Com diria el tremolor

de la tardor quan venia

amb estols de mocadors

fent adéu a trenc de dia,

amb les butxaques del vent

plenes d’ombres corferides,

amb els arbres descofats

i el Montseny amb mantellina.

Bon dia, temps de trasbals,

que un món neix quan l’arbre fina.

Si l’oreneta se’n va

els pinsans suara arriben,

caderneres i verdums

i lluers que s’arraïmen,

passarells de pit vermell,

quin ram pel cel sense fites!

Adéu, estiu abillat

amb fulles noves de trinca.

Quan el verd trenca el color,

adéu les hores florides!

Tristesa, no colguis no

el meu cor sota la brisa.

Bon dia, fulles d’aram,

que un món neix quan l’altre fina.

Sal oberta, 1982

Referències

La tradició popular i feminista en l’obra poètica de Maria-Mercè Marçal 

Mercè Otero Vidal, II JORNADES MARÇALIANES, pàg. 71

«Cançó de tardor» (LA, pàg. 284) és molt adient per observar el fet que la tradició popular es converteix en tradició culta quan s’ha d’explicar perquè els canvis socials i culturals ja no permeten fer un lligam natural amb el passat. Bon dia, temps de trasbals, que un món neix quan l’altre fina. I precisament aquest poema conté tot un seguit de noms d’ocells que penso que són ben coneguts per la gent de la pagesia, però que són molt exòtics per la gent de ciutat. 

Si l’oreneta se’n va els pinsans suara arriben, caderneres i verdums i lluers que s’arraïmen, passerells de pit vermell, quin ram pel cel sense fites! 

El que primer em va cridar l’atenció és que surtin junts «pinsans» i «caderneres» com a «L’emigrant» de Verdaguer, de manera que, segons sembla, en l’elaboració del poema es barregen dues tradicions, la popular viscuda a pagès, reforçada per la culta d’una literatura que el poble va fer seva. Diu Verdaguer: Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau; Però és que encara hi ha més coincidències, perquè resulta que els verdums i els lluers, també de costat i en el mateix ordre, surten en El cant dels ocells: El verdum i el lluer diuen, cantant també: «Oh, que alegria sento!» El joc de la vivència i de la memòria i de les relacions d’idees com a font d’inspiració de Maria-Mercè Marçal dóna productes com aquest, que tenen un gran al·licient quan es tracta de buscar i valorar les fonts de les quals beu la poeta. 

....