. De fet no és forassenyat pensar que la seva extinció està relacionada amb les més de 800 mil morts de persones per la contaminació a Europa.
A més, pertanyen a la memòria col·lectiva de tots. Qui no els recorda als parcs o saltironejant en qualsevol terrassa o recollint les molles de les restes dels entrepans en els col·legis?
El seu piular no és tan melòdic com el d'altres ocells silvestres, però la seva forma ens resulta tan familiar com entranyable. Amb un plomatge marró-grisenc (els mascles es distingeixen per una vistosa corbata negra en el seu pit) , són ocells petits que a penes ocupen el palmell d'una mà i que proliferen en l'estació de primavera, quan és la seva època d'aparellament.
És en aquests mesos (d'abril a agost) quan s'activitat és frenètica i necessiten més aliment, sobretot per a les seves cries. Poden apariar-se fins a unes tres vegades si hi ha aliment suficient. Les parelles de pardals nien en els arbres, parets o teulades, allí és on la femella pot posar entre 2 i 5 ous que incuba durant 11 dies.
Després de dues setmanes, els pardals ja poden sortir del niu, però això sí, haurà estat clavi una bona alimentació per a sobreviure en la vida adulta. S'alimenten d'insectes i llavors, per això és tan important que hi hagi zones verdes al seu voltant.
És possible que els hagis vist consumint les molles de pa, i fins d'alguna magdalena o pastís, però igual que l'ésser humà necessita una dieta rica en àcids grassos, vitamines i minerals.
El seu origen és inexacte encara que es calcula que ja eren presents en el Neolític quan l'ésser humà ja va començar a emmagatzemar el gra. Abans d'aquest període va ser un ocell completament rural, però amb l'aparició de l'agricultura va començar a associar-se amb la vida humana i, des d´aleshores, no s'ha separat de nosaltres.
Les raons del declivi
Gràcies a diferents estudis podem tenir un major detall del que ha pogut propiciar aquest declivi. Per a entendre-ho hem de remuntar-nos als segles XVIII i XX, quan els carros de cavalls van ser substituïts per automòbils.
“Els excrements dels animals s'havien convertit en una font gairebé inesgotable de llavors i insectes per als pardals urbanites, i les quadres en un lloc confortable on refugiar-se i niar”, assenyala aquest informe. En desaparèixer un gran nombre de pardals van desaparèixer amb elles.
L'anomenada ‘Revolució Verda’ va ser un altre dels passos posteriors que els va perjudicar amb l'aparició de pesticides i fitosanitaris agressius. “La regulació en l'ús dels fitosanitaris més agressius (com el DDT) després de conèixer-se el seu impacte sobre la nostra salut, sembla haver suposat un petit respir per a les poblacions de pardal lligades a mitjans rurals, que semblen mostrar avui dia una tendència aparentment estable, a diferència de les poblacions urbanes, que continuen sotmeses a un progressiu i alarmant declivi”.
Les cries són les més vulnerables perquè necessiten una alimentació rica en proteïnes
A partir del segle XX les coses es posen pitjor per al pardal comú amb el desenvolupament global de les nostres ciutats. Els pardals comuns no viuen en espais naturals, estant sempre associats a assentaments humans. No obstant això sembla que el declivi observat en les últimes dècades afecta en major mesura a les poblacions urbanes enfront de les quals habiten en nuclis rurals.
Les principals causes d´aquesta reducció de la quantitat de pardals són les següents:
La falta de llocs de nidificació a causa d'un canvi en els dissenys arquitectònics, unit a la demolició dels edificis més antics. Al no trobar llocs idonis, no poden nidificar.
A més es troben que en aquestes zones no hi ha aliments suficients i rics en proteïnes per a alimentar-se ells i als seus pollets.
Per això alguns científics han orientat les seves recerques cap al paper que té una menor disponibilitat d'insectes i la seva substitució per restes d'origen humà pobres en proteïnes (per exemple, molles de pa).
Pensem en les nostres ciutats, els arbres han estat substituïts per fanals, els camins per zones pavimentades i les plantes silvestres per plantes exòtiques. D'on treuen menjar els pardals, llavors? Una dieta basada en fast food, tal com ens succeeix a nosaltres, només els condemna a l'extinció.
També l'excés de llum i soroll pot estar darrere d'aquesta disminució de l'espècie. Per exemple un grup d'investigadors del Regne Unit ha demostrat que l'excés de llum durant la nit sembla despistar al rellotge biològic dels ocells urbans. Aquesta alteració provoca estrès en els ocells i pot arribar a desencadenar trastorns hormonals.
La contaminació atmosfèrica també els afecta. Estudis al nostre país han trobat una relació directa entre l'exposició a contaminants atmosfèrics i l'aparició d'anèmia i alteració de les defenses contra els radicals lliures en les poblacions urbanes, situació similar a la trobada en altres espècies, a les regions d'Escandinàvia i l'est d'Europa.
La malària aviària com un altre possible desencadenant de l'extinció de l'espècie. Aquesta malaltia mortal per als ocells es transmet a través dels mosquits, que troben oportunitat en ambients càlids i humits. Tan sols a Londres la població ha disminuït un 71% en 24 anys. Per què si aquesta no és una malaltia nova per a ells els afecta amb major intensitat?. El canvi climàtic una altra vegada pot estar darrera d'aquest problema.
El menjar processat no és el millor aliment per a aquesta espècie
Tot el que afecta els pardals, malauradament, afecta altres espècies d´ocells que conviuen amb l´ésser humà a l´àmbit urbà. La nostra intenció és fer tot el possible per a facilitar-los la seva existència i, així, no trobar a faltar els pardals, les caderneres, els verdums, les mallararengues,...