Aquí aprendrem com serà el nostre estat, quin relleu geogràfic tindrà i quina ubicació ocuparà dins el globus terraqüi
En aquesta part crearem els símbols que necessita el nostre estat per tal de ser considerat com a tal, una bandera, un himne, una moneda pròpia...
En aquesta part, treballarem les dinàmiques de població, si tenim una població envellida, o jove. Si som un país del tercer món o del primer...
1.El Territori
Mireu el vídeo i expliqueu que són les coordenades geogràfiques, els meridians i els paral·lels
Un mapa és una representació gràfica plana (en dues dimensions) proporcionada i molt reduïda de la superfície de la Terra (mapamundi) o d'alguna de les seves parts (continents, països, regions, províncies, ciutats, barris, pobles, etc.) La informació s'expressa de forma simplificada, selectiva i convencional
Representa els elements físics del territori: relleu, rius, llacs, mars, etc. Aquí podeu veure un mapa físic d'Europa i parts d'Àfrica i Àsia.
És un mapa de tipus general que inclou informació tant d’aspectes físics (naturals: relleus, rius, mars, etc.) com humans (artificials: poblacions, vies de comunicació, etc.) i acostuma a servir de base per elaborar altres mapes.
L’element bàsic del mapa topogràfic són les corbes de nivell, que serveixen per a representar les formes del relleu: són línies imaginàries que uneixen els punts de la superfície terrestre que estan a la mateixa altitud sobre el nivell del mar. Al costat d’algunes corbes hi ha anotada la cota, un nombre que n’indica l’altitud. Totes les corbes tenen una altitud equidistant entre si. Per tant, si estan molt juntes, significa que en poca superfície de terreny hi ha un fort desnivell; si estan separades, indiquen terrenys planers o amb pendents suaus.
En el mapa topogràfic, se sol aplicar una coloració altimètrica a les corbes de nivell, que assigna colors diferents segons les altituds, de manera que facilita la comprensió del relleu representat.
A partir d’un mapa topogràfic es pot elaborar el perfil topogràfic d’un territori: és un tall transversal imaginari que permet fer-se una idea de la forma del relleu. És útil per a representar el recorregut d’una caminada, de l’etapa d’una volta ciclista...i veure els desnivells que hi ha.
Els mapes temàtics proporcionen informació sobre un aspecte o fet concret de la realitat i permeten conèixer de quina manera aquest aspecte o fet es distribueix en un territori determinat.
Mapa Climàtic: Recull Informació sobre el tipus de climes, la distribució de les temperatures, i/o precipitacions
Mapa Polític: Inclou els límits polítics i administratius de països, capitals i altres poblacions
Mapa Econòmic: conté informació sobre agricultura, pesca, mineria, ramaderia, indústria, i turisme, etc.
Mapa demogràfic: Indica aspectes de la població com ara la densitat de població, les migracions, la natalitat i la mortalitat.
Mapa econòmic de Catalunya
Mapa demogràfic de Catalunya
En un mapa hi ha diversos elements que cal conèixer per a poder interpretar correctament la informació que conté. Aquests elements són el títol, la rosa dels vents, la llegenda, l'escala, la toponímia i alguns meridians i alguns paral·lels.
El títol indica el tema el territori, el tema, el període històric
La Rosa dels Vents o algun element anàleg (un triangle, una fletxa, etc.) serveix per saber com està orientat el mapa
La llegenda permet conèixer el significat dels símbols, les línies, els colors, o el tipus de lletres que s'utilitzen
L'escala indica la relació entre les mides del mapa i les mides reals del territori
La toponímia són els noms dels llocs
Els meridians i paral·lels serveixen per a situar el territori que representa el mapa respecte al conjunt del planeta i per localitzar-hi un punt en concret.
La geolocalització de coordenades (latitud i longitud) ens ajuda a saber el lloc de qualsevol ubicació del globus terraqui
L'ESCALA D'UN MAPA:
En un mapa és fonamental saber en quina mesura s’han reduït les dimensions reals d’un territori per a poder-lo representar. Aquesta proporció entre les mides reals i les corresponents als mapa, la indica l’escala.
