Les xiquetes del meu poble

seuen en cadira baixa

i amb un davantalonet

i un drap tan llarg com un dia

sense pa-amb-xicolata,

si feien punt de cama,

si punt de cadeneta

o punt d’escapulari,

i cantaen alló

de “montañas nevadas”.

Les dones del meu poble

de matinet al tros:

adés cullen patates,

adés arrenquen cebes

o aixafaen terrossos

o se’n van a fer herba

per als conills o duien

farinetes als cotxos

o segó a la feram,

o apedacen llençols

o passen agulletes

o suquen pa amb vi i sucre

per con tórnon de costura

les xiquetes del meu poble.

                             Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)