Situar el poema

Ivars d'Urgell, un poble de la Plana d'Urgell a principis de la dècada dels 60.

Referències

• pàg. 33  Maria-Mercè Marçal: una vida,  Lluïsa  Julià

... D'altra banda, el pati dels Tous era un dels llocs de reunió habitual per la canalla, sobretot a l'estiu. Allí es van fer famosos els espectacles de Maria Serra, que es distingia per ser molt "creativa i populana", els organitzava fent gala del teatre que havia fet de jove. Revivia les obres que havia fet a Guissona i que se sabia de memòria, fins i tot en vers. La Carbonera, n'era l'estrella i els protagonnistes solien ser la Maria-Mercè, que no es deixava prendre mai el paper, i en Jaume de Cal Mateu, de la mateixa edat que ella i el primer amic de l'escriptora. Els altres nens s'hi afegien. Després solia haver-hi xocolatada per a tothom. Ja en aquells anys "la gran dels Tous" destacava pel seu caràcter obstinat. Quan volia fer una cosa, maldava fins a aconseguir-la o persistia fins a fer-la. Mostrava una gran determinació i no cedia fàcilment. Li agradava aprendre-ho tot i fer-ho bé, fossin els vestits de les nines o les figuretes del pessebre nadalenc que ella mateixa feia i pintava.

...Alguns dels seus versos també recolliran l'afany de llibertat d'aquells anys, mentre corrien a lloure pel poble, la plaça o camps a través, ran dels horts o la sèquia amb la colla: "junts hem menjat..."

• IV Jornades Marçalianes,  "Tot cercant l'home a Bruixa de dol... Un esguard masculí sobre la poesia de Maria-Mercè Marçal" per Fabrice Corrons.

...L'home sembla haver estat necessari, de fet, en el procès d'autonomització de MMM, com es desprèn del poema "Foravilers"... L'home hi és l'amic, amb qui es crea primer el desig de l'ametlla amarga (un desig, però, amb la fatalitat de la relació ja anunciada), i serà un dels enllaços per poder fer-se el seu propi camí, que serà el port a partir del qual el jo poètic iniciarà el seu viatge cap a la mar i l'aigua, cap al món femení....

• Gent de casa. Tres voltes rebel. Record de Maria-Mercè Marçal per  Isidor Cònsul : ..."L’amor té trampa, enganya amb el gust amargant dels ametllons del poema Foravilers"...

Definir el tema 

El tast de la llibertat de les tardes d'estiu, defugir l'encotillament social i escolar, els primers amors... les primeres transgressions... l'adolescència en un entorn rural..., la cerca del propi espai...

Llenguatge i símbols

Vocabulari relacionat amb el camp: ametllons, branca més alta, hort, ametlla amarga, arbres, aquesta plana (la Plana d'Urgell), amb l'escola: lliçons, mestres, lletra clara, la bata blanca, els dits entintats, la gent: els veïns i els foravilers...,