Un pètal de gerani

ha deixat el balcó

i, encara, viu, trobava

els teus peuets de rosa.

(Quin caragol veloç

rosega, lent, les vores

d’aquest matí d’hivern,

vell sota pluja nova?)

Guaita, ja sobre el verd

resta només, color

de guspireig com fuig,

un rastre: aquesta poma.

La germana, la extranjera, 1981-1984