L’escala permet calcular les distàncies reals dels elements que hi ha representats en un mapa. Es pot expressar numèricament i gràficament.
L’escala numèrica es representa amb una fracció. El numerador és sempre 1 i el denominador indica les vegades que s’han reduït les mides reals en el mapa. Una escala 1: 100.000, per exemple, indica que 1 cm del mapa equival a 100.000 cm en la realitat, és a dir, 1km.
L’escala gràfica es representa amb un segment graduat i una unitat de longitud determinada. Aquest segment estableix una relació entre una unitat de mesura sobre el mapa i una unitat de mesura sobre el territori. Si 5 cm del mapa, per exemple, equivalen a 50 km en la realitat 1 cm (una cinquena part del segment) equival a 10 km. Així, 1mm, per exemple, equivaldria a 1 km.
Per poder localitzar qualsevol punt de la Terra, els cartògrafs van idear les coordenades geogràfiques. Es tracta d’unes línies imaginàries (meridians: línies imaginàries paral·leles, traçades de nord a sud, del pol nord al pol sud) i paral·lels: línies imaginàries paral·leles a l’equador) que es tracen sobre un globus terraqüi o un mapa per localitzar un punt exacte sobre la superfície terrestre. Les coordenades de latitud (distància de qualsevol punt de la Terra al nord o sud de l’equador) i longitud (distància de qualsevol punt de la Terra a l’est o oest del meridià 0 o de Greenwich) s’expressen en graus, minuts i segons. El meridià 0 pren el nom de l’observatori de Greenwich, situat a Londres. A Espanya, el meridià de Greenwich passa per Castelló de la Plana.
Un programa molt útil per a veure gairebé qualsevol lloc del planeta és Google Earth. Pots trobar les ubicacions pel seu nom o per la seva geolocalització. Per exemple, Barcelona està a 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 37″ E, és a dir a 41 graus al nord de l'equador i a 2 graus est del meridià 0 o de Greenwich, a Londres.
2. Clima
El clima és el conjunt de fenòmens meteorològics que caracteritzen una zona específica de la Terra. La combinació dels fenòmens meteorològics (temperatura, humitat, pressió atmosfèrica, vents i precipitacions) i dels factors climàtics (latitud, altitud i continentalitat) dona com a resultat diferents tipus de clima.
A. Climes de la Terra
En aquestes dues imatges podeu veure com es distribueixen les diferents zones climàtiques del planeta Terra: les zones geogràfiques més properes a l'equador són les més càlides, mentre que a mesura que ens anem apropant als pols (àrtic i antàrtic) les zones climàtiques esdevenen primer temperades i finalment més fredes.
B. Construir un climograma
A. Obriu el document que teniu just al costat per veure i entendre què és un climograma, com s'interpreta la informació que aporta i com es construeix.
B. Posteriorment, construïu el climograma del vostre estat, tenint en compte que haurà de ser compatible amb la zona climàtica de la Terra on l'ubiqueu.
3. Els Símbols
Si feu una petita cerca sobre el significat de la paraula símbol, veureu que apareixen diversos resultats i diverses definicions.
Un símbol podríem dir que és la imatge d’un objecte que representa un altre objecte, persona, idea, concepte, país, etc. Els símbols transmeten idees i pensaments que estan culturalment acceptats. Per exemple, la imatge d’un colom blanc representa la idea de la pau o la imatge d’un mussol i un llibre significa saviesa.
Com podeu haver comprovat en les definicions que heu cercat s'utilitza molt la paraula "signe", ja que el símbol forma part d'aquest, però el símbol afegeix una dimensió més àmplia i connotativa, ja que representa un concepte abstracte, intel·lectual o moral. Podríem explicar-ho de la següent manera:
Com a signe, una bandera representa un país, però com a símbol és imatge de la nació, la seva gent, l'estat, la seva tradició, institucions, fins i tot, representa emocions i sentiments no racionals.
