(Vaig desar a l'armari

aquell núvol més menut,

el que duia confeti a les butxaques.

Però, ai!... les arnes no dormen.)

I

   A l'Anna Costa

Com un secret d’aigua verda

els teus dos ulls m’han mirat.

    Ai, estrella marinera,

    ai, adéu,

    estrella de la mar.

La mar guarda un cor d’estrella

a l’avenc del teu mirar

    Anna, Anna,

    marinera

    traginera de la mar.

L’arc del silenci tibat,

i, per sageta, l’estrella.

    Ai, adéu,

    marinera

    Anna de la mar.

Com un secret d’aigua verda

els teus dos ulls m’han mirat.

Bruixa de dol, 1979