A Fina Llorca

Jo conec una fada que es diu Fina

  -flor de taronger,

que camina de puntetes

  -ai, la flor de tarongina.

Viu amb un ós de pelussa i una nina

  -flor de taronger,

i una palma a la finestra

  -ai, la flor de tarongina.

L'acompanya el cargol i la caragolina

  -flor de taronger,

de lluny l'aneguet lleig

  -ai, la flor de tarongina.

Penja els estels al cel de la cortina

  -flor de taronger,

jardins a les parets

  -ai, la flor de tarongina.

Duu papallones en una paperina

  -flor de taronger,

i n'escampa pels carrers

  -ai, la flor de tarongina.

Si menja safanòria i sal marina

  -flor de taronger,

flaons, cócs de maçana

  -ai, la flor de tarongina.

Conjura el moraduix, també la clavellina

  -flor de taronger,

el romaní i la menta

  -ai, la flor de tarongina.

Que algú li canti amb so de mandolina

  -flor de taronger,

corrandes enllunades

  -ai, la flor de tarongina

Un barrufet li pren la mantellina

  -flor de taronger,

i li barrufa al voltant

  -ai, la flor de tarongina

Mes ella té una vareta que domina

  -flor de taronger,

la calma i la tempesa

  -ai, la flor de tarongina

Quan us clavi l'esguard i us digui: Vine!

  -flor de taronger,

fugiu, que us fadarà

(com m'ha fadat a mi).

  -ai, la flor de tarongina

Jo conec una fada que es diu Fina.

                      Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1979)