Mireu les següents imatges i digueu que representen:
Els Símbols nacionals
Els símbols nacionals o símbols patris són aquells que representen estats, nacions i països, i així són reconeguts per altres estats. Generalment aquests símbols es formulen a partir de representacions visuals o verbals que pretenen difondre els valors de la història o dels personatges cèlebres del país. Tot i que majoritàriament els més usats són la bandera nacional i l'escut d'armes, els símbols nacionals poden ser:
La bandera nacional
L'escut d'armes del país o la dinastia regnant en el cas dels països amb sistemes monàrquics.
El pare o fundador de la nació.
El color nacional
Gastronomia nacional o específicament plat/beguda nacional
La Flor o planta nacional (el cedre al Líban)
L'animal nacional
L'Himne nacional (el còndor dels Andes al Perú)
L'objecte nacional
El territori nacional
La festa nacional
L'esport nacional
La divisa nacional
EXEMPLES DE SÍMBOLS NACIONALS
ESCUT
DIADA NACIONAL
L'HIMNE ELS SEGADORS
LA SENYERA
DIVISA FRANCESA
EL GALL GAL
L'UNICORN ESCOCÈS
EL CIRERER, ARBRE NACIONAL DEL JAPÓ
SIMBOLOGIA DELS COLORS
Un estudi de dissenyadors especialitzats en infografies (Ferdio) han fet un estudi sobre les banderes del món. Entre altres aspectes, han arribat a conclusions molt interessants sobre els colors més utilitzats:
Els colors primaris i secundaris són els reis dels estàndards, a excepció del morat que brilla per la seva absència.
Els més utilitzats són els conjunt de colors derivats del magenta: el roig passió, el granada, el carmesí i l'escarlata.
El blanc i el blau es reparteixen el segon i el tercer lloc al podi.
Simbologia dels colors:
El vermell representa en la majoria d'ocasions la sang. Però també pot significar el valor, la força, la germanor, el progrés, la revolució, el conflicte i l'esperit patriòtic.
La simbologia del blau és més positiva: el color del mar, el cel, la veritat i la pau. Tot i que el color de la pau és, per excel·lència, el blanc pur, segons l'estudi realitzat.
El groc i el verd es refereixen als colors de la terra. Els tons verdosos que tenen les banderes són la insígnia dels paisatges fèrtils, de l'agricultura i dels recursos naturals. El daurat simbolitza la llum del sol, el color mineral més preuat, la generositat i la llibertat.
ICONA DE LES BANDERES
La icona més utilitzada en les banderes és l'estrella. Aquesta figura simbolitza diferents coses segons el país. Per exemple, en la dels EE.UU cada estrella representa als estats que el composen. La de Cuba és un símbol masó i les de Xina representen l'unió del poble.
Després tenim els escuts reals, les creus, el sol i la lluna.
3. LA POBLACIÓ
La demografia és la ciència que estudia la població d’es d’un punt de vista quantitatiu i n’estableix la dimensió, l’estructura, les característiques i l’evolució.
La tasca dels demògrafs consisteix a analitzar la població a partir d’estadístiques per tal de treure’n conclusions i establir els factors que hi incideixen, els processos i les tendències. S’acostuma a distingir entre demografia estàtica (si estudia la població en un moment determinat) i demografia dinàmica (si estudia l’evolució d’una població en el temps).
Les anàlisis demogràfiques serveixen de base per a la planificació dels serveis públics, per als estudis de mercat i per a l’establiment de dinàmiques que permetin fer previsions de futur. Tot i que els seus àmbits principals d’incidència són el social i l’econòmic, les estadístiques demogràfiques també són útils en altres camps, com la medicina, l’urbanisme o la història.
Els principals procediments de recopilació de dades sobre la població són els censos, el padró municipal i els registres.
Els censos són recomptes periòdics de població (generalment cada 10 anys, des del segle XIX) que tenen com a objectiu conèixer-ne el nombre, l’edat, el sexe, l’estat civil, l’ocupació, el nivell d’estudis, el poder adquisitiu, etc.
