Maria-Mercè Marçal va néixer el 13 de novembre de 1952 en una família que vivia a una masia anomenada Cal Tous, i que era al mig del camí que va d’Ivars d’Urgell a Barbens. Hi va viure fins als tres anys, amb els seus pares, l’àvia paterna i la seva germana petita.

El seu pare era pagès, però havia pogut anar un temps a la universitat i li agradava molt llegir. La Maria-Mercè va heretar-ne aquesta afició: era una nena molt estudiosa i passava moltes estones llegint.

La seva mare sabia moltíssimes cançons, poesies i balls populars, i també li agradava molt el teatre. La Maria-Mercè va heretar-ne aquestes aficions, com es pot veure en molts dels seus poemes.

A la Maria-Mercè ja de joveneta també li agradava molt la costura. Ella mateixa es va cosir el seu vestit de núvia, al cosidor de la modista Isabel Coll. Cal saber que abans era molt corrent que les nenes i les noies joves anessin a les tardes al cosidor d’una modista; allà aprenien els punts bàsics de costura. Les noies una mica més grans també hi anaven per preparar el seu aixovar, per a quan es casessin. L’aixovar consistia en llençols, tovalloles, estovalles, camises de dormir..., tot brodat amb el seu nom!

Quan la Maria-Mercè tenia tres anys, per motius familiars, la seva família va haver de marxar de la masia. Primer van anar a viure a una caseta de Barbens i un any després van tornar a viure a Ivars, al carrer de Sant Andreu.

Com tota  la canalla d’Ivars, la Maria-Mercè anava a l’escola, que en aquella època era bastant diferent d’ara, perquè les classes es feien en castellà, i els nens i les nenes anaven en classes separades. Al pati hi havia una reixa que el separava en dos espais: un per als nens i l’altre per a les nenes!

La Maria-Mercè era molt intel·ligent i escrivia molt i molt bé. Per això, els mestres volien que continués els estudis. En aquella època als infants que vivien als pobles els era molt difícil continuar estudiant. En general només estudiaven fins als 10 anys i si volien fer els estudis de batxillerat (que en aquella època començaven als 11 anys) havien de marxar a Lleida i quedar-se interns en una residència, la qual cosa representava un gran esforç econòmic que molt poques famílies es podien permetre. En el cas de la Maria-Mercè, als mestres els va saber greu que no continués estudiant i van fer el possible perquè tingués una beca per poder pagar l’estada a Lleida durant els anys de batxillerat.

Així que, gràcies a aquesta beca, amb 10 anys (els 11 els faria al novembre) va marxar a Lleida a fer el batxillerat. Hi va conèixer molta gent, hi va fer teatre i hi va escriure poesies, primer en castellà, ja que a l’institut tot s’estudiava en aquesta llengua.

Als 17 anys va marxar a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica a la Universitat Central, on va conèixer companys que escrivien en català i això la va acabar d’animar a fer-ho també ella.

Amb 24 anys, el 1976, va guanyar el Premi Carles Riba de poesia amb la seva obra Cau de llunes. A partir de la publicació d’aquest llibre, la Maria-Mercè va anar sent cada vegada més coneguda i fins i tot, actualment, la seva obra pot ser de lectura obligatòria a batxillerat.

A més del seus llibres de poesia, ens ha deixat una novel·la i diverses traduccions i articles sobre política i literatura. Tota aquesta activitat literària la va compaginar amb la lluita política i amb la seva feina com a professora de català de secundària.

Maria-Mercè Marçal ara tindria 66 anys, però per desgràcia va morir de malaltia quan només en tenia 45, el 5 de juliol de 1998. Amb la seva mort vam perdre una de les millors poetes del segle XX en llengua catalana. En record seu, molts pobles de Catalunya li han dedicat places o carrers, alguna escola duu el seu nom i a Ivars d’Urgell hi ha el Fòrum Maria-Mercè Marçal, on es pot estudiar música i llegir a la biblioteca.