El text que surt en un còmic pot estar presentat de dues maneres diferents: dins de bafarades que recullen allò que els personatges diuen o pensen i s'anomena
text de diàleg, i el text narratiu que s'escriu dins d'un espai anomenat cartutx on el narrador ens explica què passa.
El text de diàleg és el més característic del còmic, és el que diuen o pensen els personatges. Normalment s'escriu dins de les bafarades, però alguns autors no n'utilitzen. Normalment, per facilitar la comprensió del lector, s'utilitzen les majúscules per escriure.
E
l text narratiu és un text que no ha estat pronunciat per cap personatge. Ve a ser com una veu en "off" a les pel·lícules. Normalment s'escriu dins d'un espai delimitat anomenat cartutx.
El text narratiu no ha de limitar-se a explicar el que ja es veu dibuixat a la vinyeta, ha d'aportar altres informacions sobre la història que es narra. Els textos narratius tenen dues funcions:
serveixen per aclarir les adaptacions o modificacions temporals i plantegen accions paral·leles o successives ("mentre...", "dies després...")
serveixen per aclarir determinades imatges que poden provocar desorientació.