El padró municipal és un registre administratiu en què s’inscriuen tots els veïns d’un municipi. Des de la utilització de l’informàtica ha passat a ser una base de dades actualitzada de manera continuada.
Els registres són organismes administratius en què es deixa constància de l’estat civil de les persones i d’altres fets de la seva vida, com la possessió de propietats immobiliàries o d’empreses mercantils, condemnes penals, testaments, etc.
En el registre civil s’inscriuen els naixements, les filiacions, els matrimonis o les defuncions, així com altres circumstàncies personals com la residència, la nacionalitat, les tuteles i les representacions legals i incapacitats jurídiques. Cada municipi té el seu registre civil i tots depenen administrativament de l’Estat central.
La densitat de població és el resultat de dividir el nombre d’habitants d’un territori per l’extensió d’aquest territori en kilòmetres quadrats. La població de la Terra està distribuïda molt desigualment: les zones urbanes estan molt més densament poblades que les rurals, a l’igual que les zones climàticament temperades ho estan més que les zones amb climes extrems, amb molt de fred o molta calor.
L’esperança de vida indica el nombre mitjà d’anys que les persones poden viure des del moment de néixer. No és la mateixa en tot el món: als països rics, amb millors condicions de vida, millor sanitat, millor educació, etc. aquest indicador és molt més alt que als països pobres: Japó(nº1): 85,6 anys; Espanya (nº2): 83,3 anys; República Centreafricana (nº182): 53 anys; Lesotho (nº 183 i últim de la llista): 52,9 anys. Fixeu-vos que la diferència de néixer a Japó o Lesoto (i recordeu que no escollim on naixem) pot ser viure gairebé 33 anys menys (de mitjana). Tampoc és igual entre sexes: les dones tenen una esperança de vida superior als homes: a Espanya els homes viuen de mitjana 81,2 anys i les dones 85,2 anys. Una menor exposició a conductes de risc (alcohol, drogues, accidents de trànsit) poden explicar, en part, aquestes dades.
Si l’1 de gener de 2017 a Catalunya hi havia 7.496.276 habitants, quants n’hi havia l’1 de gener de 2018?
Naixements (2017): 66.803
Defuncions (2017): 66.165
Emigració (2017): 94.582
Immigració (2017): 136.143
El concepte de creixement demogràfic fa referència a la variació quantitativa de la població d’un territori. Quan la natalitat (el nombre de naixements) supera la mortalitat (el nombre de defuncions), la població creix. D’aquest fet en diem creixement natural o vegetatiu. Però quan les defuncions superen els naixements, parlem de creixement natural 0.
El saldo migratori: la població d’un territori també pot augmentar o disminuir a causa del moviment migratori. Anomenem saldo migratori a la diferència entre la immigració (els que vénen) i l'emigració (els que marxen). El saldo migratori pot ser igualment positiu o negatiu.
La població d'un territori creix quan la suma del seu creixement vegetatiu i el seu saldo migratori és positiu. Per contra, si aquesta suma és negativa, el seu creixement és negatiu, és a dir, la població decreix.
Comenta la informació que reflecteix la piràmide de l'any 2007
La piràmide d’edats és el procediment gràfic que es fa servir per a representar l’estructura de la població segons l’edat i el sexe.
A la part central de la piràmide o a un costat hi ha la columna de les edats, i a banda i banda es representen mitjançant barres horitzontals la població masculina (sempre a l’esquerra) i la femenina (sempre a la dreta), d’acord amb els intervals d’edats que s’han establert (cada 5, 10 anys, etc).
La piràmide d’edats permet copsar ràpidament si en una població hi ha més dones que homes o viceversa, si la població és jove o vella, i altres característiques, com ara si la població tendeix a crèixer o a disminuir, si en alguna generació s’ha produït una crisi demogràfica, com una guerra o una pandèmia.
Diferents tipus de piràmides
MADAGASCAR
ESPANYA
JAPÓ